DESGRANEM ELS PRESSUPOSTOS DE CULTURA DEL GOVERN ESPANYOL PER AL 2015

Si algú de vosaltres encara dubta de si ens convé, o no, seguir a l’estat espanyol o pensa que potser el gobierno farà algun esforç per atreure Catalunya i els catalans amb mesures econòmiques o culturals favorables, si us plau, repasseu aquest apunt i veureu de manera breu en què es gastarà, i a on, l’any que ve el pressupost per cultura l’estat espanyol.

Les dades estan tretes del libro amarillo que publica el Ministerio de Hacienda cada any per explicar de manera resumida els pressupostos de l’estat, i que es pot consultar en línia* —les citacions es refereixen a aquest libro amarillo— també adjuntem el resum que han fet al diari El País i al diari digital diario.es.

La partida en cultura augmenta per al 2015 un 4,3%, així d’entrada el titular als diaris de tot l’estat queda molt bé, però a què es deu aquest augment del pressupost? Doncs fonamentalment a les partides següents:

Explicació gràfica 1

 

*Museo de las colecciones reales

De fet, aquesta obra mereix un comentari més extens: es tracta d’una obra monumental que es va projectar amb un cost de 60 milions d’euros l’any 2000. L’any 2010 el projecte ja es va recalcular en més de 170 milions d’euros. Aquest any 2014 es va licitar una de les darreres fases de l’obra per 41,5 milions d’euros, es va fer un concurs i sabeu qui el va guanyar? ACS-Dragados, l’amo de les quals és Florentino Pérez. Heu sentit allò dels negocis que es fan a la llotja del Bernabéu? Doncs es tracta d’aquestes coses, d’augmentar el cost de les obres per adjudicar-les als «amics», això sí, el senyor Pérez fa un favor a tot el món de la cultura ja que la seva oferta reduïa un vint per cent el preu de sortida del Ministerio. Però el més curiós del cas és que l’any 2010 es projectava una despesa de 32 milions d’euros per al 2014. Un cop arribats al 2014 i com ja ningú recorda les previsions de quatre anys enrere, el Ministerio treu a concurs per 41 milions la quarta fase de les obres i: oh! Casualitat! Resulta que l’empresa del senyor Pérez fa una oferta per 34,35 milions d’euros, una mica més del que estava previst el 2010, però de cara a tota la premsa un 20% per sota del preu de licitació. Com aquelles botigues que sempre fan descomptes del 50% o del 70%, durant tot l’any i en gairebé tots els productes.

Per cert, aquest museu, per a qui no ho sàpiga haurà de contenir unes 150.000 peces d’objectes que han pertangut a les diferents cases reials de l’estat espanyol, des dels àustries fins avui dia: carruatges, armes, etc. Alta rellevància per a la cultura d’un país, sense dubte.

 

4I les biblioteques i els arxius? (67,90MEUR)

Doncs el pressupost de biblioteques és un 9% del total de cultura, d’entrada ja veieu que no és precisament la part més important. I, a més, torna a baixar el pressupost, aquest cop la retallada ha estat d’un 2,83% i des del 2008 ja hi ha una reducció acumulada d’un 60%. El senyor Wert és responsable d’una retallada acumulada del 29%.

D’acord, ha baixat el pressupost, però en què s’inverteixen els diners d’aquesta partida? doncs en «créditos para financiar actuaciones en materia de infraestructuras como las obras de construcción de las nuevas sedes del Archivo Histórico y Biblioteca de Ourense, el Archivo Histórico Provincial de Huelva y las Bibliotecas Públicas del Estado en Córdoba y Segovia.»

Si algun periodista hagués preguntat al senyor Montoro o a José María Lassalle —secretari d’estat de Cultura— quant s’invertia en la biblioteca provincial de Barcelona, encara riurien al Ministerio. Els números canten i molt, el pla espanyolitzador del senyor Wert es va desplegant any rere any, sense fre.

