Ángel de la Fuente respon la pregunta de Bibliotecaris per la Independència sobre el repartiment de les subvencions del Ministeri de Cultura

Angel-Fuente-CSIC-Cataluna-Europa_EDIIMA20131129_0655_4El Sr. Ángel de la Fuente, l’expert contractat pel Ministeri d’Hisenda per presentar les balances fiscals segons un nou sistema ad hoc ha contestat el correu que des de Bibliotecaris per la independència li vam adreçar en referència a la distribució de subvencions.

En una entrada recent d’aquest bloc, Bibliotecaris per la Independència denunciava el repartiment de les subvencions efectuada pel Ministeri de Cultura per a arxius privats. Les conclusions realitzades per la sectorial de l’ANC eren concloents:

  • Madrid concentra el 41% dels ajuts del Ministeri de Cultura als arxius privats, mentre que a Catalunya arriba només el 5%
  • Dels 216.280 € repartits pel Ministeri, 51.907 € provenen de Catalunya però només retornen 11.000 € i es crea un dèficit fiscal en aquesta convocatòria de 40.907 €.
  • Els beneficiaris de la solidaritat són la Comunitat de Madrid i Navarra.

En resposta al nostre correu, el Sr. de la Fuente ens confirma que el seu estudi recollirà el repartiment de les subvencions i que a partir d’aquesta informació en podrem discutir amb més dades i que qualsevol situació injusta sortirà a la foto. Ens aclareix, però, que l’estudi que està realitzant no tindrà tant de detall com per analitzar totes i cadascuna de les línies de subvenció i que, en tot cas, sí que es veurà el total del programa (en aquest cas el d’arxius).

Tot i això, el Sr. de la Fuente ens aclareix que aquests ajuts es tracten de subvencions competitives, això és, que cal sol·licitar-les i que (ho afegim nosaltres), la decisió final depèn d’un criteris tècnics i que caldria saber quantes sol·licituds hi van haver i la qualitat dels projectes. Reconeix, però, que no té aquesta informació ni temps disponible per poder realitzar els càlculs.

És necessari reconèixer el gest del Sr. de la Fuente de contestar el correu que li fou tramès per Bibliotecaris per la Independència, la resposta, de fet, no va ni tardar 10 minuts en arribar.

Agraïda, doncs, la disponibilitat i amabilitat del Sr. de la Fuente, sí que li vam contestar que l’argument de la competitivitat i de la qualitat dels projectes no ens preocupava en absolut, ja que estem segurs de la qualitat dels projectes que es presenten des de Catalunya. Ara bé, tot i que nosaltres tampoc podem saber quants projectes catalans es van presentar sí que sabem que Catalunya i Madrid (i segurament Andalusia) són els territoris amb més biblioteques i arxius (per pura qüestió de distribució territorial) i, com que no qüestionem la qualitat dels professionals bibliotecaris i arxivers del país, entenem que la qualitat dels provinents de Catalunya són, com a mínim, igual a la resta de territoris. Per pura lògica, també, hem de suposar un repartiment proporcional de les sol·licituds realitzades entre tots els territoris. Passa, però, que el repartiment final no respon a cap lògica: es beneficien les comunitats amb una renda per càpita més baixa? No, ja que ens apareixen Madrid i Navarra; les més poblades? no, ens falta Catalunya.

Com li vam exposar al Sr de la Fuente, en el ajuts per a la digitalització a repositoris, Catalunya va rebre en la darrera convocatòria l’equivalent a 0 euros, tot i que sabem que moltes universitats i altres institucions s’hi van presentar i amb projectes la qualitat dels quals està fora de qualsevol dubte.

En tot cas, seguirem molt de prop el treball del Sr. de la Fuente i, si mai es publiquen els resultats amb prou detall, analitzarem les dades sectorials de biblioteques i arxius.

Malauradament estem segurs del resultat.

Anuncis

A Montoro i de la Fuente: paguen les persones però Madrid s’enduu el 41% dels ajuts per arxius; Catalunya, el 5%

imatge

  • Madrid concentra el 41% dels ajuts del Ministeri de Cultura als arxius privats, mentre que a Catalunya arriba només el 5%
  • Dels 216.280 € repartits pel Ministeri, 51.907 € provenen de Catalunya però només retornen 11.000 € i es crea un dèficit fiscal en aquesta convocatòria de 40.907 €.
  • Els beneficiaris de la solidaritat són la Comunitat de Madrid i Navarra.

