Ángel de la Fuente respon la pregunta de Bibliotecaris per la Independència sobre el repartiment de les subvencions del Ministeri de Cultura

Angel-Fuente-CSIC-Cataluna-Europa_EDIIMA20131129_0655_4El Sr. Ángel de la Fuente, l’expert contractat pel Ministeri d’Hisenda per presentar les balances fiscals segons un nou sistema ad hoc ha contestat el correu que des de Bibliotecaris per la independència li vam adreçar en referència a la distribució de subvencions.

En una entrada recent d’aquest bloc, Bibliotecaris per la Independència denunciava el repartiment de les subvencions efectuada pel Ministeri de Cultura per a arxius privats. Les conclusions realitzades per la sectorial de l’ANC eren concloents:

  • Madrid concentra el 41% dels ajuts del Ministeri de Cultura als arxius privats, mentre que a Catalunya arriba només el 5%
  • Dels 216.280 € repartits pel Ministeri, 51.907 € provenen de Catalunya però només retornen 11.000 € i es crea un dèficit fiscal en aquesta convocatòria de 40.907 €.
  • Els beneficiaris de la solidaritat són la Comunitat de Madrid i Navarra.

En resposta al nostre correu, el Sr. de la Fuente ens confirma que el seu estudi recollirà el repartiment de les subvencions i que a partir d’aquesta informació en podrem discutir amb més dades i que qualsevol situació injusta sortirà a la foto. Ens aclareix, però, que l’estudi que està realitzant no tindrà tant de detall com per analitzar totes i cadascuna de les línies de subvenció i que, en tot cas, sí que es veurà el total del programa (en aquest cas el d’arxius).

Tot i això, el Sr. de la Fuente ens aclareix que aquests ajuts es tracten de subvencions competitives, això és, que cal sol·licitar-les i que (ho afegim nosaltres), la decisió final depèn d’un criteris tècnics i que caldria saber quantes sol·licituds hi van haver i la qualitat dels projectes. Reconeix, però, que no té aquesta informació ni temps disponible per poder realitzar els càlculs.

És necessari reconèixer el gest del Sr. de la Fuente de contestar el correu que li fou tramès per Bibliotecaris per la Independència, la resposta, de fet, no va ni tardar 10 minuts en arribar.

Agraïda, doncs, la disponibilitat i amabilitat del Sr. de la Fuente, sí que li vam contestar que l’argument de la competitivitat i de la qualitat dels projectes no ens preocupava en absolut, ja que estem segurs de la qualitat dels projectes que es presenten des de Catalunya. Ara bé, tot i que nosaltres tampoc podem saber quants projectes catalans es van presentar sí que sabem que Catalunya i Madrid (i segurament Andalusia) són els territoris amb més biblioteques i arxius (per pura qüestió de distribució territorial) i, com que no qüestionem la qualitat dels professionals bibliotecaris i arxivers del país, entenem que la qualitat dels provinents de Catalunya són, com a mínim, igual a la resta de territoris. Per pura lògica, també, hem de suposar un repartiment proporcional de les sol·licituds realitzades entre tots els territoris. Passa, però, que el repartiment final no respon a cap lògica: es beneficien les comunitats amb una renda per càpita més baixa? No, ja que ens apareixen Madrid i Navarra; les més poblades? no, ens falta Catalunya.

Com li vam exposar al Sr de la Fuente, en el ajuts per a la digitalització a repositoris, Catalunya va rebre en la darrera convocatòria l’equivalent a 0 euros, tot i que sabem que moltes universitats i altres institucions s’hi van presentar i amb projectes la qualitat dels quals està fora de qualsevol dubte.

En tot cas, seguirem molt de prop el treball del Sr. de la Fuente i, si mai es publiquen els resultats amb prou detall, analitzarem les dades sectorials de biblioteques i arxius.

Malauradament estem segurs del resultat.

A Montoro i de la Fuente: paguen les persones però Madrid s’enduu el 41% dels ajuts per arxius; Catalunya, el 5%

imatge

  • Madrid concentra el 41% dels ajuts del Ministeri de Cultura als arxius privats, mentre que a Catalunya arriba només el 5%
  • Dels 216.280 € repartits pel Ministeri, 51.907 € provenen de Catalunya però només retornen 11.000 € i es crea un dèficit fiscal en aquesta convocatòria de 40.907 €.
  • Els beneficiaris de la solidaritat són la Comunitat de Madrid i Navarra.

En plena discussió sobre l’existència o no de dèficit fiscal envers els ciutadans que viuen a Catalunya, des de Bibliotecaris per la Independència presentem un nou estudi sobre la distribució de les subvencions del Ministeri de Cultura. Tal i com hem demostrar en d’altres estudis similars, a l’hora de repartir els diners pagats per tots els ciutadans, els que viuen a Catalunya reben molt menys d’allò que seria lògic per índex de població, aportació de recursos i nivell de desenvolupament del sector.