 

5-Necessiteu més arguments? Ells (els del gobierno) ens els donen:

«Objetivos de la política de cultura: 1) impulso de los instrumentos de comunicación y cooperación cultural con otras administraciones públicas e instituciones; 2) el fomento de la cultura como elemento esencial de proyección exterior de la marca España y de atracción del turismo; 3) la incentivación de la participación y el protagonismo de la sociedad civil; 4) apoyo a la creación y la producción de la cultura en red, salvaguardando los derechos de propiedad intelectual.» (pàgina 146).

Cal dir que aquest text és exactament el mateix que el de l’any passat, és a dir, els objectius en matèria de cultura no s’han modificat ni una coma, ja veieu l’interès a revisar-ne cap aspecte. No cal. Resumit i explicat: 1) col·laboració amb altres administracions i institucions, 2) marca España i turisme, 3) participació ciutadana, 4) preservació dels drets d’autor a la xarxa.

El senyor Lassalle, el 29 de setembre, va explicar que, finalment, el govern del PP no farà cap ley de mecenazgo tot i que s’hi van comprometre. La idea sobre la política pública en matèria de cultura que hi ha al Ministerio i que s’ha aplicat aquests darrers cinc anys considera prioritaris, fonamentalment, aquests tres eixos: 1) la inversió en conservació del patrimoni històric —ho hem comprovat; 2) la renovació i el desenvolupament de les grans institucions culturals —institucions dites «de capçalera»— que es concentren quasi en exclusiva a Madrid, com heu pogut comprovar en l’extracte de números que us hem fet i 3) la projecció exterior de la llengua i cultura castellana —a l’apartat següent trobareu l’explicació.  No és pas l’objectiu de promocionar el coneixement de la diversitat cultural, ni tan sols de preservar aquesta diversitat. L’objectiu tampoc és repartir territorialment la despesa. Ni tampoc facilitar l’accés a la cultura a la població —hauríem d’anar tots a Madrid per tenir-hi accés.

6-Repassem ara la projecció exterior de la llengua i cultura castellana. Si encara queda algú poc convençut de la necessitat de la independència, ara trobarà nous arguments: a l’apartat de política exterior trobem un paràgraf en què parla de l’Instituto Cervantes:

«Se dotan 135,02 millones (3% más) para Cooperación, promoción y difusión cultural en el exterior (…) La dotación en Cooperación, promoción y difusión cultural en el exterior para 2015 es de 135,02 millones de euros, lo que supone un incremento del 3 por ciento respecto a su  dotación en 2014 (…) El Instituto Cervantes, en sus actividades, atenderá fundamentalmente al patrimonio lingüístico y cultural que es común a los países y pueblos de la comunidad hispanohablante, siendo el objetivo esencial que se encomienda al Instituto el de contribuir a que el español se consolide como una gran lengua de prestigio internacional.» (pàgina 128).

Potser no us heu fixat però la quantitat destinada a la llengua comuna dels «països i pobles de la comunitat hispanoparlant» és el doble de la que es destina a biblioteques i arxius. Que el castellà sigui una llengua de prestigi internacional, és més important, doblement important a què els ciutadans de l’estat espanyol disposin d’un accés de qualitat a la cultura i a la lectura, el doble d’important que tenir un servei de biblioteques que doni satisfacció a les necessitats culturals de la població, el doble d’important que els programes de foment de la lectura, etc.

7-I quina quantitat s’inverteix en altres llengües i/o cultures de l’estat espanyol? Zero. Absolutament res. Podeu fer una cerca a veure quantes vegades apareix la paraula lengua, cultura, diversidad, catalán, etc. Només trobareu una referència al sintagma diversidad cultural en el pressupost assignat al cinema: «el fomento de la cinematografía española como reflejo de la diversidad cultural del país, su promoción y difusión exterior, dando una importancia especial a los países de Iberoamérica, y la recuperación, restauración, conservación y difusión del patrimonio cinematográfico español.» (pàgina 148).

