S’inicia la campanya “Cap gran biblioteca sense el llibre El Món ho ha de saber”

Imatge cartell el mon

  • L’objectiu de la campanya és fer arribar el llibre a les principals biblioteques del món.
  • Mitjançant el públic de les biblioteques és possible arribar a molts ciutadans de diferents països.
  • La campanya es basa en el micromecenatge per adquirir els exemplars a enviar.

Coincidint amb la diada de Sant Jordi, la sectorial de Bibliotecaris-Documentalistes de l’Assemblea Nacional Catalana inicia la campanya Cap gran biblioteca sense el llibre El Món ho ha de saberque té objectiu fer arribar un exemplar del llibre Catalonia Calling : el món ho ha de saber a les principals biblioteques europees del món.

Aquesta campanya es fonamenta en el micromecenatge de les persones que vulguin fer arribar un exemplar d’aquest llibre a una biblioteca concreta. Per poder-ho fer s’ha creat una pàgina web on es poden seleccionar alguna de les cent biblioteques més importants del món i des d’on és possible formalitzar la inscripció a la campanya.

Entre les primeres cent biblioteques seleccionades es poden seleccionar biblioteques nacionals com la Library of Congress (EUA) o la British Library (Regne Unit); biblioteques públiques entre les quals destaquen la Bibliothèque Publique d’Information Centre Pompidou (París) o la New York Public Library; biblioteques universitàries de renom internacional com la de Cambridge o la del MIT. També es poden enviar els exemplars a les associacions bibliotecàries internacionals (IFLA-UNESCO, American Library Association, etc.).

Bibliotecaris-Documentalistes per la Independència farà arribar, a més a més, un correu electrònic a les biblioteques triades per informar-les de la recepció futura d’un exemplar del llibre i el nom de la persona que ha fet l’adquisició (sempre i quan així ho vulgui aquesta persona).

A mesura que es vagin acomplint els objectius de la campanya, Bibliotecaris-Documentalistes per la Independència proposarà noves biblioteques on enviar els documents. La persona participant, però, també por enviar l’exemplar que adquireixi a la biblioteca de la seva elecció encara que no estigui entre les proposades a la campanya.

Pot participar en aquesta campanya qualsevol persona interessada en fer arribar a les biblioteques i als seus públic informacions sobre el procés que està vivint Catalunya en aquests moments.

La campanya estarà activa fins el proper 30 de maig de 2014.

El cartell de la campanya el trobareu aquí.

Per a més informació:

Web de la campanya

http://wp.me/P2PBR0-cp

bibliotecaris.elmon@gmail.com

La realitat bibliotecària de Catalunya desmenteix Arturo Pérez Reverte

reverteSegons l’escriptor Arturo Pérez Reverte el problema dels catalans és que ens falta cultura i atribueix a aquest fet el suport d’una àmplia capa de la societat a la causa independentista. Certament sorprenen les declaracions d’aquest periodista, ara escriptor, si tenim en compte que sempre ha dit que per escriure les seves novel·les es documenta d’una manera extraordinària.

Malauradament en aquest cas no deu ser així. Diu Pérez Reverte en una entrevista a El Periódico que “l’independentisme també és un problema d’educació. A un poble poc educat, acrític i sense lucidesa intel·lectual se’l manipula fàcilment“. Oblida el creador del Capitán Alatriste que, malauradament, una major cultura no sempre és sinònim d’esperit crític, i sinó, només cal saber una mica d’història europea i recordar com el nacionalsocialisme va aconseguir enganxar la majoria d’un dels pobles més cultes d’Europa: l’alemany, intel·lectuals inclosos.

Aclarit aquest punt, però, caldria recordar a l’insigne escriptor que si per alguna cosa s’ha caracteritzat Catalunya és per la importància que la cultura sempre ha tingut per al catalanisme polític, i per extensió, al sobiranisme. Per ser una petita nació sense estat, déu n’hi do els personatges del món de la cultura catalana que internacionalment són coneguts: Casals, Miró, Gaudí, Tàpies, Carreras, Savall, La Fura del Baus, Dalí, etc., etc.