En plena discussió sobre l’existència o no de dèficit fiscal envers els ciutadans que viuen a Catalunya, des de Bibliotecaris per la Independència presentem un nou estudi sobre la distribució de les subvencions del Ministeri de Cultura. Tal i com hem demostrar en d’altres estudis similars, a l’hora de repartir els diners pagats per tots els ciutadans, els que viuen a Catalunya reben molt menys d’allò que seria lògic per índex de població, aportació de recursos i nivell de desenvolupament del sector.

Avui estudiem la distribució de sengles convocatòries d’ajuts per arxius, concretament la Resolución de 29 de noviembre de 2013, de la Secretaría de Estado de Cultura, por la que se conceden ayudas a entidades privadas sin ánimo de lucro para el desarrollo de proyectos archivísticos, correspondientes al año 2013 i la Resolución de 28 de noviembre de 2013, de la Secretaría de Estado de Cultura, por la que se conceden ayudas a entidades privadas sin ánimo de lucro para la mejora de las instalaciones y el equipamiento de sus archivos, correspondientes al año 2013.

En totes dues resolucions cal felicitar als arxius de la Comunitat de Madrid ja que es veuran beneficiats amb el 41% dels ajuts atorgats en ambdues convocatòries. Els arxius catalans, però, hauran d’esperar-se i conformar-se amb tant sols un 5% del ajuts. El País Valencià, menys encara, amb el 2%. D’un total de 216.280 € repartits, els arxius catalans rebran 11.000 € mentre que els projectes presentats per arxius de la capital de l’Estat espanyol reben un suport de 89.290 €. En aquest quadre es poden veure els imports globals de les subvencions atorgades a arxius i la distribució per territoris de les dues convocatòries estudiades:

Gràfic AB1Les mateixes dades, però, expressades en percentatge no ofereixen cap tipus de dubte:

Gràfic AB2L’anàlisi separada de les dues convocatòries ens ofereix exactament la mateixa tendència. D’aquesta manera, a la primera resolució d’ajuts, la corresponent a ayudas a entidades privadas sin ánimo de lucro para el desarrollo de proyectos archivísticos, correspondientes al año 2013, el Ministeri de Cultura ha repartit un total de 153.290 € entre 18 entitats. Tal i com es pot veure al gràfic adjunt, els arxius de la Comunitat de Madrid són els més beneficiats amb 80.100 € (52% del total), mentre que els arxius catalans rebran només 3.200 € (2.09%). De fet, només un projecte català ha estat seleccionat, el que proposava el Bisbat de Girona i que gaudirà d’un ajut de 3.200 €.

Gràfic A1A la distribució per percentatges, els ajuts es concentren en un 52% als projectes presentats per institucions de la Comunitat de Madrid:

Gràfic A2

En l’altre convocatòria, la destinada a ayudas a entidades privadas sin ánimo de lucro para la mejora de las instalaciones y el equipamiento de sus archivos, correspondientes al año 2013, el repartiment dels ajuts segueix la tònica habitual i els projectes arxivístics catalans reben només el 12% del total distribuït, Catalunya se situa en penúltim lloc de la llista. El darrer lloc és per al País Valencià amb un 8% dels ajuts. Encapçalen la llista dels territoris més beneficiats Andalusia i Aragó amb un 26% i 22% respectivament dels ajuts. D’un total de 62.990 €, els arxius catalans es veuen beneficiats amb 7.800 €.