Avui estudiem la distribució de sengles convocatòries d’ajuts per arxius, concretament la Resolución de 29 de noviembre de 2013, de la Secretaría de Estado de Cultura, por la que se conceden ayudas a entidades privadas sin ánimo de lucro para el desarrollo de proyectos archivísticos, correspondientes al año 2013 i la Resolución de 28 de noviembre de 2013, de la Secretaría de Estado de Cultura, por la que se conceden ayudas a entidades privadas sin ánimo de lucro para la mejora de las instalaciones y el equipamiento de sus archivos, correspondientes al año 2013.

En totes dues resolucions cal felicitar als arxius de la Comunitat de Madrid ja que es veuran beneficiats amb el 41% dels ajuts atorgats en ambdues convocatòries. Els arxius catalans, però, hauran d’esperar-se i conformar-se amb tant sols un 5% del ajuts. El País Valencià, menys encara, amb el 2%. D’un total de 216.280 € repartits, els arxius catalans rebran 11.000 € mentre que els projectes presentats per arxius de la capital de l’Estat espanyol reben un suport de 89.290 €. En aquest quadre es poden veure els imports globals de les subvencions atorgades a arxius i la distribució per territoris de les dues convocatòries estudiades:

Gràfic AB1Les mateixes dades, però, expressades en percentatge no ofereixen cap tipus de dubte:

Gràfic AB2L’anàlisi separada de les dues convocatòries ens ofereix exactament la mateixa tendència. D’aquesta manera, a la primera resolució d’ajuts, la corresponent a ayudas a entidades privadas sin ánimo de lucro para el desarrollo de proyectos archivísticos, correspondientes al año 2013, el Ministeri de Cultura ha repartit un total de 153.290 € entre 18 entitats. Tal i com es pot veure al gràfic adjunt, els arxius de la Comunitat de Madrid són els més beneficiats amb 80.100 € (52% del total), mentre que els arxius catalans rebran només 3.200 € (2.09%). De fet, només un projecte català ha estat seleccionat, el que proposava el Bisbat de Girona i que gaudirà d’un ajut de 3.200 €.

Gràfic A1A la distribució per percentatges, els ajuts es concentren en un 52% als projectes presentats per institucions de la Comunitat de Madrid:

Gràfic A2

En l’altre convocatòria, la destinada a ayudas a entidades privadas sin ánimo de lucro para la mejora de las instalaciones y el equipamiento de sus archivos, correspondientes al año 2013, el repartiment dels ajuts segueix la tònica habitual i els projectes arxivístics catalans reben només el 12% del total distribuït, Catalunya se situa en penúltim lloc de la llista. El darrer lloc és per al País Valencià amb un 8% dels ajuts. Encapçalen la llista dels territoris més beneficiats Andalusia i Aragó amb un 26% i 22% respectivament dels ajuts. D’un total de 62.990 €, els arxius catalans es veuen beneficiats amb 7.800 €.

Gràfic B1Gràfic B2

Ja hem comentat en d’altres entrades d’aquest bloc la pràctica sistemàtica del Ministeri de Cultura de minorar els projectes d’institucions catalanes en el repartiment de subvencions a biblioteques i arxius. Per població, aportació al PIB, al sistema tributari i nombre d’arxius i biblioteques al seu territori, Catalunya hauria d’estar a la part alta dels ajuts (com Madrid), però com hem demostrat en aquesta anàlisi, mai ho està. D’altres anàlisis realitzades en aquest bloc ho confirmen:

Tota aquesta distribució injusta per Catalunya dels ajuts del Ministeri a biblioteques i arxius es dóna actualment en el moment que el ministre Montoro ha “fitxat” un nou expert de les balances fiscal, el senyor Ángel de la Fuente, investigador del Instituto de Análisis Económico del CSIC i que abona la incompleta teoria que els impostos els paguen les persones i els territoris. Es dóna, però, el cas, que les persones reben els serveis i ajuts en un territori determinat i quan aquest ciutadà viu a Catalunya (que certament paga en funció dels seus ingressos) es presenta als ajuts del Ministeri de Cultura, rep molt menys finaçament que una altra persona d’un altre territori. En aquest sentit ens encantaria preguntar al Sr. de la Fuente al seu correu professional que apareix al web del CSIC com pot explicar el fet que en el repartiment dels ajuts del Ministeri de Cultura Catalunya sempre queda per sota de qualsevol indicador demogràfic, professional o econòmic.

Si, com hem fet en d’altres estudis, apliquem en aquest cas també el mètode bàsic de càlcul de balances fiscal per flux monetari, els catalans aportem el 24% dels impostos recaptats a tot l’Estat. Podem aleshores considerar que dels 216.280 € repartits (neutralitzant els obtinguts mitjançant el deute públic, perquè tard o d’hora s’hauran de pagar), 51.907 € provenen de Catalunya. Com que només s’han finançat projectes d’arxius catalans per un valor d’11.000 € podem calcular que el dèficit fiscal d’aquesta convocatòria és de 40.907 €. En resum, 40.907 € que suposadament aniran a la solidaritat amb els territoris més desfavorits…. la Comunitat de Madrid ! (que rep el 41% del total dels ajuts).