Pérez Reverte, però, encara insisteix més en la qüestió i afirma que ell no seria mai independentista (entenem que independentista català) “perquè tinc biblioteca, he llegit molt, tinc memòria, he viatjat pel món, he vist de prop altres independentismes i conec el resultat de l’acció dels polítics mediocres“. La realitat catalana, emperò, és tossuda i una simple consulta dels principals indicadors bibliotecaris hagués evitat a aquest autor ficar-se de peus a la galleda, ja que Catalunya, com ell hauria de saber, té precisament un dels millor indicadors bibliotecaris d’Espanya, tant pel que fa referència als índex de lectura, com pel que fa als indicadors d’ús de les biblioteques i disponibilitat de col·leccions. Encara més, se n’oblida (per desconeixement?) que precisament ha estat la biblioteconomia catalana la qui ha liderat el discurs bibliotecari espanyol. El sistema de biblioteques públiques que s’inicià a Espanya durant el període de la II República no és sinó un calc dels projecte de les biblioteques populars que concebé la Mancomunitat de Catalunya, esforç continuat per la Generalitat republicana i que va ser estroncat per la victòria del feixisme espanyol. Ni el catalanisme ni l’independentisme van cremar biblioteques, van prohibir llibres, ni perseguiren i assassinaren intel·lectuals. Per ser els catalans un poble amb tanta poca cultura, molts han estat els esforços continuats des dels diferents governs espanyols per eradicar-la.

Potser a la biblioteca de Pérez Reverte falten llibres com el de Josep Benet L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya o Cronologia de la repressió de la llengua i la cultura catalanes (1936-1975) de Josep Maria Solé i Sabaté i Joan Villarroya i Font.

Pocs arguments sembla que li queden a un mestre de la paraula com Pérez Reverte si ha de recórrer a la simple desqualificació intel·lectual dels catalans que només volen que el seu futur depengui d’allò que ells decideixen, hi ha cap acte realmente més democràticament pensat?.

0’0 : el Ministerio de Cultura no dedica ni un euro per digitalitzar fons d’institucions catalanes als ajuts de repositoris de 2012

2012_Grafic 3El 3 de desembre de 2012, el Ministerio de Cultura va publicar la Resolución de 3 de diciembre de 2012, de la Secretaría de Estado de Cultura, por la que se conceden ayudas al patrimonio para la creación y transformación de recursos digitales y su difusión y preservación mediante repositorios. Com ja acostuma a ser habitual, les institucions culturals catalanes surten molt mal parades de la distribució de recursos estatals ja que el Ministerio de Cultura ha previst exactament 0’0 (zero coma zero) euros per a projectes d’institucions catalanes.

La qüestió, però, va més enllà. Si la Resolución de 21 de junio de 2012, de la Secretaría de Estado de Cultura, por la que se convocan ayudas al patrimonio para la creación y transformación de recursos digitales y su difusión y preservación mediante repositorios preveia un total de 1.590.000 € en ajuts, la resolució de concessió, però, només inclou ajuts per un total de 390.000 €. És a dir, només s’han concedit el 24.5% dels ajuts previstos inicialment i pel camí s’han “perdut” 1.200.000 €.

Hom podria pensar que aquesta reducció és el resultat de les mesures d’austeritat (retallades) de l’Administració General de l’Estat -sempre en serveis prestats, mai en estructura-, però, la cosa és més molt kafkiana. El Ministeri ha decidit eliminar directament les franges d’ajuts destinades a les Comunitats Autònomes (800.000 €) i els ajuts per a les universitats públiques (400.000 €). D’aquesta manera, l’ajust no es realitza proporcionalment en totes les franges sinó que directament se n’eliminen algunes concretes.

