Les biblioteques de la República Catalana

El passat dimecres 13 de maig vam celebrar a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació un debat sobre com millorar el nostre sistema bibliotecari, una iniciativa emmarcada en el projecte de l’ANC El país que volem que promou la implicació ciutadana a través de propostes de millora al voltant de determinats reptes.

Des de la Sectorial vam voler contribuir-hi organitzant aquesta trobada per tal de compartir inquietuds referents al nostre àmbit professional. Per això, vam convidar nou ponents que van presentar diferents propostes en matèria d’accés a la informació, innovació i gestió del coneixement, suport a la recerca, a la ciència i a la tecnologia, digitalizació i patrimoni.

En Lluís Anglada, que va participar com a ponent, ha publicat al seu blog un article molt recomanable del qual hem extret el següent resum de les propostes:

«El repte “Garantir l’accés lliure i gratuït dels ciutadans a la lectura i a la informació” va rebre tres propostes. Carme Renedo va defensar la creació d’un cos únic de bibliotecaris-documentalistes mitjançant l’habilitació estatal. Mònica Baró va proposar que hi hagués biblioteques a tots els centres d’ensenyament i ho va argumentar des del punt de vista que això és una garantia per a la igualtat d’oportunitats dels futurs ciutadans que hauran de viure en la societat de la informació. Va defensar l’existència de biblioteques escolars i va proposar un model en el que “les biblioteques escolars s’incardinin amb les públiques i estableixin xarxes locals conjuntament amb els serveis educatius territorials”. Laia Ventura va proposar unificar el sistema de lectura publica en una sola xarxa, ja que els serveis bibliotecaris actuals, encara que són bons, estan segregats provincialment, cosa que el ciutadà no entén. Va dir que aquesta xarxa única havia de regir-se pels criteris d’eficàcia, eficiència i espais flexibles i fer-se de forma participativa.

El repte “Com afavorir la innovació i la gestió del coneixement” va iniciar-se amb la proposta de Lluís Anglada de coordinar l’acció de totes les biblioteques per tal de facilitar que el nostre país sigui més culte; va afegir que així no només es milloren potencialment els serveis que poden rebre els usuaris de cada biblioteca, sinó que s’estalvien recursos i es creen sinergies de millora. Josep Matas va proposar una dinàmica nova al voltant de la propietat intel·lectual que s’hauria de basar en diferents accions: potenciar la capacitat de decidir de l’autor, protegir els recursos invertits en continguts en creació, incorporar excepcions (ja que aquestes protegeixen els drets col·lectius), potenciar la cura de les obres òrfenes i reformular el funcionament de les entitats de gestió. Aquestes accions haurien de promoure un cercle virtuós que afavoreix l’accés obert als continguts culturals, cosa que n’incentivarà el consum i l’emergència de nous creadors. Dídac Martínez, a més de propostes, va voler transmetre un esperit (optimisme) i una idea (les coses s’estan fent bé i tenim bones biblioteques). Va posar les idees i la voluntat per davant dels recursos a l’hora de fer coses. Les seves propostes van ser dues:  crear una entitat de gestió col·lectiva dels drets d’autor de les universitat de Catalunya i que les universitats de Catalunya creïn una editorial, la Catalonia University Press.

Sota el repte “com promoure la cultura i les indústries culturals” s’hi van fer tres propostes. Eugènia Serra va proposar fer un pla nacional de digitalització de Catalunya, perquè encara que hi ha moltes iniciatives de digitalització, de diferents materials i entitats, cal assolir una massa crítica de material digitalitzat que sigui atractiva, i, per fer-ho, cal tenir un pla nacional transectorial. Mercè Cabo va defensar la Biblioteca Digital de Catalunya, una col·lecció de recursos digitals per a tothom, àmplia i significativa, de recursos d’informació electrònics de tot tipus, per a totes les biblioteques i tots els centres educatius i de recerca del país amb la finalitat d’afavorir l’estudi i la investigació, eliminant les traves tecnològiques o econòmiques d’accés als recursos d’informació. La BDC faria un país mes igualitari, perquè es donaria igualtat d’oportunitats a tothom. Finalment, Isabel Juncosa va tancar la ronda de propostes parlant en nom de les biblioteques patrimonials per a les quals va demanar un marc legal de cooperació entre els diferents centres tot seguint l’exemple de França o Itàlia.»