L’analista contractat pel Ministeri d’Hisenda per crear un nou càlcul de les balances fiscal, Ángel de la Fuente ha declarat que el mètode proposat per ell, “distingirà les partides segons les comunitats, oferirà el càlcul exacte del que rep cada ciutadà, i no una comparativa del que aporta i el que rep cada territori”.

Doncs bé, prenem la paraula al Sr. de la Fuente i ens permetem de calcular el que ha rebut cada ciutadà català en aquestes dues convocatòries per a la millora dels arxius. Els resultats són demolidors. En una distribució homogènia, cada ciutadà espanyol hauria de rebre 0’0046 € pel concepte de la subvenció. La realitat, hi ha ciutadans que reben 0 € (els de les Illes Balears per exemple) i els catalans en reben 0’0015 €, només per sota dels ciutadans del País Valencià que reben 0’0010 €. Qui són els grans beneficiats?, els ciutadans d’Aragó amb 0’0171 €, els de Madrid amb 0’0140 € i Navarra amb 0’0129 € per habitant. Sembla ser, doncs, que els beneficiaris de la solidaritat són comunitats com Madrid i Navarra (aquesta darrera comunitat amb concert econòmic !).

Gràfic C1Segons declaracions del senyor de la Fuente “el dèficit que arrossega Catalunya es deu bàsicament al fet que és una comunitat “rica” i que, per tant, ha de pagar més impostos. De la Fuente ha reconegut que cal un nou sistema de finançament però ha afegit que, tot i això, a Catalunya no hi ha maltractament ni espoli.

Com podem demostrar, en aquest cas, les dades desmenteixen qualsevol explicació, ja que comunitats com Madrid i Navarra, que tenen un PIB per habitant superior a Catalunya (són més “riques”) reben molts més diners per habitant que Catalunya en aquesta convocatòria.

No ens cansarem de denunciar l’espoli fiscal que també pateix el nostre país en allò que fa relació al repartiment d’ajuts i subvencions. Aquesta pràctica, com hem demostrat amb moltes altres convocatòries, és contínua i sistemàtica a les subvencions que atorga l’Administració General de l’Estat. Tampoc no ens cansarem de repetir que arribats a aquest punt només hi ha una sortida i és la independència, per poder decidir on van els nostres impostos i aplicar una distribució que realment respongui a criteris socials i professionals.

Tampoc entrarem a valorar la qualitat dels projectes subvencionats ja que el Ministeri no fa pública totes les sol·licituds rebudes. En tot cas, i com sempre fem, us deixem el fitxer de les dades amb què hem treballat i a partir de les quals cadascú podrà fer-se la seva pròpia idea.

El Govern espanyol redueix el pressupost per biblioteques un 29%

Library love2L’anàlisi dels pressupostos de l’Estat per a 2014 constaten la manca d’interès per part del govern espanyol en l’àmbit bibliotecari. De fet, és coneguda l’antipatia d’aquest govern cap els cercles culturals, antipatia que es fa palesa en el seu enfrontrament amb el món del cinema.

En el tercer pressupost que presenta el ministeri Wert, les biblioteques pateixen una retallada de pràcticament el 29%.

Aquesta seria la dada de 2014, però si agafem, per exemple, el període de 2008 a 2014, la retallada total ha estat del 60%. Sí, des del 2008 i fins ara, l’Estat espanyol ha anat reduint la seva aportació al sistema bibliotecari espanyol un 59’07%, passant dels 105 milions d’euros del 2008 als 43 milions de 2014.

És la crisi?. Com es pot veure en la taula que adjuntem, la crisi econòmica no explica per si sola aquesta davallada. De fet de 2008 a 2014 el pressupost general de l’Estat ha pujat un 8’40% (ministeris i organismes autònoms, pensions, deute públic, etc.) mentre que el pressupost del Ministeri de Cultura ha caigut un 41%. En paral·lel, però, els diners destinats a biblioteques s’han reduït un 59’07%.

Pressupost MC2El més sorprenent és que les partides que tenen un impacte més directe entre la ciutadania s’han retallat molt per sobre de la mitjana o han desaparegut. D’aquesta manera les inversions en infraestructures s’han reduït un 65’58% (construcció i millora de biblioteques) i, casualment (?), les transferències a les Comunitats Autònomes han baixat un 98’38%.

La següent taula ens permet observar més de prop els tres darrers pressupostos proposats pel PP i permeten albirar allò que en podríem dir retallades “ideològiques”.

Pressupost MC3Com es pot observar, les retallades corresponents a allò que serien els serveis propis de l’Administració General de l’Estat es mantenen dins de la mitjana de davallada del pressupost mentre que els diners destinats als territoris i els governs autonòmics pràcticament han desaparegut. Si el 2012 hi havien 4.461.000 €, pel 2014 s’han reduït a 355.000 € (un 92’04% menys).