Gràfic B1Gràfic B2

Ja hem comentat en d’altres entrades d’aquest bloc la pràctica sistemàtica del Ministeri de Cultura de minorar els projectes d’institucions catalanes en el repartiment de subvencions a biblioteques i arxius. Per població, aportació al PIB, al sistema tributari i nombre d’arxius i biblioteques al seu territori, Catalunya hauria d’estar a la part alta dels ajuts (com Madrid), però com hem demostrat en aquesta anàlisi, mai ho està. D’altres anàlisis realitzades en aquest bloc ho confirmen:

Tota aquesta distribució injusta per Catalunya dels ajuts del Ministeri a biblioteques i arxius es dóna actualment en el moment que el ministre Montoro ha “fitxat” un nou expert de les balances fiscal, el senyor Ángel de la Fuente, investigador del Instituto de Análisis Económico del CSIC i que abona la incompleta teoria que els impostos els paguen les persones i els territoris. Es dóna, però, el cas, que les persones reben els serveis i ajuts en un territori determinat i quan aquest ciutadà viu a Catalunya (que certament paga en funció dels seus ingressos) es presenta als ajuts del Ministeri de Cultura, rep molt menys finaçament que una altra persona d’un altre territori. En aquest sentit ens encantaria preguntar al Sr. de la Fuente al seu correu professional que apareix al web del CSIC com pot explicar el fet que en el repartiment dels ajuts del Ministeri de Cultura Catalunya sempre queda per sota de qualsevol indicador demogràfic, professional o econòmic.

Si, com hem fet en d’altres estudis, apliquem en aquest cas també el mètode bàsic de càlcul de balances fiscal per flux monetari, els catalans aportem el 24% dels impostos recaptats a tot l’Estat. Podem aleshores considerar que dels 216.280 € repartits (neutralitzant els obtinguts mitjançant el deute públic, perquè tard o d’hora s’hauran de pagar), 51.907 € provenen de Catalunya. Com que només s’han finançat projectes d’arxius catalans per un valor d’11.000 € podem calcular que el dèficit fiscal d’aquesta convocatòria és de 40.907 €. En resum, 40.907 € que suposadament aniran a la solidaritat amb els territoris més desfavorits…. la Comunitat de Madrid ! (que rep el 41% del total dels ajuts).

L’analista contractat pel Ministeri d’Hisenda per crear un nou càlcul de les balances fiscal, Ángel de la Fuente ha declarat que el mètode proposat per ell, “distingirà les partides segons les comunitats, oferirà el càlcul exacte del que rep cada ciutadà, i no una comparativa del que aporta i el que rep cada territori”.

Doncs bé, prenem la paraula al Sr. de la Fuente i ens permetem de calcular el que ha rebut cada ciutadà català en aquestes dues convocatòries per a la millora dels arxius. Els resultats són demolidors. En una distribució homogènia, cada ciutadà espanyol hauria de rebre 0’0046 € pel concepte de la subvenció. La realitat, hi ha ciutadans que reben 0 € (els de les Illes Balears per exemple) i els catalans en reben 0’0015 €, només per sota dels ciutadans del País Valencià que reben 0’0010 €. Qui són els grans beneficiats?, els ciutadans d’Aragó amb 0’0171 €, els de Madrid amb 0’0140 € i Navarra amb 0’0129 € per habitant. Sembla ser, doncs, que els beneficiaris de la solidaritat són comunitats com Madrid i Navarra (aquesta darrera comunitat amb concert econòmic !).

Gràfic C1Segons declaracions del senyor de la Fuente “el dèficit que arrossega Catalunya es deu bàsicament al fet que és una comunitat “rica” i que, per tant, ha de pagar més impostos. De la Fuente ha reconegut que cal un nou sistema de finançament però ha afegit que, tot i això, a Catalunya no hi ha maltractament ni espoli.

Com podem demostrar, en aquest cas, les dades desmenteixen qualsevol explicació, ja que comunitats com Madrid i Navarra, que tenen un PIB per habitant superior a Catalunya (són més “riques”) reben molts més diners per habitant que Catalunya en aquesta convocatòria.

No ens cansarem de denunciar l’espoli fiscal que també pateix el nostre país en allò que fa relació al repartiment d’ajuts i subvencions. Aquesta pràctica, com hem demostrat amb moltes altres convocatòries, és contínua i sistemàtica a les subvencions que atorga l’Administració General de l’Estat. Tampoc no ens cansarem de repetir que arribats a aquest punt només hi ha una sortida i és la independència, per poder decidir on van els nostres impostos i aplicar una distribució que realment respongui a criteris socials i professionals.

Tampoc entrarem a valorar la qualitat dels projectes subvencionats ja que el Ministeri no fa pública totes les sol·licituds rebudes. En tot cas, i com sempre fem, us deixem el fitxer de les dades amb què hem treballat i a partir de les quals cadascú podrà fer-se la seva pròpia idea.