A Bibliotecaris per la Independència estem molt contents de l’acte i volem agrair l’assistència tant del públic com dels ponents. Creiem que es va constatar que tenim molt marge (però també molta voluntat) per millorar. Segurament caldrà modificar la legislació, revisar estructures administratives i optimitzar recursos per dur a terme algunes propostes, però a nosaltres ens sembla que la conjuntura actual ens brinda un moment únic per plantejar-ho.

A continuació podeu consultar el text complet de les propostes presentades, tot clicant-hi a sobre del títol de la proposta:

1) Lluís Anglada: Coordinar l’acció de totes les biblioteques per tal de facilitar que el nostre país sigui més culte.

2) Mònica Baró: Biblioteques actives a tots els centres d’ensenyament.

3) Mercè Cabo: Biblioteca Digital de Catalunya.

4) Isabel Juncosa: Les biblioteques patrimonials. Establiment d’un marc legal. Cooperació entre els diferents centres.

5) Dídac Martínez: Creació d’una entitat de gestió col·lectiva de drets d’autor de les Universitats de Catalunya.

6) Dídac Martínez: Creació de l’editorial Catalunya University Press.

7) Josep Matas: El cercle virtuós dels drets d’autor.

8) Carme Renedo: Creació d’un cos únic de bibliotecaris-documentalistes mitjançant el sistema d’habilitació estatal.

9) Eugènia Serra: Pla de Digitalització Nacional de Catalunya.

10) Laia Ventura: Unificació del Sistema de Lectura Pública en una sola xarxa eficient i amb espais flexibles.

 

 

Anuncis

El país que volem: Biblioteques, Informació i Documentació

Des de la Sectorial de Bibliotecaris de l’ANC estem organitzant un debat per reflexionar sobre les biblioteques i els arxius que volem per la Catalunya del segle XXI. El debat s’emmarca dins del projecte de l’ANC El país que volem (http://www.elpaisquevolem.cat/).

Considerem que el repte de millorar el nostre model bibliotecari ha de ser compartit per tots els companys de professió independentment de la seva posició respecte al procés de transició nacional.

Tenim l’oportunitat de somiar plegats!

Començarem el debat amb les propostes de Lluís Anglada, Mercè Cabo, Pep Matas, Laia Ventura, Isabel Juncosa, Mònica Baró, Carme Renedo, Eugènia Serra i Dídac Martínez que abastaran els àmbits de les biblioteques públiques, escolars, especialitzades, la recerca, els drets d’autor, el sistema bibliotecari, el patrimoni, etc.

Comptarem amb una fila 0 de referència: Daniel Gil —President del Col·legi de Bibliotecaris  i Documentalistes—;  Ernest Abadal —Degà de la Facultat—; Carme Fenoll —Cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat—;  Montserrat Espinós  —Directora del Servei de Biblioteques de la UPF—; Jordi Permanyer —Gerent de la Xarxa de Biblioteques— i Pep Torn —Director de Serveis Acadèmics i de Biblioteca de la UOC.

Us convidem a sumar-vos a l’acte i a fer-hi la vostra proposta. Apunteu-vos a l’agenda: Barcelona: 13 de maig, Facultat de Biblioteconomia i Documentació (UB), a les 18 h.

Les propostes per tal de facilitar la seva incorporació al projecte El País que volem han de seguir l’estructura següent:

Títol proposta (curt, clar i concís)

Descripció de la proposta (màxim 1000 paraules)

Objectius específics, eines, instruments, normes, mitjans o recursos necessaris per fer viable la proposta, etc.

Referències. Si la proposta no és de collita pròpia, cal informar d’on s’ha extret, de quin autor és.

Enllaços.  Es poden afegir enllaços web, documents, vídeos o imatges que reforcin o il·lustrin la importància de la proposta.

Si voleu fer una proposta, intenteu enviar-nos-la abans del 13 de maig per tal que el dia del debat les presentacions siguin més àgils.

Ajudeu-nos a què l’acte sigui un èxit i compartiu al vostre facebook l’esdeveniment: https://www.facebook.com/events/1572215436381908/

Pais que volem_13maig_v4

Pais que volem_13maig

Presentació del llibre: Súmate. Cuando todos contamos

Com ja vam comentar en el darrer apunt, fa uns dies, des de Biblitoecaris per la Independència estem impulsant la presentació del llibre Súmate. Cuando todos contamos a les biblioteques.