El cas més paradigmàtic és la partida destinada a la millora de les col·leccions bibliogràfiques, partida que a partir de 2013 és exactament de 0 €. Aquesta partida havia arribat a disposar de pràcticament 20 milions d’euros (2009). La qüestió, però, és que aquesta partida es traspassava a les Comunitats Autònomes i atesa una normativa imposada per la mateixa Administració General de l’Estat, moltes d’elles no hi podien accedir (entre elles Catalunya) ja que incomplien els objectius de dèficit que, igualment, havia fixat prèviament l’Administració General de l’Estat.

La darrera partida de 2012 (3.000.000 €), fins on sabem, no es va arribar a transferir i en canvi s’emprarà per a un dels projectes centralitzadors del ministre Wert, la plataforma de llibres electrònics (que exclouen el català i de la qual ja n’hem parlat en aquest bloc).

També han patit una desproporcionada retallada les quantitats destinades a projectes de digitalització i elaboració de catalogació patrimonial als quals es podien presentar els governs autonòmics, la partida s’ha reduït el 75’70%.

Igualment, les inversions al territori mitjançant la construcció i millora de les biblioteques de titularitat estatal (però que gestionen les CCAA, i segurament aquesta és la raó), ha patit un descens del 43’77%. D’aquest forma, la Biblioteca Pública de Barcelona, desapareix del pressupost.

Tot i l’ambient de retallades, el Ministeri ha trobat marge per incloure una nova partida pressupostària anomenada “premios” dotada amb 200.000 € el 2012, 355.000 € el 2013 i 100.000 € el 2014. Suposem que aquesta partida és per a millor glòria i cultura d’aparador dels responsables dels ministeri.

Tampoc ens hem d’oblidar de com s’han anat configurant els ajuts per a la digitalització de forma que s’han reduït cada cop més els ajuts dirigits a institucions públiques i, en canvi, s’han incrementat els dirigits a institucions privades (fundacions, universitats i escoles privades, etc.). Recordem que el 2012, i tal com ja vam denunciar, Catalunya no va gaudir de cap ajut per aquest concepte.

És difícil, doncs, explicar aquests pressupostos només des de la perspectiva de les retallades imposades per la situació econòmica ja que s’ha vist que la repercussió de les mateixes és asimètrica i carrega precisament en allò que des de Madrid en diuen la “periferia”. Mentrestant no consta que l’estructura ministerial dels afers culturals de l’Administració General de l’Estat hagi estat “alleugerida” sinó que es repercuteix més la retallada a qui sí té la competència, en aquest cas els governs autonòmics.

La conclusió és clara, l’Estat espanyol no té un especial interès en els afers culturals i en el cas del govern espanyol actual, a més a més, hom hi detecta un rebuig frontal a tot allò que pugui representar el món de la creació i el pensament. És així que, en el moment que cal aplicar retallades, es preserva al màxim allò que des d’allà es considera “estat” i es deixen en caiguda lliure els serveis que presten la resta d’administracions, que són al cap i a la fi, les que tenen la competència i les que forneixen la majoria de ciutadans dels serveis culturals que necessiten.

0’0 : el Ministerio de Cultura no dedica ni un euro per digitalitzar fons d’institucions catalanes als ajuts de repositoris de 2012

2012_Grafic 3El 3 de desembre de 2012, el Ministerio de Cultura va publicar la Resolución de 3 de diciembre de 2012, de la Secretaría de Estado de Cultura, por la que se conceden ayudas al patrimonio para la creación y transformación de recursos digitales y su difusión y preservación mediante repositorios. Com ja acostuma a ser habitual, les institucions culturals catalanes surten molt mal parades de la distribució de recursos estatals ja que el Ministerio de Cultura ha previst exactament 0’0 (zero coma zero) euros per a projectes d’institucions catalanes.

La qüestió, però, va més enllà. Si la Resolución de 21 de junio de 2012, de la Secretaría de Estado de Cultura, por la que se convocan ayudas al patrimonio para la creación y transformación de recursos digitales y su difusión y preservación mediante repositorios preveia un total de 1.590.000 € en ajuts, la resolució de concessió, però, només inclou ajuts per un total de 390.000 €. És a dir, només s’han concedit el 24.5% dels ajuts previstos inicialment i pel camí s’han “perdut” 1.200.000 €.

Hom podria pensar que aquesta reducció és el resultat de les mesures d’austeritat (retallades) de l’Administració General de l’Estat -sempre en serveis prestats, mai en estructura-, però, la cosa és més molt kafkiana. El Ministeri ha decidit eliminar directament les franges d’ajuts destinades a les Comunitats Autònomes (800.000 €) i els ajuts per a les universitats públiques (400.000 €). D’aquesta manera, l’ajust no es realitza proporcionalment en totes les franges sinó que directament se n’eliminen algunes concretes.