Ja veieu que no es concreta gaire què significa per a ells «diversitat cultural»: pot referir-se a les llengües i cultures de l’estat espanyol altres que la castellana, o pot referir-se a les llengües i cultures de persones nouvingudes d’arreu del món. No trobareu cap altra referència a una inversió concreta dirigida a la protecció i foment de les llengües i cultures altra que la castellana.

8I què ens demostra això? Que l’estat espanyol té una política cultural i lingüística etnocentrista de caire liberal, els objectius de la qual s’encaminen, precisament, a privilegiar socialment una de les cultures existents a l’estat espanyol, tot silenciant, amagant, ocultant l’existència d’altres llengües i cultures.

9-Resum i conclusió: hem comprovat a quin territori de l’estat espanyol es fan les inversions més importants; constatem que no hi ha cap partida destinada a Catalunya que augmenti; constatem, també, el menyspreu per la nostra llengua i cultura. Les biblioteques catalanes, en tant que institucions culturals catalanes surten doblement perjudicades: d’una banda perquè la tasca de les biblioteques importa poc o gens per al ministerio, i d’una altra, perquè vol silenciar-se la cultura catalana. Cal que tots junts fem un país nou, un país en què la cultura assumeixi el rol que la població reclama, perquè sense una població instruïda serà impossible assegurar un futur pròsper. Ens cal la independència de l’estat espanyol com més aviat millor per redreçar aquest despropòsit descomunal.

 

 

*La referència completa del libro amarillo dels pressupostos generals per al 2015:

Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas Secretaría de Estado de Presupuestos y Gastos. Presentación del Proyecto de Presupuestos Generales del Estado 2015. Libro amarillo. En línia a: http://www.sepg.pap.minhap.gob.es/sitios/sepg/es-ES/Presupuestos/ProyectoPGE/Documents/LIBROAMARILLO2015.pdf

 

Per ampliar la informació podeu consultar els següents enllaços:

Resum dels pressupostos al diari El Pais:

http://cultura.elpais.com/cultura/2014/09/30/actualidad/1412087795_432812.html

Anàlisi dels pressupostos en cultura de eldiario.es:

http://www.eldiario.es/cultura/Cultura-aumenta-presupuesto-cientomillones_0_308669412.html

Notícia del diari Expansión sobre l’adjudicació de l’obra del Museo de la Colecciones Reales:

http://www.expansion.com/agencia/efe/2014/05/26/19566220.html

Notícia sobre aquesta adjudicació al diari Vozpópuli:

http://vozpopuli.com/economia-y-finanzas/40460-patrimonio-adjudica-a-acs-la-obra-del-ano-en-madrid-tras-conseguir-una-rebaja-superior-al-20

Notícia de l’any 2010 sobre el pressupost de l’obra del Museo de la Colecciones Reales, diari El País:

http://elpais.com/diario/2010/12/17/madrid/1292588655_850215.html

Informe del Real Instituto Elcano sobre la política cultural de l’estat espanyol:

http://www.realinstitutoelcano.org/documentos/109/040428-JaimeEsp.pdf

 

 

Concentració multitudinària a favor de la UNITAT POLÍTICA i per la INDEPENDÈNCIA

Diumenge passat, 19 d’octubre de 2014, ens vam reunir a la plaça Catalunya de Barcelona més de 100.000 persones per reclamar unitat als partits polítics i per expressar el nostre desig d’una Catalunya lliure de les cadenes que ens engrillonen a l’estat espanyol.

El sentiment general dels qui érem allà, si més no allò que vam copsar, era una barreja d’il·lusió —pel futur del nostre país— i d’expectació per la resposta que el secretariat nacional oferia després de la desunió dels partits polítics pro consulta. Al final, satisfacció i il·lusions renovades.