El llibre està escrit pels periodistes Núria Clotet i Jordi Fexas, amb el pròleg d’Albert Sánchez Piñol. Fa un retrat de l’associació Súmate a partir de nou entrevistes a diferents membres que ens proporciona, a més d’un relat en primera persona, molts i variats arguments en favor de la independència i la llibertat del nostre país.

La propera presentació es farà el proper dijous, 19 de març, a la Biblioteca Les Roquetes, de Nou Barris, a Barcelona. L’acte serà a les 19 h i comptarà amb la presència d’un dels autors del llibre, Jordi Fexas i d’un dels protagonistes entrevistats al llibre, José Rodríguez.

Des de la sectorial de Bibliotecaris per la Independència, de l’ANC, ens volem fer ressò de totes les presentacions de llibres i actes que es facin en les biblioteques entorn del procés cap a la independència de Catalunya, per a enriquir el debat i esvair possibles dubtes, prejudicis o pors que pugui generar el procés.

Per això animem als bibliotecaris i les bibliotecàries, i a tots els ciutadans en general, a convertir les biblioteques en un centre de debat que enforteixi el procés i faci augmentar la majoria social en favor de la independència.

Us convidem a participar en aquest acte, així com a organitzar-ne altres de similars.

 

Presentacions del llibre: Súmate. Cuando todos contamos

Amb la voluntat d’estendre el missatge independentista al màxim possible ens volem fer ressò de la presentació del llibre de l’Associació Súmate — formada per independentistes castellanoparlants— a diverses biblioteques i entitats culturals de Catalunya.

El llibre es titula: Súmate. Cuando todos contamos, i està escrit per Núria Clotet i Jordi Fexas i editat per La Campana. El pròleg és d’Albert Sánchez Piñol. Fa un retrat de l’associació a partir de nou entrevistes a diferents membres que ens proporciona, a més d’un relat en primera persona, molts i variats arguments a favor de la independència i la llibertat del nostre país.

El proper calendari de presentacions del llibre és:

Dimecres 11 de març:

18:45 h Presentació a la Biblioteca de Catalunya

19:00 h Presentació a la Biblioteca BCN. Fort Pienc (Eixample)

 

Divendres 13 de març:

19:30 Presentació a la Casa de la Vila de Montcada i Reixac

 

Dijous 19 de març:

19:00 h Presentació a la biblioteca BCN. Les Roquetes (Nou Barris)

Feu-ne tanta difusió com pugueu, cada gra de sorra compta.

El 27S tot comença

La sectorial  de bibliotecaris de l’ANC participa en projectes que ens proposa l’Assemblea aportant la seva expertesa. Per exemple, revisant i aportant millores als informes  3 i 5 del Llibre Blanc de la transició nacional ­—«les relacions de cooperació entre Catalunya i l’Estat espanyol» i  «les tecnologies de la informació i de la comunicació». També aportem idees i propostes específiques al projecte «el País que volem» o en la proposta d’un nou sistema bibliotecari per al nostre país.

Nosaltres, els que ja formem part de la sectorial, estem convençuts  que Catalunya no pot tirar endavant sense ser un estat propi, però tenim clar que el nou estat ha de ser millor en molts aspectes i sabem que hem de treballar per aconseguir-ho fent propostes, informes, debats… i sobretot fent aquestes activitats amb la participació de molts col·legues de la professió.

Si vols ajudar a construir un país millor, si vols participar amb nosaltres en la revisió dels informes que més ens afecten del Llibre blanc, si vols ajudar-nos a proposar millores del nostre sistema bibliotecari, del sistema d’administració pública: apunta’t a l’ANC i a la nostra sectorial i fes-ho abans del 14 de març per poder assistir a la propera assemblea dels bibliotecaris de l’ANC el dissabte 14 de març a la tarda.

Si et fas membre —12€ el trimestre—  o simpatitzant —zero euros— avisa’ns i t’enviarem l’ordre del dia de l’assemblea, el lloc i l’hora. I si ja ets membre de l’ANC però no de la sectorial, pots demanar formar-ne part, i avisar-nos també.

Ja som 160, però volem ser-ne més, necessitem la teva participació!