La Biblioteca Pública de Barcelona entre les deslleialtats de l’Estat respecte de Catalunya

Solar on s'havia de construir la Biblioteca Pública de BarcelonaEl solar que apareix a la foto de l’esquerra correspon a la ubicació d’allò que hauria de ser la Biblioteca Pública de Barcelona, equipament que l’Administració General de l’Estat té pendent de construir a Catalunya des de fa dècades.

L’informe realitzat per la Generalitat “La deslleialtat de l‟Estat respecte de Catalunyas” recull un seguit d’incompliments reiterats de l’Estat en relació a biblioteques i arxius, alguns d’ells comentats en aquest mateix bloc.

Així, dins dels traspassos pendents, el Govern de Catalunya insisteix en els següents incompliments:

Pel que fa al nombre d’àmbits o matèries susceptibles de traspàs pendents de ser desenvolupats són:
1. Arxiu Històric Provincial de Barcelona.
2. Fons propis de Catalunya situats a l‟Arxiu de la Corona d‟Aragó i a l‟Arxiu Reial de Barcelona.
3. Fons bibliogràfics de caràcter històric de les biblioteques provincials.
4. Museu Arqueològic de Tarragona.

En relació als pressupostos de l’Estat per al 2014, dels quals n’hem parlat abastament en aquest bloc, l’informe de la Generalitat recull els següents incumpliments:

Els PGE del 2014 consoliden i no corregeixen la desprogramació de diverses inversions de l‟Estat a Catalunya en la construcció de grans equipaments culturals que, en unes ocasions, aprofundeixen dèficits històrics i, en d‟altres, posen en perill la conservació i l‟exposició dels béns culturals.

Paralització de les grans obres: la Biblioteca Provincial de Barcelona, l‟Arxiu Provincial de Girona i el Museu Nacional d’Arqueologia de Tarragona.

  • Biblioteca Provincial de Barcelona. Suprimida l’anualitat 2013 de 500.000 euros. A més a més, retarden dos anys la finalització del projecte. Paralitza un projecte iniciat l’any 2006. No preveu iniciar-lo fins al 2016. Esdevé l‟única província de l‟Estat sense Biblioteca provincial.
  • Arxiu Provincial de Girona. Suprimida ja la partida en el 2013 de 100.000 euros. Retard en l‟inici d‟una llarga reivindicació històrica que substituiria un edifici amb greus mancances estructurals.
  • Desaparició de les partides nominatives per a projectes concrets (pont de Besalú, Cotonera d‟Igualada, Museu del Paisatge).

“Papers de Salamanca”: A dia d‟avui encara resta pendent el retorn de gran part de la documentació confiscada, tot i que han transcorregut més de 30 anys de les primeres sol·licituds de devolució de la documentació sostreta de Catalunya durant la Guerra Civil i més de set anys de l‟aprovació de la Llei 21/2005, de 17 de novembre, de restitució a la Generalitat de Catalunya dels documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil.

Des de Bibliotecaris per la Independència hem analitzat els pressupostos de l’Estat de 2006 a 2014 per veure l’evolució del projecte d’aquesta biblioteca des del punt de vista de la dotació econòmica  prevista i, en conseqüència, de la voluntat real del Ministeri de Cultura envers aquest equipament.

Abans, però, una petita cronologia sobre aquesta biblioteca per tal de situar el debat.

El 1813, el ministeri corresponent va aprovar el Reglamento de Bibliotecas Provinciales y de la Planta Fundamental de la Biblioteca Nacional Española per tal de crear una biblioteca pública a cada capital de província. El 1989 es va arribar al primer acord entre el conseller Guitart i el ministre Semprún per a la construcció de la biblioteca. Es preveia que s’iniciaria el 1992 i que tindria un cost de 12.020.242 €, però no va ser fins el 1993 que es va anunciar la construcció per al 1994. El 1994 el Ministeri es comprometia a tenir-la el 1995.