L’ANC s’ha compromès amb el 9N, com no podia ser de cap altra manera. Entre tots hem de fer que sigui una jornada modèlica, un nou acte d’autoafirmació col·lectiva, no tant per demostrar-nos a nosaltres mateixos de què som capaços quan ens ho proposem —tot i que també— com per (de)mostrar a la comunitat internacional la nostra determinació a decidir el nostre futur polític, per demostrar-los que, efectivament, som una nació i exercim el nostre dret a decidir.

L’ANC també reclama eleccions al més aviat possible. Davant tots els impediments i traves que ha posat l’estat espanyol per poder fer un referèndum amb el màxim de garanties legals i democràtiques, l’única via possible per assolir la nostra llibertat de manera democràtica és a través d’unes eleccions plebiscitàries o referendàries. Els crits d’aprovació i els aplaudiments van esclatar quan Carme Forcadell va reclamar eleccions abans de tres mesos.

Finalment, l’ANC demana unitat als partits polítics favorables a la consulta del 9N i que mantinguin aquesta unitat fins a la celebració d’unes eleccions plebiscitàries. Segurament el crit de: «Unitat! Unitat!» va ser dels més reproduïts durant la concentració de diumenge. La manera com faran aquesta unitat de cara a unes eleccions plebiscitàries encara és un misteri per tots nosaltres, simples ciutadans desconnectats de les «altes esferes», però de ben segur que haurem de seguir amatents i expectants per tal que no es desviïn del camí que entre tots els hem traçat: el camí cap a la llibertat.

Membres de la sectorial després de la concentració

Membres de la sectorial després de la concentració

 

 

 

Diumenge 19 d’octubre, 12:30 h, tothom a plaça Catalunya!

Aquest proper diumenge 19 d’octubre l’ANC ja fa temps que tenia programat l’acte central de la campanya «Ara és l’hora». Després que els partits polítics hagin trencat o esquerdat la seva unitat, constatem que l’actual situació és d’una transcendència enorme.

Diumenge 19 d’octubre a la plaça Catalunya de Barcelona, l’ANC i Omnium Cultural presentaran una proposta per a Catalunya, una proposta unitària de la societat civil organitzada. És per això que t’esperem a tu i als teus familiars i amics aquest diumenge a les 12.30 h a la plaça Catalunya de Barcelona.

La gent som la força del procés que ens durà a la independència. Ara és l’hora de la unitat. Ara és l’hora de fer un pas endavant i per aconseguir-ho hi hem de ser tots.

La sectorial de Bibliotecaris per la Independència hi serà. El punt de trobada que hem establert és: cantonada Casp amb Passeig de Gràcia a les 12 h.

Podeu descarregar-vos el logo de la sectorial, imprimir-lo i enganxar-vos-el o bé portar-lo de tal manera que el feu visible i poder-nos reconèixer.

Us hi esperem!

Poetes i escriptors catalans per la independència i pel 9N

El passat 1 d’octubre es va fer públic un manifest signat per gairebé dos-cents cinquanta poetes catalans on, els nostres autors, reclamen poder anar a votar el 9-N i defensen un vot per la independència de Catalunya:

«Els poetes que firmem aquest manifest ens declarem a favor de la independència de Catalunya. Volem exercir el nostre dret d’anar a votar el 9 de novembre»

Repassen de manera breu i concisa els greuges que acumula el país respecte de l’estat espanyol: els atacs a la llengua i a la immersió lingüística; la manca d’inversions; el maltractament fiscal i el menyspreu a les institucions catalanes tant des de la política com des del món intel·lectual. Per tot això conclouen que la:

«submissió que ha de tenir el poble de Catalunya a l’estat espanyol, ens porten a la situació de poder-nos separar democràticament per tal de poder crear un estat propi.»

 

La possibilitat d’un pacte o d’una tercera via és del tot inviable ja que:

«El gran risc que tenim és continuar depenent d’un estat que no podrà pactar mai unes condicions de tracte per a Catalunya, ja que això comportaria una derrota dels seus principis d’estat-nació-imperi.»