2012_Grafic 4

(Ministerio de Cultura. Plan Estratégico General : 2012-2015)

Quins sectors, doncs, subvencionarà el Ministerio de Cultura?, quines són nuestras bibliotecas a les que es fa referència al Plan Estratégico General : 2012-2015 del Ministeri de Cultura?. D’acord amb la resolució de concessió, els ajuts distribuïts corresponen a:

  • Entitats locals (90.000  €)
  • Entitats privades sense ànim de lucre (100.000 €)
  • Reials acadèmies (200.000 €)

No cal donar gaire més detalls de les prioritats de l’inefable ministre Wert en allò que es refereix a les polítiques culturals: es prioritzen descaradament les entitats com la Fundación Museo del Ejército o universitats privades (Universidad de Navarra o la Universidad Pontificia) i les reials acadèmies. El 77% dels ajuts van destinats, doncs, efectivament a institucions privades.

Pel que respecta a la distribució territorial dels ajuts, els següents gràfics són prou aclaridors, les institucions catalanes no reben ni un sol euro.

Ajuts per territori

Distribució territorial dels ajuts

Poques coses més a dir, Madrid s’enduu el 26% dels ajuts. La suma dels ajuts al País Basc i Navarra (que recordem que gaudeixen de concert econòmic) és del 26.5%.

En termes de dèficit fiscal relatiu d’aquesta convocatòria, el nostre país aporta el 24% dels impostos recaptats a l’Estat espanyol, això és que dels 390.000 € distribuïts, a Catalunya se n’han recaptat 93.600 €. Com que la quantitat rebuda per les institucions catalanes és zero, és fàcil calcular que el dèficit relatiu és de 93.600 €.

2012_Grafic 5

En aquesta convocatòria, el Ministeri de Cultura, en allò que sembla una mesura d’establir mesures de “consolació”, ha creat una llista d’institucions suplents per si alguna de les subvencions aprovades no es poguessin finalment tramitar. A la categoria d’entitats locals, d’un total de nou ens locals podem trobar, per fi, la primera institució catalana: la Diputació de Girona. A llista de suplències de la franja d’entitats privades sense finalitats de lucre podem trobar 7 institucions catalanes d’un total de 20.

Què podem dir?

  • El Ministerio de Cultura està finançant projectes de digitalització que no tenen documents d’accés públic a Internet i que ni apareixen al buscador de col·leccions digital Hispana del mateix Ministerio però no finança projectes catalans d’accés públic i de solvència tècnica constrastada.
  • El Ministeri de Cultura finança projectes de digitalització d’institucions de les quals l’Administració General de l’Estat és, al mateix temps també patró.
  • El Ministeri de Cultura deixa l’Institut d’Estudis Catalans a la llista de suplents de la categoria “entitats privades sense ànim de lucre” però sí que subvenciona els de les reials acadèmies (espanyoles).
  • El Ministeri de Cultura no subvenciona cap projecte de digitalització de les universitats públiques (que han liderat l’organització de repositoris) però sí que financen els projectes de les universitats privades.

En definitiva, l’atorgament dels ajuts sembla guiat ja no només per uns criteris que perjudiquen greument les institucions catalans, sinó que també els podem arribar a considerar com a antisocials.

El Ministerio de Cultura subvenciona amb només 3.600 € els projectes arxivístics catalans

ParesUn lector d’aquest bloc ens ha informat que el passat 5 de desembre es va publicar al BOE la Resolución de 5 de diciembre de 2012, de la Secretaría de Estado de Cultura, por la que se conceden ayudas a entidades privadas sin ánimo de lucro para el desarrollo de proyectos archivísticos en el año 2012. Com podreu comprovar fàcilment, d’un total de 203.800 € totals concedits, a les institucions catalanes només els correpon un ridícul 1.76% del total, és a dir, 3.600 € per a l’únic projecte català aprovat.

Sí, d’un total de 22 projectes presentats, sembla que només un ha tingut la consideració del tribunal. Paral·lelament, dels 10 projectes suplents seleccionats, cap és presentat per una institució catalana.

Distribució

El fitxer amb les dades amb què hem treballat és aquest –>  Ajuts arxius 2012

En d’altres entrades ja hem parlat de la política de subvencions del Ministeri de Cultura, política que bàsicament entra en conflicte amb les competències de la Generalitat i que, a més a més, maltracta econòmicament les nostres biblioteques i arxius. Recordem que Catalunya és la segona Comunitat Autònoma més poblada de l’Estat, una de les comunitats capdavanteres en biblioteques i arxius, però sembla que a l’hora de fer projectes, o no ens presentem, o no en sabem, o senzillament es compleix allò de que qui remena la cassola, es queda el millor tall.

No ho sabrem mai perquè el BOE no reporta el nombre total de peticions i la seva distribució territorial però sí que sabem que quan és el Ministeri de Cultura qui reparteix, a Catalunya sempre li correspon una quantitat molt inferior al que pertocaria per població, contribució als ingressos generals de l’Estat espanyol i riquesa de fons i institucions documentals. El nostre país aporta un 24% del total dels impostos, per tant, dels 203.800 € repartits pels Ministeri, 48.912 € van ser recaptats a Catalunya, ens en retornen només 3.600 €.