2012_Grafic 4

(Ministerio de Cultura. Plan Estratégico General : 2012-2015)

Quins sectors, doncs, subvencionarà el Ministerio de Cultura?, quines són nuestras bibliotecas a les que es fa referència al Plan Estratégico General : 2012-2015 del Ministeri de Cultura?. D’acord amb la resolució de concessió, els ajuts distribuïts corresponen a:

  • Entitats locals (90.000  €)
  • Entitats privades sense ànim de lucre (100.000 €)
  • Reials acadèmies (200.000 €)

No cal donar gaire més detalls de les prioritats de l’inefable ministre Wert en allò que es refereix a les polítiques culturals: es prioritzen descaradament les entitats com la Fundación Museo del Ejército o universitats privades (Universidad de Navarra o la Universidad Pontificia) i les reials acadèmies. El 77% dels ajuts van destinats, doncs, efectivament a institucions privades.

Pel que respecta a la distribució territorial dels ajuts, els següents gràfics són prou aclaridors, les institucions catalanes no reben ni un sol euro.

Ajuts per territori

Distribució territorial dels ajuts

Poques coses més a dir, Madrid s’enduu el 26% dels ajuts. La suma dels ajuts al País Basc i Navarra (que recordem que gaudeixen de concert econòmic) és del 26.5%.

En termes de dèficit fiscal relatiu d’aquesta convocatòria, el nostre país aporta el 24% dels impostos recaptats a l’Estat espanyol, això és que dels 390.000 € distribuïts, a Catalunya se n’han recaptat 93.600 €. Com que la quantitat rebuda per les institucions catalanes és zero, és fàcil calcular que el dèficit relatiu és de 93.600 €.

2012_Grafic 5

En aquesta convocatòria, el Ministeri de Cultura, en allò que sembla una mesura d’establir mesures de “consolació”, ha creat una llista d’institucions suplents per si alguna de les subvencions aprovades no es poguessin finalment tramitar. A la categoria d’entitats locals, d’un total de nou ens locals podem trobar, per fi, la primera institució catalana: la Diputació de Girona. A llista de suplències de la franja d’entitats privades sense finalitats de lucre podem trobar 7 institucions catalanes d’un total de 20.

Què podem dir?

  • El Ministerio de Cultura està finançant projectes de digitalització que no tenen documents d’accés públic a Internet i que ni apareixen al buscador de col·leccions digital Hispana del mateix Ministerio però no finança projectes catalans d’accés públic i de solvència tècnica constrastada.
  • El Ministeri de Cultura finança projectes de digitalització d’institucions de les quals l’Administració General de l’Estat és, al mateix temps també patró.
  • El Ministeri de Cultura deixa l’Institut d’Estudis Catalans a la llista de suplents de la categoria “entitats privades sense ànim de lucre” però sí que subvenciona els de les reials acadèmies (espanyoles).
  • El Ministeri de Cultura no subvenciona cap projecte de digitalització de les universitats públiques (que han liderat l’organització de repositoris) però sí que financen els projectes de les universitats privades.

En definitiva, l’atorgament dels ajuts sembla guiat ja no només per uns criteris que perjudiquen greument les institucions catalans, sinó que també els podem arribar a considerar com a antisocials.

Catalunya rep només el 9.85% dels premis del concurs estatal de bones pràctiques a biblioteques escolars

bibliotecasLa Resolución de 1 de diciembre de 2011, de la Secretaría de Estado de Educación y Formación Profesional, por la que se resuelve el concurso nacional de buenas prácticas para la dinamización e innovación de las bibliotecas de los centros escolares para el año 2011 atorga un exigu 9.85% del total dels premis a les biblioteques escolars catalanes. Només 3 premis d’un total de 27 han estat atorgats a biblioteques d’escoles catalanes. En total, la resolució preveia un repartiment de 213.000 € dels quals, la suma dels premis corresponents a escoles catalanes és de 21.000 €, és a dir, només un 9.95% del total quan Catalunya és la segona comunitat de l’Estat espanyol amb més població escolar, amb 16.1% del total estatal.

