Les biblioteques que volem – És hora de participar !

CartellUn dels objectius de l’Assemblea Nacional Catalana és analitzar el present i proposar com ha de ser la Catalunya independent. És per això, i dins dels projecte El País que volem, que des de Bibliotecaris per la Independència us volem presentar un primer esborrany sobre com creiem que haurien de ser les biblioteques que volem.

El procés constituent com el que està vivint el nostre país és un moment excepcional  per plantejar-nos on som i on volem ser. La Catalunya independent disposarà de tota la seva independència i dels recursos necessaris per establir el sistema bibliotecari que es mereix la ciutadania.

És per això que proposem al col·lectiu de professionals i persones usuàries de les biblioteques que participin en la redacció del document final i d’aquesta manera podrem oferir als representants polítics de la Catalunya independent una proposta de les biblioteques que volem.

Per fer-ho podeu llegir aquestes primeres conclusions de Bibliotecaris per la Independència i aportar les vostres valoracions. Ho podeu fer mitjançant comentaris públics en aquesta mateixa entrada, a través de Twitter #lesbibliosquevolem o el nostre correu electrònic bibliotecaris@assemblea.cat.

El recull de les primeres conclusions realitzades a partir de les opinions dels membres de Bibliotecaris per la Independència el trobareu a continuació, també us el podeu descarregar aquí. També podeu ajudar-nos a fer difusió d’aquest projecte distribuint aquest cartell.


1. Manifest: Per què volem la independència

 Catalunya, un país de biblioteques

 Catalunya és una nació europea on la creació i la difusió cultural han esdevingut elements clau de la seva història.

Els ciutadans de Catalunya han tingut sempre una especial devoció per les biblioteques. Al segle XIX, el nostre país va liderar a l’Estat espanyol la creació de les primeres biblioteques públiques, primer com a resultat d’iniciatives de societats culturals i moviments obrers o socials i, ja a començaments del segle XX, amb l’organització de la primera xarxa organitzada de biblioteques públiques, la creació d’una escola de formació específica de bibliotecaris i la inauguració de la Biblioteca de Catalunya, la nostra biblioteca nacional. Durant la Guerra civil espanyola (1936-1939), el govern de Catalunya va continuar donant suport a la lectura pública mitjançant el servei de biblioteques al front amb petites biblioteques itinerants i bibliobusos.

Mentre va durar el franquisme (1939 – 1975) les biblioteques van seguir treballant en el foment de la lectura i esdevingueren un element actiu de lluita contra la dictadura i la preservació de la cultura i llengua catalanes.

Després de la mort del dictador Francisco Franco el 1975 i amb la recuperació de la democràcia i de les institucions d’autogovern de Catalunya, el nostre país va poder tornar a impulsar les biblioteques mitjançant la suma dels esforços de l’administració local, institucions públiques i privades (universitats, ateneus, etc.) i del Govern de la Generalitat.

Actualment, centenars de milers de catalans utilitzen les més de 365 biblioteques públiques de Catalunya. Paral·lelament, les biblioteques universitàries, les biblioteques escolars i les biblioteques especialitzades contribueixen a la tasca de formar els nostres ciutadans facilitant-los tot tipus d’informació i materials educatius.

La Biblioteca de Catalunya, la nostra biblioteca nacional contribueix a la preservació i difusió del patrimoni bibliogràfic català.

Ara, però, per poder continuar oferint serveis de qualitat als nostres usuaris, els bibliotecaris catalans necessitem dotar-nos d’un nou estat dins d’Europa per disposar de les estructures legals, culturals i econòmiques necessàries que ens han de permetre assolir els reptes que actualment tenim plantejats, amb independència, però en col·laboració amb d’altres sistemes bibliotecaris del món; amb capacitat plena sobre els nostres recursos econòmics, però cooperant també per al desenvolupament d’altres sistemes bibliotecaris.

En l’actualitat, tot i que els catalans som un dels ciutadans europeus que més impostos paguem, encara estem lluny d’aconseguir uns indicadors bibliotecaris adequats al nostre desenvolupament. La política sistemàtica de desinversió al nostre territori per part dels governs espanyols i l’asfíxia econòmica derivada d’anys de dèficit fiscal, provoca que no disposem ni dels recursos mínims necessaris per oferir uns serveis bibliotecaris similars a la capacitat econòmica dels nostres ciutadans. En aquest sentit, si Catalunya representava el 2010 el 15’98% de la població total de l’Estat espanyol, el Ministeri de Cultura espanyol només va invertir a Catalunya el 7’27% del tot el pressupost que va gastar en política bibliotecària. El Govern espanyol durant 2010 va invertir una mitjana de 0.91 € per persona en biblioteques… a Catalunya, només 0.41 €. Catalunya és la segona regió més poblada de l’Estat espanyol però és el 12è territori en el rànquing d’inversió. En allò que fa referència a l’atorgament de subvencions des del Ministeri de Cultura, les institucions catalanes són sistemàticament ignorades i els ajuts rebuts estan molt per sota de qualsevol indicador objectiu.