No fou fins el 1996 que es proposa el Mercat del Born como a seu de la biblioteca i el 1997 se signa un conveni entre el conseller Joan Maria Pujals, l’alcalde de Barcelona Joan Clos i la ministra Esperanza Aguirre per construir una biblioteca de 15.000 m2 i amb un cost de 22.237.447,86 €. L’acord feia una previsió d’inversió anual entre 1998 i 2002, data en la qual la biblioteca estaria feta. De fet, no es va fer gran cosa i el 2002 es va signar un nou conveni (addenda) entre la ministra Pilar del Castillo, el conseller Jordi Vilajoana i l’alcalde Joan Clos on hi constava una inversió total de 34.191.579 € i una programació d’obres des de l’any 2000 fins el 2005. El 2002, però, apareixen les restes arqueològics de 1714 al Born i les obres es paralitzen.

Al 2006 s’acordarà la construcció de la biblioteca en terrenys de l’actual Estació de França i el 2008 es modifica el Pla General Metropolità per fer-ho possible. No serà fins el 2010 que es presenta el nou projecte arquitectònic que preveu, ara, una biblioteca de 18.000 m2 construïts, 37 milions d’euros de cost i un temps d’execució de 36 meses.

bpb

La convocatòria del concurs del projecte el 2009 és, de fet, l’única inversió realitzada per l’Estat en el nou terreny per un total de 1.754.268,00 € i que fou adjudicat finalment el 2010.

Des de 2006 i fins a l’actualitat, les previsions plurianuals d’inversió a la Biblioteca Pública de Barcelona són un seguit d’incompliments reiterats. Com es pot veure a la següent taula, si el pressupost de 2006 preveia la finalització de les obres el 2010, el pressupost de 2014 ja parla de finalitzar les obres… el 2018 !.

preTotes les previsions que apareixen a la taula s’han incomplert i, de fet, actualment no s’està duent a terme cap acció en el solar de l’Estació de França. L’única despesa que s’ha realitzat és la convocatòria del concurs per al projecte arquitectònic que hem esmentat abans. Sí que queda clar que durant 2012, 2013 i 2014 no s’ha invertit res en aquest projecte. Els pressupostos de 2013 i 2014, però, ho deixem molt clar, 0 euros d’inversió i si hem de fer cas al pressupost de 2014, fins el 2016 no es faria la primera inversió.

Resulta impactant, igualment, veure com el cost de la biblioteca ha anat canviant any rere any en unes quantitats que no sembla que tinguin cap lògica (de 20 milions d’euros el 2006 a 52 milions d’euros el 2014 !) cosa que ens permet pensar que els imports consignats responen més a ajustos pressupostaris interns (per a que el global quadri) que a una veritable planificació.

Arribats a aquest punt, som de l’opinió que aquesta biblioteca no veurà mai la llum, almenys en la forma que estava prevista i que, en tot cas, aquest projecte haurà de formar part del paquet de qüestions a negociar amb el govern espanyol durant el procés de desconnexió de Catalunya de l’Estat espanyol a partir del procés cap a la independència que ha iniciat el nostre país. Aquesta biblioteca és un deute més a retornar per part d’Espanya. Altrament, és més que probable que la imatge del solar que es veu en aquesta entrada romangui igual durant molt de temps.

El Govern espanyol redueix el pressupost per biblioteques un 29%

Library love2L’anàlisi dels pressupostos de l’Estat per a 2014 constaten la manca d’interès per part del govern espanyol en l’àmbit bibliotecari. De fet, és coneguda l’antipatia d’aquest govern cap els cercles culturals, antipatia que es fa palesa en el seu enfrontrament amb el món del cinema.

En el tercer pressupost que presenta el ministeri Wert, les biblioteques pateixen una retallada de pràcticament el 29%.

Aquesta seria la dada de 2014, però si agafem, per exemple, el període de 2008 a 2014, la retallada total ha estat del 60%. Sí, des del 2008 i fins ara, l’Estat espanyol ha anat reduint la seva aportació al sistema bibliotecari espanyol un 59’07%, passant dels 105 milions d’euros del 2008 als 43 milions de 2014.

És la crisi?. Com es pot veure en la taula que adjuntem, la crisi econòmica no explica per si sola aquesta davallada. De fet de 2008 a 2014 el pressupost general de l’Estat ha pujat un 8’40% (ministeris i organismes autònoms, pensions, deute públic, etc.) mentre que el pressupost del Ministeri de Cultura ha caigut un 41%. En paral·lel, però, els diners destinats a biblioteques s’han reduït un 59’07%.