De les tres escoles catalanes premiades, només el Centre d’Educació Especial La Ginesta (Barcelona) és de titularitat pública, les altres dues són escoles privades concertades (Col·legi La Salle, de Figueres i Escola Pia d’Olot).

La relació de les escoles premiades la trobareu en aquest fitxer — Ajuts digitalitzacio 2011 – Còpia.

La distribució dels ajuts per territoris és la següent:

importpremisCom es pot comprovar, Catalunya ocupa la cinquena comunitat per volum econòmic dels premis rebuts, mentre que per nombre de població escolar és la 2a comunitat amb nombre d’estudiants després d’Andalusia.

distribucioalumnatEn entrades anteriors d’aquest bloc ja ens hem referit a com des dels organismes de l’Administració General de l’Estat és dupliquen funcions atribuïdes a la Generalitat de Catalunya. Una de les pràctiques més discutibles dels ministeris espanyols és la de donar subvencions, premis, etc. sobre matèries que el Govern de Catalunya té la competència de la titularitat o la gestió en lloc de transferir els diners als governs autònoms.

Ja no es tracta només d’aquesta constant voluntat estatal de ser en aquells àmbits on no tenen competències directes. El més greu, és que quan reparteixen els recursos econòmics, Catalunya sempre surt mal parada, aquest n’és un exemple: tenim el 16% de la població escolar, però el Ministeri atorga només el 9.85% dels premis a Catalunya. Recordem que vam comentar en aquest bloc que les biblioteques catalanes han rebut només l’11% del total dels ajuts per a la digitalització del Ministerio de Cultura. Tal i com vam fer en aquell moment podem establir el dèficit fiscal ara en aquests premis. Si considerem que Catalunya aporta el 24% dels impostos que es recapten a Espanya vol dir que dels 213.000 € repartits, de Catalunya van sortir-ne 51.120 €, dels quals es “recuperen” només 21.000 €. El dèficit fiscal, doncs, en aquest cas seria de 30.120 €, una quantitat que és fins i tot superior a la que es rep.

Hom podria objectar a aquestes dades que les bases de la convocatòria preveuen una sèrie d’avaluacions de les candidatures a partir dels mèrits aportats. Com que el Ministeri no publica quantes escoles catalanes s’hi van presentar ni quins són els projectes avaluats només podem que imaginar. Resulta en tot cas difícil d’acceptar que de 4.000 escoles que hi ha a Catalunya (3.000 públiques i 1.000 privades concertades), només tres (1 de pública !) mereixen aquest premi si tenim en compte que de les tres mil escoles públiques, més de 1.062 participen en el projecte PuntEdu del Departament d’Ensenyament.

Ens trobem, doncs, davant d’un exemple més dels costos que com a país ens suposa pertànyer al Regne d’Espanya, situació de la qual no en són alienes les biblioteques catalanes.

Les biblioteques catalanes han rebut només l’11% del total dels ajuts per a la digitalització del Ministerio de Cultura

Des de Bibliotecaris per la Independència hem estudiat totes les resolucions del Ministerio de Cultura per les quals atorga els ajuts per a la digitalització i hem pogut constatar que Catalunya rep molt menys diners no ja del que aporta a l’Estat sinó també del que li tocaria rebre per població o per importància del seu sistema bibliotecari.

La matriu de dades amb la qual hem treballat la trobareu disponible en aquest fitxer: Estadistiques de digitalització (podeu consultar un llistat complet de les subvencions atorgades, les taules que hem creat i els gràfics generats).

En el període 2007-2011, el Ministerio de Cultura va distribuir un total de 9.633.823,61 € en 265 subvencions. D’aquestes subvencions, les institucions catalanes que s’hi van presentar van obtenir un total de 1.060.939,05 € (l’11.01% del total).

 El gràfic de distribució de les subvencions distribuïdes és el següent:

Com es pot observar, Catalunya és la comunitat que ocupa el quart lloc pel que respecta al total de recursos rebuts.