2015 Any de les Biblioteques

Aquest any celebrem cent anys del primer pla de biblioteques de la Mancomunitat de Catalunya: a la tardor de 1915 començà a funcionar l’Escola Superior de Bibliotecàries, tres anys després es graduava la primera promoció de bibliotecàries i s’inauguraven les quatre primeres biblioteques de la Mancomunitat: a Valls, Sallent, les Borges Blanques i Olot.

Divendres passat, dia 20 de febrer de 2015, va tenir lloc l’acte oficial que donava per inaugurat l’Any de les Biblioteques. Hi va presidir l’acte el president de la Generalitat, Artur Mas, i hi van assistir, entre altres: el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, l’expresidenta del Col·legi de Bibliotecaris, Carme Mayol, la cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, Carme Fenoll, i la bibliotecària jubilada, Montserrat Busquets. Carla Ollé, estudiant de les darreres promocions del Grau d’Informació i Documentació, va llegir el Manifest de les Biblioteques. Tant les activitats previstes com el text de l’esmentat Manifest ho podreu trobar al dossier de premsa que ha confeccionat el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Podeu repassar el més destacat de les paraules dels representants polítics i del President, per exemple, a través del diari Ara, del Punt-Avui, o dels departaments de premsa de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya.

Totes les activitats relacionades amb aquesta celebració es podran seguir en un lloc web que, però, encara no està operatiu: www.anybiblioteques.cat

Haurem de ser pacients, doncs… i no només amb la posada en marxa d’aquest web. La paciència, però, no ha d’estar renyida amb la necessitat que tenim d’espavilar-nos en molts temes i de prendre les regnes del nostre propi destí. Celebrem que en 100 anys no han aconseguit fer desaparèixer la voluntat de gestionar les nostres pròpies institucions culturals, celebrem-ho, doncs, treballant per aconseguir un país lliure.

Els assistents a l'acte que dóna per inaugurat l'Any de les Biblioteques

Els assistents a l’acte que dóna per inaugurat l’Any de les Biblioteques

DESGRANEM ELS PRESSUPOSTOS DE CULTURA DEL GOVERN ESPANYOL PER AL 2015

Si algú de vosaltres encara dubta de si ens convé, o no, seguir a l’estat espanyol o pensa que potser el gobierno farà algun esforç per atreure Catalunya i els catalans amb mesures econòmiques o culturals favorables, si us plau, repasseu aquest apunt i veureu de manera breu en què es gastarà, i a on, l’any que ve el pressupost per cultura l’estat espanyol.

Les dades estan tretes del libro amarillo que publica el Ministerio de Hacienda cada any per explicar de manera resumida els pressupostos de l’estat, i que es pot consultar en línia* —les citacions es refereixen a aquest libro amarillo— també adjuntem el resum que han fet al diari El País i al diari digital diario.es.

La partida en cultura augmenta per al 2015 un 4,3%, així d’entrada el titular als diaris de tot l’estat queda molt bé, però a què es deu aquest augment del pressupost? Doncs fonamentalment a les partides següents:

Explicació gràfica 1

 

*Museo de las colecciones reales

De fet, aquesta obra mereix un comentari més extens: es tracta d’una obra monumental que es va projectar amb un cost de 60 milions d’euros l’any 2000. L’any 2010 el projecte ja es va recalcular en més de 170 milions d’euros. Aquest any 2014 es va licitar una de les darreres fases de l’obra per 41,5 milions d’euros, es va fer un concurs i sabeu qui el va guanyar? ACS-Dragados, l’amo de les quals és Florentino Pérez. Heu sentit allò dels negocis que es fan a la llotja del Bernabéu? Doncs es tracta d’aquestes coses, d’augmentar el cost de les obres per adjudicar-les als «amics», això sí, el senyor Pérez fa un favor a tot el món de la cultura ja que la seva oferta reduïa un vint per cent el preu de sortida del Ministerio. Però el més curiós del cas és que l’any 2010 es projectava una despesa de 32 milions d’euros per al 2014. Un cop arribats al 2014 i com ja ningú recorda les previsions de quatre anys enrere, el Ministerio treu a concurs per 41 milions la quarta fase de les obres i: oh! Casualitat! Resulta que l’empresa del senyor Pérez fa una oferta per 34,35 milions d’euros, una mica més del que estava previst el 2010, però de cara a tota la premsa un 20% per sota del preu de licitació. Com aquelles botigues que sempre fan descomptes del 50% o del 70%, durant tot l’any i en gairebé tots els productes.