Pressupost MC2El més sorprenent és que les partides que tenen un impacte més directe entre la ciutadania s’han retallat molt per sobre de la mitjana o han desaparegut. D’aquesta manera les inversions en infraestructures s’han reduït un 65’58% (construcció i millora de biblioteques) i, casualment (?), les transferències a les Comunitats Autònomes han baixat un 98’38%.

La següent taula ens permet observar més de prop els tres darrers pressupostos proposats pel PP i permeten albirar allò que en podríem dir retallades “ideològiques”.

Pressupost MC3Com es pot observar, les retallades corresponents a allò que serien els serveis propis de l’Administració General de l’Estat es mantenen dins de la mitjana de davallada del pressupost mentre que els diners destinats als territoris i els governs autonòmics pràcticament han desaparegut. Si el 2012 hi havien 4.461.000 €, pel 2014 s’han reduït a 355.000 € (un 92’04% menys).

El cas més paradigmàtic és la partida destinada a la millora de les col·leccions bibliogràfiques, partida que a partir de 2013 és exactament de 0 €. Aquesta partida havia arribat a disposar de pràcticament 20 milions d’euros (2009). La qüestió, però, és que aquesta partida es traspassava a les Comunitats Autònomes i atesa una normativa imposada per la mateixa Administració General de l’Estat, moltes d’elles no hi podien accedir (entre elles Catalunya) ja que incomplien els objectius de dèficit que, igualment, havia fixat prèviament l’Administració General de l’Estat.

La darrera partida de 2012 (3.000.000 €), fins on sabem, no es va arribar a transferir i en canvi s’emprarà per a un dels projectes centralitzadors del ministre Wert, la plataforma de llibres electrònics (que exclouen el català i de la qual ja n’hem parlat en aquest bloc).

També han patit una desproporcionada retallada les quantitats destinades a projectes de digitalització i elaboració de catalogació patrimonial als quals es podien presentar els governs autonòmics, la partida s’ha reduït el 75’70%.

Igualment, les inversions al territori mitjançant la construcció i millora de les biblioteques de titularitat estatal (però que gestionen les CCAA, i segurament aquesta és la raó), ha patit un descens del 43’77%. D’aquest forma, la Biblioteca Pública de Barcelona, desapareix del pressupost.

Tot i l’ambient de retallades, el Ministeri ha trobat marge per incloure una nova partida pressupostària anomenada “premios” dotada amb 200.000 € el 2012, 355.000 € el 2013 i 100.000 € el 2014. Suposem que aquesta partida és per a millor glòria i cultura d’aparador dels responsables dels ministeri.

Tampoc ens hem d’oblidar de com s’han anat configurant els ajuts per a la digitalització de forma que s’han reduït cada cop més els ajuts dirigits a institucions públiques i, en canvi, s’han incrementat els dirigits a institucions privades (fundacions, universitats i escoles privades, etc.). Recordem que el 2012, i tal com ja vam denunciar, Catalunya no va gaudir de cap ajut per aquest concepte.

És difícil, doncs, explicar aquests pressupostos només des de la perspectiva de les retallades imposades per la situació econòmica ja que s’ha vist que la repercussió de les mateixes és asimètrica i carrega precisament en allò que des de Madrid en diuen la “periferia”. Mentrestant no consta que l’estructura ministerial dels afers culturals de l’Administració General de l’Estat hagi estat “alleugerida” sinó que es repercuteix més la retallada a qui sí té la competència, en aquest cas els governs autonòmics.

La conclusió és clara, l’Estat espanyol no té un especial interès en els afers culturals i en el cas del govern espanyol actual, a més a més, hom hi detecta un rebuig frontal a tot allò que pugui representar el món de la creació i el pensament. És així que, en el moment que cal aplicar retallades, es preserva al màxim allò que des d’allà es considera “estat” i es deixen en caiguda lliure els serveis que presten la resta d’administracions, que són al cap i a la fi, les que tenen la competència i les que forneixen la majoria de ciutadans dels serveis culturals que necessiten.