Ara bé, si tenim en compte el % de població del nostre país i la percepció per habitant en el total d’aquests ajuts, la distribució dels ajuts del Ministerio de Cultura perjudiquen greument les institucions catalanes ja que Catalunya passa del lloc quart al 12è i, a més a més, Catalunya queda per sota de la mitjana estatal.

Som plenament conscients que aquests ajuts són repartits a partir d’uns requisits tècnics. Tot i això se’ns fa difícil d’acceptar que les biblioteques i arxius catalans presentin projectes tècnicament poc atractius o inferiors a la resta de territoris. Si donem per suposada la qualitat tècnica dels projectes catalans, no s’acaba d’entendre que tenint Catalunya més biblioteques, més arxius i una més que solvent professionalitat en matèria de digitalització, quedi tant per sota de la majoria de territoris. Les comparacions són odioses i les fem només en clau de dades agrupades, però resulta paradoxal que la Comunitat de Madrid, amb menys població que Catalunya rebi pràcticament el doble d’ajuts que el nostre país. Potser, en paraules del Conseller Mas-Colell, passa que: qui remena la cassola, es queda el millor tall.

Els defensors de l’actual encaixde Catalunya Espanya, per tal de negar l’existència del dèficit fiscal que pateix el nostre país, expliquen una teoria segons la qual són les persones i no els territoris qui paguen els impostos.

Certament, són les persones qui paguen els seus impostos, i els que més en tenen més en paguen (però alerta, Catalunya és nomes la quarta comunitat per renda familiar, per sota de Madrid, Navarra i el País Basc). Fins aquí l’argument és correcte. Ara bé, resulta que aquestes mateixes persones reben els seus serveis en un territori determinat (carreteres, hospitals, etc.) i aleshores, és aquí on podem constatar que, si bé amb la mateixa renda es paga el mateix (cosa que no és del tot certa perquè les Comunitats Autònomes poden introduir trams diferents), és igualment cert que no es reben els mateixos serveis a tots els territoris. És a dir, hi ha territoris més ben finançats que d’altres. Com es cobreixen, doncs, aquests dèficits?, amb peatges, copagaments i generant deute.

Algunes dades econòmiques molt ben fonamentades permeten afirmar que:

  •  Catalunya representa el 20% del PIB espanyol.
  • Catalunya aporta el 24% de tots els impostos que es recapten a l’Estat.
  • Catalunya representa el 16% del total de la població.

… però, finalment, només es destinen el 10% dels recursos econòmics de l’Estat a Catalunya.

Aquesta xifra genèrica del 10% coincideix bastant amb el resultat que hem obtingut des de Bibliotecaris per la Independència de l’11.01% on les nostres biblioteques i arxius han rebut en matèria de digitalització aquests darrers anys.

A partir d’aquestes dades podem traslladar el concepte de dèficit fiscal a l’atorgament dels ajuts a la digitalització. És a dir, si els catalans aporten el 24% dels impostos que es paguen a Espanya, podem dir que dels 9.633.823,61 euros pressupostats pel Ministerio de Cultura per aquests ajuts, des de Catalunya se’n van aportar 2.312.117,67 mitjançant impostos. Tenint en compte que a les nostres biblioteques i arxius han retornat només 1.060.939,05 € mitjançant els ajuts concedits, tindríem, doncs, un dèficit digital de 1.251.178,62 euros.

Es pot entendre que els territoris que més recursos generin, siguin els que més impostos paguin. Es pot entendre que part d’aquests recursos vagin als territoris que menys recursos tenen. El que no es pot entendre és que després d’aquest procés que hom ha anomenat solidaritat, Catalunya quedi no ja al 12è lloc, sinó que quedi per sota de la mitjana espanyola per habitant !.

Catalunya queda molt per sota de comunitats menys poblades (Madrid) però també de territoris que es beneficien del concert econòmic (País Basc i Navarra). Com es sabut els territoris amb concert econòmic només aporten a l’Estat espanyol les despeses que l’Administració General de l’Estat té als seus territoris i una part de despeses generals (política exterior, defensa, etc.), però no fa cap aportació a l’anomenat fons de solidaritat.