Si Catalunya rebés el 35% dels ajuts en alguna subvenció del Ministerio de Cultura (com és aquí el cas de la Comunitat de Madrid), estem segurs que ràpidament s’establiria un topall màxim per territori per allò de la solidaridad interregional. Com que no és cas, suposem que hem d’acceptar amb normalitat constitucional que Madrid arreplegui el 35% de les subvencions. Tampoc sembla lògic que País Basc i Navarra, que gaudeixen de concert econòmic, participin en el repartiment com si fossin governs del règim econòmic general. Al final, Catalunya, paga més i rep pràcticament res.

  • Dejad que ellos [los diputados] hagan las leyes, yo haré el reglamento D. Álvaro de Figueroa y Torres, Conde de Romanones

Si donem un cop d’ull a les bases de la convocatòria potser podrem trobar algunes claus que ens expliquin aquesta situació econòmicament injusta per als nostres arxius.

D’entrada, la Resolución de 11 de junio de 2012, de la Secretaría de Estado de Cultura, por la que se convocan ayudas a entidades privadas sin ánimo de lucro para el desarrollo de proyectos archivísticos, correspondientes al año 2012 indica a la seva introducció que La Constitución Española atribuye la competencia al Estado en la defensa del patrimonio cultural, artístico y monumental español contra la exportación y la expoliación; museos, bibliotecas y archivos de titularidad estatal, sin perjuicio de su gestión por parte de las Comunidades Autónomas y el artículo 149.2 de la Constitución Española determina que el Estado «considerará el servicio de la cultura como deber y atribución esencial y facilitará la comunicación cultural entre las Comunidades Autónomas». És l’apel·lació habitual a les competències concurrents de l’Administració General que permeten interferir en les competències exclusives de la Generalitat i de la qual ja hem parlat en aquest bloc.

Per a que aquestes subvencions entrin en allò del deber y atribución esencial el Ministeri justifica els ajuts en el fet que “las ayudas contempladas en la presente convocatoria demandan una regulación unitaria de todos sus aspectos. La gestión centralizada de las mismas se justifica por el especial carácter de las medidas que se contemplan. En este sentido, y de acuerdo con la jurisprudencia consolidada del Tribunal Constitucional en materia de subvenciones, corresponde al Estado la gestión en los casos en que resulte imprescindible para asegurar la plena efectividad de las ayudas dentro de la ordenación básica del sector. Resulta necesaria la gestión centralizada de estas ayudas para garantizar iguales posibilidades de obtención y disfrute por parte de sus potenciales destinatarios en todo el territorio nacional, coadyuvando a la preservación del patrimonio documental común a través de actividades desarrolladas a un nivel suprautonómico, nacional o internacional”.

La resolució inclou la necessitat que “la concesión de ayudas en régimen de concurrencia competitiva, a entidades o instituciones privadas sin ánimo de lucro para llevar a cabo proyectos archivísticos de ámbito nacional o de ámbito al menos superior al de una Comunidad Autónoma que redunden en la mejor conservación y difusión de nuestros archivos, cuyos fondos documentales constituyen un testimonio único del proceso histórico de vertebración del Estado y de la cultura española y de su proyección internacional.”

Si observem alguns dels projectes finançats és més que dubtós que sigui necessari que sigui l’Administració General de l’Estat i no les Comunitats Autònomes qui administrin aquests diners: restauració d’actes capitulars d’una església, digitalització d’una col·lecció de fotografies, llibres de butlles papals, etc. No hi veiem ni l’àmbit nacional o superior d’almenys d’una Comunitat per enlloc.

Una altra condició de les bases és especialment sorprenent per a l’autonomia dels centres, ja que diu que “los proyectos de descripción obligatoriamente se realizarán con el software proporcionado por la Subdirección General de los Archivos Estatales, según el punto 5 del apartado decimotercero”.

És com dir-li a una biblioteca que tindrà ajuts si cataloga amb el sistema informàtic del Ministeri. Això, naturalment una intromissió en l’organització territorial dels arxius atès que segurament els seus respectius governs autonòmics els ha facilitat ja un sistema de gestió i ara n’han de sumar un altre. Amb aquests ajuts, els arxius han de triar si opten per un o altre o fer la feina dos cops. Tot un impuls a l’eficiència i l’eliminació de duplicitats.

Es pot entendre que el Ministeri demanés una descripció normalitzada i que demanés una extracció de dades, però no que imposi un determinat programari de gestió per tal d’accedir a les subvencions.

Tampoc s’entén que es mantingui una estructura administrativa (tot un ministeri per molt que li diguin secretaria de cultura) per repartir uns ajuts econòmics que haurien de ser transferits a les Comunitats Autònomes que són en definitiva les que tenen les competències.

El pitjor de tot plegat, és, però, que quan Catalunya juga a la lliga estatal amb les regles espanyoles, el resultat sempre és el mateix….. DÈFICIT FISCAL.