La reserva per part de l’Administració General de l’Estat espanyol de competències en matèria de cooperació cultural, patrimoni, titularitat de centres culturals, etc. fa que les competències exclusives de la Generalitat de Catalunya quedin permanentment limitades. A banda d’això, la voluntat recentralitzadora dels darrers governs espanyols interfereix conscientment les polítiques culturals a Catalunya.

Com a bibliotecaris-documentalistes som fervents preservadors i defensors de totes les llengües i expressions culturals i no volem pertànyer a un estat que constantment qüestiona, menysprea i ataca la nostra llengua i cultura i que ha estat incapaç d’assumir-les com a pròpies.

Ens cal un nou estat dins d’Europa per disposar de la necessària independència legal i econòmica per poder desenvolupar els nostres serveis bibliotecaris d’acord amb els paràmetres recomanats per la IFLA i amb l’única limitació de la voluntat popular dels ciutadans de Catalunya i del marc comunitari i internacional.

Volem ser un nou estat d’Europa per poder participar amb veu pròpia a les institucions culturals internacionals com la Unesco, IFLA, LIBER i altres i afavorir amb la resta d’estats del món la defensa de la llibertat intel·lectual i de l’accés a la cultura i informació.

Necessitem ser un nou estat d’Europa per a que el govern de Catalunya pugui defensar davant dels organismes europeus mesures fiscals que afavoreixen les biblioteques com la reducció de l’IVA en els productes culturals digitals o la creació de mecanismes d’excepció cultural a favor de les biblioteques en matèria de drets d’autor.

Els bibliotecaris catalans creiem que l’accés a la cultura i a la informació és un dels pilars de la democràcia i dels valors europeus i, com a futurs membres d’un estat propi dins de la Unió Europea, ens comprometrem a continuar lluitant amb la resta dels nostres col·legues d’Europa i del món per a que els ciutadans tinguin accés a la informació i la cultura mitjançant uns serveis bibliotecaris de qualitat.

2. Punts forts / Punts febles

Punts forts

  • Les biblioteques públiques apareixen com el servei municipal més valorat pels ciutadans.
  • Reconeixement de la biblioteca com a eina bàsica per l’accés democràtic a la cultura i la informació.
  • Àmplia i sòlida tradició bibliotecària.
  • Les biblioteques públiques juguen un paper important en les comunitats locals pel que fa a la inclusió i la cohesió social.
  • Existència d’equipaments bibliotecaris d’àmbit nacional com la Biblioteca de la Catalunya i la CEPSE (Central de Préstecs i Serveis Especials), estructures a nivell d’estat (Sistema de Lectura Pública de Catalunya), marc legal propi (llei de biblioteques, etc.) i institucions de cooperació bibliotecària universitària com el CSUC ( abans CBUC).
  • Existència de serveis bibliotecaris públics, universitaris i especialitzats de qualitat a tot el territori.
  • Bon nivell de coordinació a escala regional.
  • Estudis professionals universitaris, personal format, motivat i amb capacitat d’adaptació i innovació als nous escenaris.
  • Ús intensiu per part de la ciutadania dels serveis bibliotecaris del país.
  • Existència d’un col·legi professional reconegut.

Punts febles

  • Diversitat d’administracions públiques implicades en els mateixos processos.
  • Falta d’un model unificat d’organització bibliotecària transparent per al ciutadà que sumi diferents tipologies bibliotecàries i àmbits territorials, que fomenti la interrelació entre les diferents tipologies bibliotecàries.
  • Biblioteques especialitzades mancades de serveis de suport i poc visibles
  • Xarxa de biblioteques escolars poc homogènia i amb carència de recursos i serveis de suport.
  • Creixement desigual d’equipaments i serveis segons el territori i la voluntat de les institucions amb responsabilitat bibliotecària.
  • Falta d’un model de futur per a la professió i els serveis bibliotecaris.
  • Manca d’assoliment dels objectius marcats al Mapa de Lectura Pública de Catalunya.
  • La biblioteca pública té dificultats per d’adaptar-se als usuaris més propers i a l’entorn degut a que es parteix d’un model força uniforme per a tot el país.
  • Les biblioteques públiques són utilitzades pels ciutadans com un servei relacionat amb la lectura i la dinamització cultural , però no tant com un servei on buscar informació no lligada als llibres.

3. Oportunitats / Amenaces

Oportunitats

  • Possibilitat de crear, en un estat nou, una nova organització bibliotecària.
  • El moviment de models d’accés a dades, l’augment de la producció científica i dades de la recerca en accés obert (Creative Commons i normalització del codi ORCID), la reutilització d’informació.
  • Desenvolupament dels principis del govern obert: transparència, etc.
  • Assentament de la lectura digital i creació d’un incipient mercat de llibres electrònics.
  • Preeminència de les tecnologies de la informació en la societat digital (xarxes socials, programari lliure, aplicacions en mòbils, etc.).
  • Gran teixit associatiu que caracteritza al poble català i voluntarisme en temes socials i culturals.