Per cert, aquest museu, per a qui no ho sàpiga haurà de contenir unes 150.000 peces d’objectes que han pertangut a les diferents cases reials de l’estat espanyol, des dels àustries fins avui dia: carruatges, armes, etc. Alta rellevància per a la cultura d’un país, sense dubte.

 

4I les biblioteques i els arxius? (67,90MEUR)

Doncs el pressupost de biblioteques és un 9% del total de cultura, d’entrada ja veieu que no és precisament la part més important. I, a més, torna a baixar el pressupost, aquest cop la retallada ha estat d’un 2,83% i des del 2008 ja hi ha una reducció acumulada d’un 60%. El senyor Wert és responsable d’una retallada acumulada del 29%.

D’acord, ha baixat el pressupost, però en què s’inverteixen els diners d’aquesta partida? doncs en «créditos para financiar actuaciones en materia de infraestructuras como las obras de construcción de las nuevas sedes del Archivo Histórico y Biblioteca de Ourense, el Archivo Histórico Provincial de Huelva y las Bibliotecas Públicas del Estado en Córdoba y Segovia.»

Si algun periodista hagués preguntat al senyor Montoro o a José María Lassalle —secretari d’estat de Cultura— quant s’invertia en la biblioteca provincial de Barcelona, encara riurien al Ministerio. Els números canten i molt, el pla espanyolitzador del senyor Wert es va desplegant any rere any, sense fre.

 

5-Necessiteu més arguments? Ells (els del gobierno) ens els donen:

«Objetivos de la política de cultura: 1) impulso de los instrumentos de comunicación y cooperación cultural con otras administraciones públicas e instituciones; 2) el fomento de la cultura como elemento esencial de proyección exterior de la marca España y de atracción del turismo; 3) la incentivación de la participación y el protagonismo de la sociedad civil; 4) apoyo a la creación y la producción de la cultura en red, salvaguardando los derechos de propiedad intelectual.» (pàgina 146).

Cal dir que aquest text és exactament el mateix que el de l’any passat, és a dir, els objectius en matèria de cultura no s’han modificat ni una coma, ja veieu l’interès a revisar-ne cap aspecte. No cal. Resumit i explicat: 1) col·laboració amb altres administracions i institucions, 2) marca España i turisme, 3) participació ciutadana, 4) preservació dels drets d’autor a la xarxa.

El senyor Lassalle, el 29 de setembre, va explicar que, finalment, el govern del PP no farà cap ley de mecenazgo tot i que s’hi van comprometre. La idea sobre la política pública en matèria de cultura que hi ha al Ministerio i que s’ha aplicat aquests darrers cinc anys considera prioritaris, fonamentalment, aquests tres eixos: 1) la inversió en conservació del patrimoni històric —ho hem comprovat; 2) la renovació i el desenvolupament de les grans institucions culturals —institucions dites «de capçalera»— que es concentren quasi en exclusiva a Madrid, com heu pogut comprovar en l’extracte de números que us hem fet i 3) la projecció exterior de la llengua i cultura castellana —a l’apartat següent trobareu l’explicació.  No és pas l’objectiu de promocionar el coneixement de la diversitat cultural, ni tan sols de preservar aquesta diversitat. L’objectiu tampoc és repartir territorialment la despesa. Ni tampoc facilitar l’accés a la cultura a la població —hauríem d’anar tots a Madrid per tenir-hi accés.

6-Repassem ara la projecció exterior de la llengua i cultura castellana. Si encara queda algú poc convençut de la necessitat de la independència, ara trobarà nous arguments: a l’apartat de política exterior trobem un paràgraf en què parla de l’Instituto Cervantes:

«Se dotan 135,02 millones (3% más) para Cooperación, promoción y difusión cultural en el exterior (…) La dotación en Cooperación, promoción y difusión cultural en el exterior para 2015 es de 135,02 millones de euros, lo que supone un incremento del 3 por ciento respecto a su  dotación en 2014 (…) El Instituto Cervantes, en sus actividades, atenderá fundamentalmente al patrimonio lingüístico y cultural que es común a los países y pueblos de la comunidad hispanohablante, siendo el objetivo esencial que se encomienda al Instituto el de contribuir a que el español se consolide como una gran lengua de prestigio internacional.» (pàgina 128).

