Ángel de la Fuente respon la pregunta de Bibliotecaris per la Independència sobre el repartiment de les subvencions del Ministeri de Cultura

Angel-Fuente-CSIC-Cataluna-Europa_EDIIMA20131129_0655_4El Sr. Ángel de la Fuente, l’expert contractat pel Ministeri d’Hisenda per presentar les balances fiscals segons un nou sistema ad hoc ha contestat el correu que des de Bibliotecaris per la independència li vam adreçar en referència a la distribució de subvencions.

En una entrada recent d’aquest bloc, Bibliotecaris per la Independència denunciava el repartiment de les subvencions efectuada pel Ministeri de Cultura per a arxius privats. Les conclusions realitzades per la sectorial de l’ANC eren concloents:

  • Madrid concentra el 41% dels ajuts del Ministeri de Cultura als arxius privats, mentre que a Catalunya arriba només el 5%
  • Dels 216.280 € repartits pel Ministeri, 51.907 € provenen de Catalunya però només retornen 11.000 € i es crea un dèficit fiscal en aquesta convocatòria de 40.907 €.
  • Els beneficiaris de la solidaritat són la Comunitat de Madrid i Navarra.

En resposta al nostre correu, el Sr. de la Fuente ens confirma que el seu estudi recollirà el repartiment de les subvencions i que a partir d’aquesta informació en podrem discutir amb més dades i que qualsevol situació injusta sortirà a la foto. Ens aclareix, però, que l’estudi que està realitzant no tindrà tant de detall com per analitzar totes i cadascuna de les línies de subvenció i que, en tot cas, sí que es veurà el total del programa (en aquest cas el d’arxius).

Tot i això, el Sr. de la Fuente ens aclareix que aquests ajuts es tracten de subvencions competitives, això és, que cal sol·licitar-les i que (ho afegim nosaltres), la decisió final depèn d’un criteris tècnics i que caldria saber quantes sol·licituds hi van haver i la qualitat dels projectes. Reconeix, però, que no té aquesta informació ni temps disponible per poder realitzar els càlculs.

És necessari reconèixer el gest del Sr. de la Fuente de contestar el correu que li fou tramès per Bibliotecaris per la Independència, la resposta, de fet, no va ni tardar 10 minuts en arribar.

Agraïda, doncs, la disponibilitat i amabilitat del Sr. de la Fuente, sí que li vam contestar que l’argument de la competitivitat i de la qualitat dels projectes no ens preocupava en absolut, ja que estem segurs de la qualitat dels projectes que es presenten des de Catalunya. Ara bé, tot i que nosaltres tampoc podem saber quants projectes catalans es van presentar sí que sabem que Catalunya i Madrid (i segurament Andalusia) són els territoris amb més biblioteques i arxius (per pura qüestió de distribució territorial) i, com que no qüestionem la qualitat dels professionals bibliotecaris i arxivers del país, entenem que la qualitat dels provinents de Catalunya són, com a mínim, igual a la resta de territoris. Per pura lògica, també, hem de suposar un repartiment proporcional de les sol·licituds realitzades entre tots els territoris. Passa, però, que el repartiment final no respon a cap lògica: es beneficien les comunitats amb una renda per càpita més baixa? No, ja que ens apareixen Madrid i Navarra; les més poblades? no, ens falta Catalunya.

Com li vam exposar al Sr de la Fuente, en el ajuts per a la digitalització a repositoris, Catalunya va rebre en la darrera convocatòria l’equivalent a 0 euros, tot i que sabem que moltes universitats i altres institucions s’hi van presentar i amb projectes la qualitat dels quals està fora de qualsevol dubte.

En tot cas, seguirem molt de prop el treball del Sr. de la Fuente i, si mai es publiquen els resultats amb prou detall, analitzarem les dades sectorials de biblioteques i arxius.

Malauradament estem segurs del resultat.

Anuncis

El Govern espanyol redueix el pressupost per biblioteques un 29%

Library love2L’anàlisi dels pressupostos de l’Estat per a 2014 constaten la manca d’interès per part del govern espanyol en l’àmbit bibliotecari. De fet, és coneguda l’antipatia d’aquest govern cap els cercles culturals, antipatia que es fa palesa en el seu enfrontrament amb el món del cinema.

En el tercer pressupost que presenta el ministeri Wert, les biblioteques pateixen una retallada de pràcticament el 29%.

Aquesta seria la dada de 2014, però si agafem, per exemple, el període de 2008 a 2014, la retallada total ha estat del 60%. Sí, des del 2008 i fins ara, l’Estat espanyol ha anat reduint la seva aportació al sistema bibliotecari espanyol un 59’07%, passant dels 105 milions d’euros del 2008 als 43 milions de 2014.

És la crisi?. Com es pot veure en la taula que adjuntem, la crisi econòmica no explica per si sola aquesta davallada. De fet de 2008 a 2014 el pressupost general de l’Estat ha pujat un 8’40% (ministeris i organismes autònoms, pensions, deute públic, etc.) mentre que el pressupost del Ministeri de Cultura ha caigut un 41%. En paral·lel, però, els diners destinats a biblioteques s’han reduït un 59’07%.