Amenaces

  • Context de crisi que fa que sigui difícil aïllar-les dels debats sobre costos de funcionament, reducció de serveis o limitacions a la inversió.
  • L’usuari d’informació hi accedeix directament sense intermediaris (Google, Viquipèdia, etc.).
  • Inèrcies institucionals i interessos creats que impedeixen el canvi.

 

4. Conclusions i reptes de futur

Lleis i temes legals

  • Revisió de la llei del Sistema Bibliotecari de Catalunya per part d’una comissió d’experts on hi siguin representats tots els àmbits: biblioteques especialitzades, públiques i universitàries tenint en compte els canvis que ha sofert el nostre àmbit els darrers 20 anys.
  • Revisió de la normativa actual relacionada amb l’edició (llei de dipòsit legal, etc.).

 

Biblioteca Nacional

  • Repensar el model de Biblioteca Nacional , especial èmfasi en la qüestió de la Biblioteca Provincial   de Barcelona, en tant que no la tenim i per tant veure si és possible que la Biblioteca Nacional faci una doble funció com fan en alguns països.
  • Desenvolupar i augmentar determinades funcions de la BNC, com ara la projecció exterior o la cooperació.
  • Demanar de participar en associacions i institucions a nivell internacional: on actualment té representació la BNE i/o altres que es consideri.
  • Revisió de la normativa actual relacionada amb l’edició (llei de dipòsit legal, etc.).

 

Àmbit gestió i qualitat

  • Establir els mecanismes per tal que els processos de catalogació no es dupliquen a les diferents xarxes.
  • Revisió del model d’organització i xarxes de biblioteques públiques catalanes amb criteris tècnics, d’eficàcia i eficiència per dotar-nos d’un sistema bibliotecari racional que eviti les duplicitats.
  • Aconseguir una administració pública basada en la transparència i la meritocràcia. Accés a places i càrrec de comandament per mèrits propis ( i no per simpaties familiars, d’amistat, polítiques o de qualsevol altra classe) i d’acord amb les necessitats del lloc a ocupar.
  • Assegurar la coordinació efectiva de les biblioteques de Catalunya mitjançant un ens específic liderat per la Generalitat de Catalunya.
  • Superar les actuals divisions territorials i adaptar les diferents xarxes bibliotecàries als nous eixos vertebradors del territori amb criteris de eficiència, evitant duplicitats i garantint una sèrie de serveis mínims a tot el territori.
  • Establir amb claredat les competències i responsabilitats dels càrrecs polítics i dels tècnics i personal de les biblioteques per tal de garantir un servei de qualitat i orientat a l’usuari.
  • Manteniment de serveis nacionals de suport a les biblioteques (préstec interbibliotecari, formació continuada, eines tecnològiques, etc.).
  • Afavorir la creació d’equips de treball més flexibles i multidisciplinars.
  • Implementar la planificació estratègica, la gestió per objectius i el rendiments de comptes a la gestió bibliotecària.
  • Promoure la participació de les institucions i els professionals en els fòrums professionals internacionals.
  • Dissenyar un model de biblioteca que superi la seva dependència del suport paper, de la lectura i del servei de préstec.
  • Potenciar el paper formador de la biblioteca i de prestadora de serveis relacionats amb la informació (informació cívica, laboral, especialitzada, etc.).
  • Promoure la integració dels diferents serveis d’informació a les persones a la biblioteca.
  • Les biblioteques públiques juguen un paper important en les comunitats locals pel que fa a la inclusió i la cohesió social, cal treballar per ser reconeguts com a agents actius de les polítiques d’immigració i rebre els recursos corresponents.

 

Accés a la informació

  • Unificació dels catàlegs de biblioteques de Catalunya.
  • Reforçar l’accés a recursos digitals en la política de col·leccions (contractació conjunta, recursos d’accés lliure, política unificada de digitalització, etc.).
  • Augmentar la visibilitat de les biblioteques i la projecció als mitjans de comunicació.
  • Reforçar la integració de les biblioteques de tots els àmbits al sistema bibliotecari i integració de serveis (xarxa de biblioteques i institucions educatives, ampliació del servei de les biblioteques especialitzades a les institucions acadèmiques, etc.
  • Repensar les nostres biblioteques escolars aprofitant la revisió del model educatiu català i del sistema bibliotecari per tal d’assegurar amb els estudiants acabin els estudis d’Ensenyament secundari amb un bon nivell de comprensió lectora i competències en la cerca i la selecció d’informació.
  • Recuperació dels fons bibliogràfics de caràcter històric de les biblioteques provincials, els papers de Salamanca, ACA de titularitat catalana, …
  • Potenciar la col·laboració a nivell local entre els arxius i biblioteca de l’administració especialment en els ens locals.
  • Potenciar el coneixement de la llengua i cultura produïda a tots els territoris dels Països Catalans.

 

 

 

Anuncis

4 pensaments sobre “Les biblioteques que volem – És hora de participar !

  1. Gandhi said: “First they ignore you, then they laugh at you, then THEY FIGHT YOU, then you win.” ; )

Deixeu un comentari (es visualitzarà un cop s'hagi moderat)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s