Aquesta és la darrera convocatòria d’aquests ajuts, però des de Bibliotecaris per la Independència ens comprometem a analitzar la resta de convocatòries i facilitar-vos les dades globals.

Catalunya rep només el 9.85% dels premis del concurs estatal de bones pràctiques a biblioteques escolars

bibliotecasLa Resolución de 1 de diciembre de 2011, de la Secretaría de Estado de Educación y Formación Profesional, por la que se resuelve el concurso nacional de buenas prácticas para la dinamización e innovación de las bibliotecas de los centros escolares para el año 2011 atorga un exigu 9.85% del total dels premis a les biblioteques escolars catalanes. Només 3 premis d’un total de 27 han estat atorgats a biblioteques d’escoles catalanes. En total, la resolució preveia un repartiment de 213.000 € dels quals, la suma dels premis corresponents a escoles catalanes és de 21.000 €, és a dir, només un 9.95% del total quan Catalunya és la segona comunitat de l’Estat espanyol amb més població escolar, amb 16.1% del total estatal.

De les tres escoles catalanes premiades, només el Centre d’Educació Especial La Ginesta (Barcelona) és de titularitat pública, les altres dues són escoles privades concertades (Col·legi La Salle, de Figueres i Escola Pia d’Olot).

La relació de les escoles premiades la trobareu en aquest fitxer — Ajuts digitalitzacio 2011 – Còpia.

La distribució dels ajuts per territoris és la següent:

importpremisCom es pot comprovar, Catalunya ocupa la cinquena comunitat per volum econòmic dels premis rebuts, mentre que per nombre de població escolar és la 2a comunitat amb nombre d’estudiants després d’Andalusia.

distribucioalumnatEn entrades anteriors d’aquest bloc ja ens hem referit a com des dels organismes de l’Administració General de l’Estat és dupliquen funcions atribuïdes a la Generalitat de Catalunya. Una de les pràctiques més discutibles dels ministeris espanyols és la de donar subvencions, premis, etc. sobre matèries que el Govern de Catalunya té la competència de la titularitat o la gestió en lloc de transferir els diners als governs autònoms.

Ja no es tracta només d’aquesta constant voluntat estatal de ser en aquells àmbits on no tenen competències directes. El més greu, és que quan reparteixen els recursos econòmics, Catalunya sempre surt mal parada, aquest n’és un exemple: tenim el 16% de la població escolar, però el Ministeri atorga només el 9.85% dels premis a Catalunya. Recordem que vam comentar en aquest bloc que les biblioteques catalanes han rebut només l’11% del total dels ajuts per a la digitalització del Ministerio de Cultura. Tal i com vam fer en aquell moment podem establir el dèficit fiscal ara en aquests premis. Si considerem que Catalunya aporta el 24% dels impostos que es recapten a Espanya vol dir que dels 213.000 € repartits, de Catalunya van sortir-ne 51.120 €, dels quals es “recuperen” només 21.000 €. El dèficit fiscal, doncs, en aquest cas seria de 30.120 €, una quantitat que és fins i tot superior a la que es rep.

Hom podria objectar a aquestes dades que les bases de la convocatòria preveuen una sèrie d’avaluacions de les candidatures a partir dels mèrits aportats. Com que el Ministeri no publica quantes escoles catalanes s’hi van presentar ni quins són els projectes avaluats només podem que imaginar. Resulta en tot cas difícil d’acceptar que de 4.000 escoles que hi ha a Catalunya (3.000 públiques i 1.000 privades concertades), només tres (1 de pública !) mereixen aquest premi si tenim en compte que de les tres mil escoles públiques, més de 1.062 participen en el projecte PuntEdu del Departament d’Ensenyament.

Ens trobem, doncs, davant d’un exemple més dels costos que com a país ens suposa pertànyer al Regne d’Espanya, situació de la qual no en són alienes les biblioteques catalanes.

Les biblioteques catalanes han rebut només l’11% del total dels ajuts per a la digitalització del Ministerio de Cultura

Des de Bibliotecaris per la Independència hem estudiat totes les resolucions del Ministerio de Cultura per les quals atorga els ajuts per a la digitalització i hem pogut constatar que Catalunya rep molt menys diners no ja del que aporta a l’Estat sinó també del que li tocaria rebre per població o per importància del seu sistema bibliotecari.

La matriu de dades amb la qual hem treballat la trobareu disponible en aquest fitxer: Estadistiques de digitalització (podeu consultar un llistat complet de les subvencions atorgades, les taules que hem creat i els gràfics generats).

En el període 2007-2011, el Ministerio de Cultura va distribuir un total de 9.633.823,61 € en 265 subvencions. D’aquestes subvencions, les institucions catalanes que s’hi van presentar van obtenir un total de 1.060.939,05 € (l’11.01% del total).

 El gràfic de distribució de les subvencions distribuïdes és el següent:

Com es pot observar, Catalunya és la comunitat que ocupa el quart lloc pel que respecta al total de recursos rebuts.

