Els bibliotecaris s’adhereixen al manifest dels col·legis professionals pel dret a decidir

Després de la votació celebrada ahir dijous 15 al Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, el 86.99% dels col·legiats que van participar a la consulta van donar suport a que el nostre col·legi s’adhereixi al manifest dels col·legis professionals que defensa el dret a decidir en línia amb la resolució aprovada pel Parlament de Catalunya.

Segons s’informa a la pàgina web del COBDC van participar a la consulta un total de 566 col·legiats d’un total de 1.945 (29,10% del cens).

Els resultats de la votació van ser els següents:

  • Total col·legiats que han votat SÍ 495 (86,99%)
  • Total col·legiats que han votat NO 58 (10,19%)
  • Total col·legiats que han votat en blanc 16 (2,81%)

Des de Bibliotecaris per la Independència ens felicitem per aquest resultat ja que entenem que el dret a decidir és una condició prèvia necessària per tal de poder avançar de forma democràtica cap un estat indenpendent dins d’Europa.

Anuncis

Posicionament de “Bibliotecaris per la Independència” a la consulta organitzada per la Junta del COBDC en relació al manifest de suport dels col·legis oficials i associacions professionals catalans a la resolució del Parlament de Catalunya sobre el dret a decidir

La Junta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya ha organitzat una consulta entre els seus col·legiats per preguntar-nos si el COBDC s’ha d’adherir -o no- al manifest promogut pels col·legis oficials i associacions professionals catalans en suport a la resolució del Parlament de Catalunya sobre el dret a l’autodoeterminació del poble de Catalunya.

En concret es tracta per a la Junta del COBDC de saber si els col·legiats, majoritàriament, opinen que cal -o no- ”oferir la nostra voluntat i disponibilitat per contribuir des de les nostres institucions, a consolidar i a impulsar el posicionament del Parlament amb totes aquelles aportacions per permetin a Catalunya bastir-se d’instruments propis per fer possible un autèntic progrés social, econòmic i cultural”.

“Bibliotecaris per la Independència”, sectorial de l’Assemblea Nacional Catalana, manifesta el següent:

1. L’objectiu de “Bibliotecaris per la Independència” és l’assoliment de la independència de Catalunya.

2. La resolució del Parlament de Catalunya a la que es vol donar suport constata “la necessitat que el poble català pugui decidir lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu, com a única via per tal de garantir el progrés social, el desenvolupament econòmic, l’enfortiment democràtic i el foment de la cultura i la llengua pròpies” .

3. El “dret a decidir lliurement i democràticament” és un dret inalienable de tots pobles que hauria d’estar fora de qualsevol discussió.

4. Que més de quaranta col·legis professionals han subscrit ja el manifest.

El dret a decidir és un dret indiscutible de tots els pobles i que ha d’estar garantit per qualsevol sistema democràtic. Per això, com a dret fonamental dels pobles, hauria d’estar fora de qualsevol discussió i ésser assumit de manera automàtica per totes les persones i institucions.

Atès, però, que la Junta del COBDC ha convocat una consulta per conèixer l’opinió dels col·legiats, convidem a tots els col·legiats a votar AFIRMATIVAMENT en aquesta consulta forma electrònica o presencialment el dia de l’assemblea.

Entenem que el vot AFIRMATIU no està condicionant un posicionament futur sobre la independència de Catalunya sinó que només reafirma el dret dels pobles a decidir el seu futur.

Quan l’estat no és el teu, la teva llengua no és necessària

Recentment s’ha conegut una sentència (una altra) del Tribunal Supremo del 26 de setembre de 2012 en contra de l’Ordre GAP/152/2009, de 19 de març, del Departament de Governació i Administracions Públiques, per la convocatòria de proves selectives per a l’accés a la subescala d’intervenció-tresoreria, categoria d’entrada, de l’escala de funcionaris amb habilitació de caràcter estatal. La sentència anul·la una d’anterior del Tirbunal Superior de Justica de Catalunya que donava la raó a la Generalitat. El Tribunal Supremo, estima un recurs presentant pel Consejo General de los Colegios Profesionales de Secretarios, Interventores y Tesoreros de Administración local en contra d’una de les bases referents als coneixements de la llengua catalana en les proves d’accés a l’esmentada subescala d’àmbit estatal.

Els interventor i tresorers dels ajuntaments tenen el que s’anomena “habilitació estatal” que vol dir que formen un cos “únic” i que poden exercir en qualsevol lloc de l’Estat espanyol. L’equivalent professional més proper al nostre sector seria el del Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos. Doncs bé, com que les oposicions a interventors i tresorers d’ajuntaments les convoca a Catalunya la Generalitat de Catalunya, per pura lògica, inclou el requisit de coneixement del nivell C de català. El Consejo General de los Colegios Profesionales de Secretarios, Interventores y Tesoreros de Administración impugna les bases argumentant que les bases només poden demanar el requisit de coneixement de llengua per aquelles places que amb tota seguretat són de Catalunya. Passa, però, que al tenir habilitació estatal, qui guanya aquesta habilitació podria traslladar-se o ser destinat a altres comunitats que no tenen el català com a llengua pròpia. Segons aquest Colegio i, com consta a la sentència, “con apoyo en dicho alegato se viene argumentar, por un lado, que el conocimiento de la lengua catalana es una exigencia desproporcionada para dicho acceso; y, por otro, que esa misma exigencia coloca en una situación de injustificada desigualdad a quienes aspiren a acceder en las pruebas convocadas en Cataluña en relación con quienes lo hagan en las convocadas por otras Comunidades Autónomas”. Paral·lelament, la primera sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya donava la raó a la Generalitat amb l’argument que “el establecimiento de una competencia compartida como la que contempla el EBEP, se conecta con la autonomía política de las comunidades autónomas. En efecto estas respetando las bases estatales deben atender también a sus propias necesidades y exigencias legales propias y al participar en la configuración de los procesos selectivos han de atender a la necesaria adecuación entre el contenido de estos y las funciones o áreas a desarrollar por los aspirantes seleccionados. Y vista la legislación catalana de selección del personal y en línea con lo anterior no resulta irrazonable ni desproporcionado exigir en el proceso selectivo de unos funcionarios que han de ocupar de forma inmediata unos puestos de trabajo en las Administraciones Locales de Cataluña, la acreditación del conocimiento del catalán. Y todo ello sin perjuicio de que tales funcionarios estén de futuro habilitados para ejercer sus funciones propias en otras comunidades autónomas. A estos efectos hay que tener en cuenta que el catalán como lengua propia de Cataluña, es lengua oficial en el territorio de esta comunidad autónoma en virtud de lo dispuesto en los artículos 3.2 CE y 6 EAC, es pues la lengua de la Generalitat y la Administración territorial catalana, de la Administración local y de las corporaciones dependientes de la Generalitat. Por otra parte también los participantes pueden a su elección utilizar el catalán en sus relaciones con la Administración Local. Resulta pues evidente que el conocimiento del catalán resulta indispensable para el ejercicio de las funciones reservadas a los funcionarios habilitados estatales en Cataluña.