«Catalunya, de moment, és un poble sense un estat que el pugui representar, ja que l’Estat espanyol no ens vol, ni ens pot representar de forma justa.»

 

També argumenten a favor de la independència perquè:

«implicaria una millora social, de futur, i crearia noves oportunitats i també nous reptes. Volem garantir els nostres drets socials, de benestar, i ser solidaris entre nosaltres mateixos, creant un nou model de país.»

 

En relació amb això, aquest proper dijous dia 16 d’octubre es farà públic un altre manifest d’escriptors catalans a favor de la consulta del 9N i a favor de la independència. Es farà públic en un acte a la Biblioteca de Catalunya, a la Sala Caritat, a les 16 h del dijous 16 d’octubre, segons ens ha informat la pròpia BC en consulta telefònica.

Des de la sectorial de bibliotecaris per la independència de l’ANC volem expressar el nostre suport a aquest manifest i a d’altres del mateix signe que persones rellevants de la nostra cultura presentin al conjunt de la societat. Per això us els donem a conèixer i us demanem que feu tanta difusió com pugueu entre els usuaris de les biblioteques i entre els vostres companys i familiars, també podeu copiar l’enllaç d’aquest apunt i reenviar-lo per difondre’l.

Acabem, com fan els nostres poetes, amb les paraules que clouen el seu manifest:

«Volem ser un poble i viure com un poble
per dir realment que som un poble»

La “V” també a la Biblioteca de Catalunya

BC_V

El passat 4 de setembre el col·lectiu BCatFutur, grup de treballadors de la Biblioteca de Catalunya per la Idependència, amb la col·laboració d’algunes persones afins, van desplegar una senyera amb forma de V” al mig del pati de l’antic l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona (Jardins Rubió i Lluch).

El mateix col·lectiu de treballadors, amb el lema VINC A TREBALLAR. NO TINC RES A CELEBRAR”, el dia 12 de l’octubre passat, va prendre la iniciativa d’anar a treballar i obrir les sales de la Biblioteca de Catalunya sense cap mena de compensació.

Fem la “V” davant de la Biblioteca de Catalunya: dijous 4 de setembre

viaEl dijous 4 de setembre un grup de treballadors de la Biblioteca de Catalunya muntaran una V al mig del pati de l’antic l’Hospital (Jardins Rubió i Lluch).

La convocatòria és a les 14, 15 h. i es demana el màxim de puntualitat per organitzar l’acte el més ràpid possible i fer la foto.

Es desplegarà una senyera llarga entre els assistents amb forma de V al voltant de la creu del pati i davant l’entrada de la Biblioteca. Podeu venir amb la indumentària que vulgueu, però si porteu estelades es posaran davant de tot.

És una iniciativa de BCatFutur, un grup de treballadors que treballen a la Biblioteca de Catalunya, i aquest acte no està vinculat amb la Institució.

El grup BCatFutur necessita la teva col·laboració!!!!

Fes-lo córrer per si algú vol i pot participar.

bcatfutur@gmail.com

Lloc i dia de la trobada:
Creu del pati de l’antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona (Jardins Rubió i Lluch), davant l’entrada de la Biblioteca de Catalunya

C/ Hospital, 56
08001 Barcelona
Dijous 4 de setembre a les 14,15 h (al voltant de les 14,30 h es muntarà la V i es farà la foto)

Lectures d’estiu abans de la cita per a l’11 de setembre

Des de Bibliotecaris per la independència us fem arribar un seguit de lectures recomanades per llegir-les durant el temps que falta per acabar l’estiu i amb la mirada posada a la cita que tots i totes tenim el proper 11 de setembre per aconseguir l’èxit de la formació de la “V“.

Els temes sobre els quals tracten les obres seleccionades són economia, llengua, i nacionalitat catalana.

economiallenguanacionalitat

 

 

 

 

 

Us podeu descarregar els cartells en format .PDF aquí:

Bona lectura !