Ara bé, si tenim en compte el % de població del nostre país i la percepció per habitant en el total d’aquests ajuts, la distribució dels ajuts del Ministerio de Cultura perjudiquen greument les institucions catalanes ja que Catalunya passa del lloc quart al 12è i, a més a més, Catalunya queda per sota de la mitjana estatal.

Som plenament conscients que aquests ajuts són repartits a partir d’uns requisits tècnics. Tot i això se’ns fa difícil d’acceptar que les biblioteques i arxius catalans presentin projectes tècnicament poc atractius o inferiors a la resta de territoris. Si donem per suposada la qualitat tècnica dels projectes catalans, no s’acaba d’entendre que tenint Catalunya més biblioteques, més arxius i una més que solvent professionalitat en matèria de digitalització, quedi tant per sota de la majoria de territoris. Les comparacions són odioses i les fem només en clau de dades agrupades, però resulta paradoxal que la Comunitat de Madrid, amb menys població que Catalunya rebi pràcticament el doble d’ajuts que el nostre país. Potser, en paraules del Conseller Mas-Colell, passa que: qui remena la cassola, es queda el millor tall.

Els defensors de l’actual encaixde Catalunya Espanya, per tal de negar l’existència del dèficit fiscal que pateix el nostre país, expliquen una teoria segons la qual són les persones i no els territoris qui paguen els impostos.

Certament, són les persones qui paguen els seus impostos, i els que més en tenen més en paguen (però alerta, Catalunya és nomes la quarta comunitat per renda familiar, per sota de Madrid, Navarra i el País Basc). Fins aquí l’argument és correcte. Ara bé, resulta que aquestes mateixes persones reben els seus serveis en un territori determinat (carreteres, hospitals, etc.) i aleshores, és aquí on podem constatar que, si bé amb la mateixa renda es paga el mateix (cosa que no és del tot certa perquè les Comunitats Autònomes poden introduir trams diferents), és igualment cert que no es reben els mateixos serveis a tots els territoris. És a dir, hi ha territoris més ben finançats que d’altres. Com es cobreixen, doncs, aquests dèficits?, amb peatges, copagaments i generant deute.

Algunes dades econòmiques molt ben fonamentades permeten afirmar que:

  •  Catalunya representa el 20% del PIB espanyol.
  • Catalunya aporta el 24% de tots els impostos que es recapten a l’Estat.
  • Catalunya representa el 16% del total de la població.

… però, finalment, només es destinen el 10% dels recursos econòmics de l’Estat a Catalunya.

Aquesta xifra genèrica del 10% coincideix bastant amb el resultat que hem obtingut des de Bibliotecaris per la Independència de l’11.01% on les nostres biblioteques i arxius han rebut en matèria de digitalització aquests darrers anys.

A partir d’aquestes dades podem traslladar el concepte de dèficit fiscal a l’atorgament dels ajuts a la digitalització. És a dir, si els catalans aporten el 24% dels impostos que es paguen a Espanya, podem dir que dels 9.633.823,61 euros pressupostats pel Ministerio de Cultura per aquests ajuts, des de Catalunya se’n van aportar 2.312.117,67 mitjançant impostos. Tenint en compte que a les nostres biblioteques i arxius han retornat només 1.060.939,05 € mitjançant els ajuts concedits, tindríem, doncs, un dèficit digital de 1.251.178,62 euros.

Es pot entendre que els territoris que més recursos generin, siguin els que més impostos paguin. Es pot entendre que part d’aquests recursos vagin als territoris que menys recursos tenen. El que no es pot entendre és que després d’aquest procés que hom ha anomenat solidaritat, Catalunya quedi no ja al 12è lloc, sinó que quedi per sota de la mitjana espanyola per habitant !.

Catalunya queda molt per sota de comunitats menys poblades (Madrid) però també de territoris que es beneficien del concert econòmic (País Basc i Navarra). Com es sabut els territoris amb concert econòmic només aporten a l’Estat espanyol les despeses que l’Administració General de l’Estat té als seus territoris i una part de despeses generals (política exterior, defensa, etc.), però no fa cap aportació a l’anomenat fons de solidaritat.

Les dades amb les que hem treballat les teniu disponibles en aquest fitxer Estadistiques de digitalització i amb molt de gust rebrem els vostres comentaris (possibles errors en el tractament de dades, valoració de la metodologia emprada, etc.).

Aquest petit estudi d’una qüestió que afecta molt greument a les biblioteques i arxius catalans, és només un exemple de la situació econòmica general. Per mantenir els projectes de digitalització, els diners que no arriben via Madrid els han d’aportar les administracions i institucions catalanes desviant recursos d’altres projectes o d’augmentant el nostre deute.

Estarem atents a la publicació de laresolució dels ajuts de 2012.

Tenim clar que la independència de Catalunya permetrà recuperar recursos que actualment queden distribuïts amb criteris més que discutibles entre altres territoris.