Finalmente tampoco cabe olvidar que todos los aspirantes pueden presentarse simultáneamente en los distintos procesos selectivos quo convoquen las correspondientes comunidades autónomas”.

És a dir, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ve a dir que a casa nostra, la Generalitat pot i ha de demanar el coneixement de la llengua catalana i que el fet que les places a concurs es puguin presentar persones de la resta de l’Estat no hi fa res ja que aquestes persones es poden presentar a altres concursos d’altres territoris.

El Tribunal Supremo, però, ha donat la raó al Consejo General de los Colegios Profesionales de Secretarios, Interventores y Tesoreros de Administración local per la qual cosa la Generalitat no podrà demanar en aquestes oposicions als aspirants que coneguin la llengua catalana.

Cal, però, explicar bé un detall molt important. Les oposicions impugandes serien les que permetrien accedir a la professió (pas previ), no  a un lloc concret de treball a Catalunya (pas posterior), ja que segons el Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració local de Barcelona (CSITAL) l’actual legislació ja assegura que el funcionari amb habilitació estatal que accedeixi a un lloc a Catalunya conegui  el català.

La qüestió de fons, però, és la de sempre. Espanya es va crear amb voluntat de ser un Estat-Nació, a la manera francesa però l’invent va sortir malament per la insistència d’uns quants catalans (els patois) en mantenir la seva cultura pròpia en detriment de la cultura castellana. En un estat-nació tot és perfecte, una nació, un poble, una llengua. L’Estat espanyol es ven com un estat plurinacional, però les seves bases jurídiques i la seva tradició és la que és, i estant encantats de ser així.

És un nou de fenònem fringe, tenim les competències per convocar les places però estem sotmessos a la manera castellana d’entendre l’estat.

 A l’Estat espanyol, el català sempre serà una llengua afegida i, per tant, consentida però no assumida com a pròpia. No cal dir, doncs, que hi tenim els dies comptats.

Les universitats públiques, a favor del dret a decidir

Els rectors catalans publiquen un manifest a favor de la consulta d’autodeterminació

L’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) ha publicat aquest dimarts un comunicat en el qual donen suport a la resolució del Parlament del 27 de setembre en el sentit de constatar la necessitat que “el poble català pugui decidir lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu”.

El text ha estat consensuat aquest mateix dimarts pels rectors de les universitats públiques catalanes ( UB, UAB, UPF, UPC,UdG, UdL,URV i UOC)   i pels presidents dels consells socials segons ha explicat el rector de la Universitat de Barcelona (UB), Dídac Ramírez, que ha llegit el contingut del comunicat en un acte a Barcelona uns minuts abans que l’ACUP el fes públic.

En el manifest, que no fa referència explícita a l’estat propi, els rectors s’ofereixen a contribuir a “consolidar i impulsar el posicionament del parlament en totes aquelles aportacions que permetin un autèntic progrés social, econòmic i cultural”.

Notícia original de Nació Digital

Els col·legis professionals, a favor de l’autodeterminació de Catalunya

Subscriuen un manifest de suport a la resolució del parlament una quarantena de col·legis, com el de metges, enginyers i economistes

Una quarantena de col·legis de professionals de Catalunya, entre els quals el Col·legi d’Economistes, el d’Arquitectes, el d’Enginyers Industrials, el de Metges i el de Farmacèutics, han signat un manifest (pdf) de suport a l’autodeterminació de Catalunya. Subscriuen la resolució aprovada el 27 de setembre al Parlament de Catalunya, i constaten ‘la necessitat que el poble català pugui decidir lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu, com a única via per garantir el progrés social, el desenvolupament econòmic, l’enfortiment democràtic i el foment de la cultura i la llengua pròpies’.

Els col·legis signants diuen: ‘Com a representants de professionals del nostre país, volem oferir la nostra voluntat i disponibilitat per contribuir des de les nostres institucions, a consolidar i a impulsar el posicionament del Parlament amb totes aquelles aportacions per permetin a Catalunya bastir-se d’instruments propis per fer possible un autèntic progrés social, econòmic i cultural’.

La resolució que es va aprovar al parlament recollia la necessitat de ‘consultar la ciutadania sobre la possibilitat que Catalunya esdevingui un nou estat d’Europa’.

(Vilaweb: http://www.vilaweb.cat/noticia/4050165/20121025/collegis-professionals-favor-lautodeterminacio-catalunya.html)