Pressupost MC2El més sorprenent és que les partides que tenen un impacte més directe entre la ciutadania s’han retallat molt per sobre de la mitjana o han desaparegut. D’aquesta manera les inversions en infraestructures s’han reduït un 65’58% (construcció i millora de biblioteques) i, casualment (?), les transferències a les Comunitats Autònomes han baixat un 98’38%.

La següent taula ens permet observar més de prop els tres darrers pressupostos proposats pel PP i permeten albirar allò que en podríem dir retallades “ideològiques”.

Pressupost MC3Com es pot observar, les retallades corresponents a allò que serien els serveis propis de l’Administració General de l’Estat es mantenen dins de la mitjana de davallada del pressupost mentre que els diners destinats als territoris i els governs autonòmics pràcticament han desaparegut. Si el 2012 hi havien 4.461.000 €, pel 2014 s’han reduït a 355.000 € (un 92’04% menys).

El cas més paradigmàtic és la partida destinada a la millora de les col·leccions bibliogràfiques, partida que a partir de 2013 és exactament de 0 €. Aquesta partida havia arribat a disposar de pràcticament 20 milions d’euros (2009). La qüestió, però, és que aquesta partida es traspassava a les Comunitats Autònomes i atesa una normativa imposada per la mateixa Administració General de l’Estat, moltes d’elles no hi podien accedir (entre elles Catalunya) ja que incomplien els objectius de dèficit que, igualment, havia fixat prèviament l’Administració General de l’Estat.

La darrera partida de 2012 (3.000.000 €), fins on sabem, no es va arribar a transferir i en canvi s’emprarà per a un dels projectes centralitzadors del ministre Wert, la plataforma de llibres electrònics (que exclouen el català i de la qual ja n’hem parlat en aquest bloc).

També han patit una desproporcionada retallada les quantitats destinades a projectes de digitalització i elaboració de catalogació patrimonial als quals es podien presentar els governs autonòmics, la partida s’ha reduït el 75’70%.

Igualment, les inversions al territori mitjançant la construcció i millora de les biblioteques de titularitat estatal (però que gestionen les CCAA, i segurament aquesta és la raó), ha patit un descens del 43’77%. D’aquest forma, la Biblioteca Pública de Barcelona, desapareix del pressupost.

Tot i l’ambient de retallades, el Ministeri ha trobat marge per incloure una nova partida pressupostària anomenada “premios” dotada amb 200.000 € el 2012, 355.000 € el 2013 i 100.000 € el 2014. Suposem que aquesta partida és per a millor glòria i cultura d’aparador dels responsables dels ministeri.

Tampoc ens hem d’oblidar de com s’han anat configurant els ajuts per a la digitalització de forma que s’han reduït cada cop més els ajuts dirigits a institucions públiques i, en canvi, s’han incrementat els dirigits a institucions privades (fundacions, universitats i escoles privades, etc.). Recordem que el 2012, i tal com ja vam denunciar, Catalunya no va gaudir de cap ajut per aquest concepte.

És difícil, doncs, explicar aquests pressupostos només des de la perspectiva de les retallades imposades per la situació econòmica ja que s’ha vist que la repercussió de les mateixes és asimètrica i carrega precisament en allò que des de Madrid en diuen la “periferia”. Mentrestant no consta que l’estructura ministerial dels afers culturals de l’Administració General de l’Estat hagi estat “alleugerida” sinó que es repercuteix més la retallada a qui sí té la competència, en aquest cas els governs autonòmics.

La conclusió és clara, l’Estat espanyol no té un especial interès en els afers culturals i en el cas del govern espanyol actual, a més a més, hom hi detecta un rebuig frontal a tot allò que pugui representar el món de la creació i el pensament. És així que, en el moment que cal aplicar retallades, es preserva al màxim allò que des d’allà es considera “estat” i es deixen en caiguda lliure els serveis que presten la resta d’administracions, que són al cap i a la fi, les que tenen la competència i les que forneixen la majoria de ciutadans dels serveis culturals que necessiten.

De moment, Wert no afectarà les biblioteques escolars

De moment, els bibliotecaris podem respirar tranquils. El projecte de la Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa que s’ha fet públic no afectarà la regulació de les biblioteques escolars. De fet, ni s’esmenten. Vist el personatge i les crítiques que està rebent la proposta per instrusiva a les competències catalanes, no sabem si respirar alleugerits o plorar.

L’espanyolització del ministre Wert, un déjà vu

Quan el Ministre de Cultura, Educació i Esport diu que cal espanyolitzar els nens catalans, els bibliotecaris ja podem començar a patir. No és tan llunyana ni desconeguda l’época que les biblioteques catalanes van ser “espanyolitzades” i van ser convertides en un instrument al servei del règim franquista i de les seves idees.

Només, a tall d’exemple, alguns detalls d’espanyolitat que podem citar de memòria:

  • L’aplicació sistemàtica de la censura a les col·leccions (implantació de l’índex de llibres prohibits, purgues de fons, imposició d’obres de marcat caràcter ideològic)
  • Lenta i agònica mort d’inanició del fons de les biblioteques per manca de dotació pressupostària
  • Establiment de segells per al pagament del préstec
  • Imposició de banderes en els equipaments i en els materials de difusió

Després de l’escola, tocarà a la biblioteca?