Potser no us heu fixat però la quantitat destinada a la llengua comuna dels «països i pobles de la comunitat hispanoparlant» és el doble de la que es destina a biblioteques i arxius. Que el castellà sigui una llengua de prestigi internacional, és més important, doblement important a què els ciutadans de l’estat espanyol disposin d’un accés de qualitat a la cultura i a la lectura, el doble d’important que tenir un servei de biblioteques que doni satisfacció a les necessitats culturals de la població, el doble d’important que els programes de foment de la lectura, etc.

7-I quina quantitat s’inverteix en altres llengües i/o cultures de l’estat espanyol? Zero. Absolutament res. Podeu fer una cerca a veure quantes vegades apareix la paraula lengua, cultura, diversidad, catalán, etc. Només trobareu una referència al sintagma diversidad cultural en el pressupost assignat al cinema: «el fomento de la cinematografía española como reflejo de la diversidad cultural del país, su promoción y difusión exterior, dando una importancia especial a los países de Iberoamérica, y la recuperación, restauración, conservación y difusión del patrimonio cinematográfico español.» (pàgina 148).

Ja veieu que no es concreta gaire què significa per a ells «diversitat cultural»: pot referir-se a les llengües i cultures de l’estat espanyol altres que la castellana, o pot referir-se a les llengües i cultures de persones nouvingudes d’arreu del món. No trobareu cap altra referència a una inversió concreta dirigida a la protecció i foment de les llengües i cultures altra que la castellana.

8I què ens demostra això? Que l’estat espanyol té una política cultural i lingüística etnocentrista de caire liberal, els objectius de la qual s’encaminen, precisament, a privilegiar socialment una de les cultures existents a l’estat espanyol, tot silenciant, amagant, ocultant l’existència d’altres llengües i cultures.

9-Resum i conclusió: hem comprovat a quin territori de l’estat espanyol es fan les inversions més importants; constatem que no hi ha cap partida destinada a Catalunya que augmenti; constatem, també, el menyspreu per la nostra llengua i cultura. Les biblioteques catalanes, en tant que institucions culturals catalanes surten doblement perjudicades: d’una banda perquè la tasca de les biblioteques importa poc o gens per al ministerio, i d’una altra, perquè vol silenciar-se la cultura catalana. Cal que tots junts fem un país nou, un país en què la cultura assumeixi el rol que la població reclama, perquè sense una població instruïda serà impossible assegurar un futur pròsper. Ens cal la independència de l’estat espanyol com més aviat millor per redreçar aquest despropòsit descomunal.

 

 

*La referència completa del libro amarillo dels pressupostos generals per al 2015:

Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas Secretaría de Estado de Presupuestos y Gastos. Presentación del Proyecto de Presupuestos Generales del Estado 2015. Libro amarillo. En línia a: http://www.sepg.pap.minhap.gob.es/sitios/sepg/es-ES/Presupuestos/ProyectoPGE/Documents/LIBROAMARILLO2015.pdf

 

Per ampliar la informació podeu consultar els següents enllaços:

Resum dels pressupostos al diari El Pais:

http://cultura.elpais.com/cultura/2014/09/30/actualidad/1412087795_432812.html

Anàlisi dels pressupostos en cultura de eldiario.es:

http://www.eldiario.es/cultura/Cultura-aumenta-presupuesto-cientomillones_0_308669412.html

Notícia del diari Expansión sobre l’adjudicació de l’obra del Museo de la Colecciones Reales:

http://www.expansion.com/agencia/efe/2014/05/26/19566220.html

Notícia sobre aquesta adjudicació al diari Vozpópuli:

http://vozpopuli.com/economia-y-finanzas/40460-patrimonio-adjudica-a-acs-la-obra-del-ano-en-madrid-tras-conseguir-una-rebaja-superior-al-20

Notícia de l’any 2010 sobre el pressupost de l’obra del Museo de la Colecciones Reales, diari El País:

http://elpais.com/diario/2010/12/17/madrid/1292588655_850215.html

Informe del Real Instituto Elcano sobre la política cultural de l’estat espanyol:

http://www.realinstitutoelcano.org/documentos/109/040428-JaimeEsp.pdf