S’inicia la campanya “Cap gran biblioteca sense el llibre El Món ho ha de saber”

Imatge cartell el mon

  • L’objectiu de la campanya és fer arribar el llibre a les principals biblioteques del món.
  • Mitjançant el públic de les biblioteques és possible arribar a molts ciutadans de diferents països.
  • La campanya es basa en el micromecenatge per adquirir els exemplars a enviar.

Coincidint amb la diada de Sant Jordi, la sectorial de Bibliotecaris-Documentalistes de l’Assemblea Nacional Catalana inicia la campanya Cap gran biblioteca sense el llibre El Món ho ha de saberque té objectiu fer arribar un exemplar del llibre Catalonia Calling : el món ho ha de saber a les principals biblioteques europees del món.

Aquesta campanya es fonamenta en el micromecenatge de les persones que vulguin fer arribar un exemplar d’aquest llibre a una biblioteca concreta. Per poder-ho fer s’ha creat una pàgina web on es poden seleccionar alguna de les cent biblioteques més importants del món i des d’on és possible formalitzar la inscripció a la campanya.

Entre les primeres cent biblioteques seleccionades es poden seleccionar biblioteques nacionals com la Library of Congress (EUA) o la British Library (Regne Unit); biblioteques públiques entre les quals destaquen la Bibliothèque Publique d’Information Centre Pompidou (París) o la New York Public Library; biblioteques universitàries de renom internacional com la de Cambridge o la del MIT. També es poden enviar els exemplars a les associacions bibliotecàries internacionals (IFLA-UNESCO, American Library Association, etc.).

Bibliotecaris-Documentalistes per la Independència farà arribar, a més a més, un correu electrònic a les biblioteques triades per informar-les de la recepció futura d’un exemplar del llibre i el nom de la persona que ha fet l’adquisició (sempre i quan així ho vulgui aquesta persona).

A mesura que es vagin acomplint els objectius de la campanya, Bibliotecaris-Documentalistes per la Independència proposarà noves biblioteques on enviar els documents. La persona participant, però, també por enviar l’exemplar que adquireixi a la biblioteca de la seva elecció encara que no estigui entre les proposades a la campanya.

Pot participar en aquesta campanya qualsevol persona interessada en fer arribar a les biblioteques i als seus públic informacions sobre el procés que està vivint Catalunya en aquests moments.

La campanya estarà activa fins el proper 30 de maig de 2014.

El cartell de la campanya el trobareu aquí.

Per a més informació:

Web de la campanya

http://wp.me/P2PBR0-cp

bibliotecaris.elmon@gmail.com

Anuncis

Catalunya rep només el 9.85% dels premis del concurs estatal de bones pràctiques a biblioteques escolars

bibliotecasLa Resolución de 1 de diciembre de 2011, de la Secretaría de Estado de Educación y Formación Profesional, por la que se resuelve el concurso nacional de buenas prácticas para la dinamización e innovación de las bibliotecas de los centros escolares para el año 2011 atorga un exigu 9.85% del total dels premis a les biblioteques escolars catalanes. Només 3 premis d’un total de 27 han estat atorgats a biblioteques d’escoles catalanes. En total, la resolució preveia un repartiment de 213.000 € dels quals, la suma dels premis corresponents a escoles catalanes és de 21.000 €, és a dir, només un 9.95% del total quan Catalunya és la segona comunitat de l’Estat espanyol amb més població escolar, amb 16.1% del total estatal.

De les tres escoles catalanes premiades, només el Centre d’Educació Especial La Ginesta (Barcelona) és de titularitat pública, les altres dues són escoles privades concertades (Col·legi La Salle, de Figueres i Escola Pia d’Olot).

La relació de les escoles premiades la trobareu en aquest fitxer — Ajuts digitalitzacio 2011 – Còpia.

La distribució dels ajuts per territoris és la següent:

importpremisCom es pot comprovar, Catalunya ocupa la cinquena comunitat per volum econòmic dels premis rebuts, mentre que per nombre de població escolar és la 2a comunitat amb nombre d’estudiants després d’Andalusia.

distribucioalumnatEn entrades anteriors d’aquest bloc ja ens hem referit a com des dels organismes de l’Administració General de l’Estat és dupliquen funcions atribuïdes a la Generalitat de Catalunya. Una de les pràctiques més discutibles dels ministeris espanyols és la de donar subvencions, premis, etc. sobre matèries que el Govern de Catalunya té la competència de la titularitat o la gestió en lloc de transferir els diners als governs autònoms.

Ja no es tracta només d’aquesta constant voluntat estatal de ser en aquells àmbits on no tenen competències directes. El més greu, és que quan reparteixen els recursos econòmics, Catalunya sempre surt mal parada, aquest n’és un exemple: tenim el 16% de la població escolar, però el Ministeri atorga només el 9.85% dels premis a Catalunya. Recordem que vam comentar en aquest bloc que les biblioteques catalanes han rebut només l’11% del total dels ajuts per a la digitalització del Ministerio de Cultura. Tal i com vam fer en aquell moment podem establir el dèficit fiscal ara en aquests premis. Si considerem que Catalunya aporta el 24% dels impostos que es recapten a Espanya vol dir que dels 213.000 € repartits, de Catalunya van sortir-ne 51.120 €, dels quals es “recuperen” només 21.000 €. El dèficit fiscal, doncs, en aquest cas seria de 30.120 €, una quantitat que és fins i tot superior a la que es rep.

Hom podria objectar a aquestes dades que les bases de la convocatòria preveuen una sèrie d’avaluacions de les candidatures a partir dels mèrits aportats. Com que el Ministeri no publica quantes escoles catalanes s’hi van presentar ni quins són els projectes avaluats només podem que imaginar. Resulta en tot cas difícil d’acceptar que de 4.000 escoles que hi ha a Catalunya (3.000 públiques i 1.000 privades concertades), només tres (1 de pública !) mereixen aquest premi si tenim en compte que de les tres mil escoles públiques, més de 1.062 participen en el projecte PuntEdu del Departament d’Ensenyament.

Ens trobem, doncs, davant d’un exemple més dels costos que com a país ens suposa pertànyer al Regne d’Espanya, situació de la qual no en són alienes les biblioteques catalanes.