Les dades amb les que hem treballat les teniu disponibles en aquest fitxer Estadistiques de digitalització i amb molt de gust rebrem els vostres comentaris (possibles errors en el tractament de dades, valoració de la metodologia emprada, etc.).

Aquest petit estudi d’una qüestió que afecta molt greument a les biblioteques i arxius catalans, és només un exemple de la situació econòmica general. Per mantenir els projectes de digitalització, els diners que no arriben via Madrid els han d’aportar les administracions i institucions catalanes desviant recursos d’altres projectes o d’augmentant el nostre deute.

Estarem atents a la publicació de laresolució dels ajuts de 2012.

Tenim clar que la independència de Catalunya permetrà recuperar recursos que actualment queden distribuïts amb criteris més que discutibles entre altres territoris.

Què opines dels programes electorals del 25-N?

En una entrada anterior us hem presentat les referències bibliotecàries contingudes als diferents programes electorals dels principals partits que es presenten a les eleccions del 25-N. Podeu trobar també una anàlisi posterior publicada a l’Observatori Professional del COBDC.

Ara us volem preguntar la vostra opinió al respecte dels programes electorals.

Les biblioteques als programes electorals del 25-N (2a part)

Continuant amb la presentació dels programes electorals dels principals partits que es presenten a les eleccions al Parlament de Catalunya, passem ara a transcriure les propostes en matèria de biblioteques dels partits que no apostem per a la creació d’un estat propi català.

Programa complet

Pàg. 80 – INVERTIM EN CULTURA, CREEM VALORS, GARANTIM L’ACCÉS

Establirem doncs de manera concertada noves estratègies de captació de nous públics, nous usuaris i nous practicants, per tal que gaudeixin dels recursos culturals a casa nostra. Concertarem amb la televisió pública i en general amb els mitjans de comunicació mecanismes de difusió de l’oferta cultural. Impulsaren un pla de foment de la lectura i de la informació, implicant mitjans de comunicació, autors, editors i biblioteques.

Pàg. 82 – Cultura és cohesió

Atès el moment que vivim, apostarem per una nova dimensió social de la cultura, perquè cultura és garantia de cohesió social. Reforçarem els equipaments, xarxes i serveis de cultura de proximitat: biblioteques, centres culturals, ateneus… i donarem suport a la participació ciutadana dins l’associacionisme cultural, així com a la pràctica amateur d’activitats de cultura popular. Ens reafirmem en què la cultura popular ha de tenir com a interlocutor únic en l’administració el departament competent en Cultura.

Per aquest teixit associatiu, crearem centres territorials de recursos (instruments, projectors, etc.) per al seu ús compartit i responsable.

Pàg. 85

Finalitzarem el mapa bibliotecari bàsic acabant les biblioteques pendents, modernitzant l’equipament de les existents, recuperant la inversió en adquisició de documents, i col∙laborant amb els ajuntaments per assegurar els serveis bibliotecaris mínims.

No hem trobat cap referència específica sota el terme “biblio” al seu programa electoral.

Programa complet

Pàg. 22 – Política cultural y d’equipaments culturals [sic]

Consolidarem xarxes de biblioteques, museus i teatres, així com la seva accessibilitat al públic. En aquest sentit, estendrem els horaris de les biblioteques públiques, en especial les universitàries (horaris més amplis i que incloguin festius, ampliant l’oferta d’obertura les 24 hores del dia en època d’exàmens).

Elaborarem un nou Pla de foment de la lectura i promoció de la cultura que impliqui a l’Administració, l’ensenyament públic i privat i les xarxes d’equipaments culturals. Aquest Pla contemplarà una biblioteca pública, que depengui del Consorci de Biblioteques de Barcelona, amb seu a totes les línies de metro i d’FGC de Barcelona.