El passat dimecres 13 de maig vam celebrar a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació un debat sobre com millorar el nostre sistema bibliotecari, una iniciativa emmarcada en el projecte de l’ANC El país que volem que promou la implicació ciutadana a través de propostes de millora al voltant de determinats reptes.
Des de la Sectorial vam voler contribuir-hi organitzant aquesta trobada per tal de compartir inquietuds referents al nostre àmbit professional. Per això, vam convidar nou ponents que van presentar diferents propostes en matèria d’accés a la informació, innovació i gestió del coneixement, suport a la recerca, a la ciència i a la tecnologia, digitalizació i patrimoni.
En Lluís Anglada, que va participar com a ponent, ha publicat al seu blog un article molt recomanable del qual hem extret el següent resum de les propostes:
«El repte “Garantir l’accés lliure i gratuït dels ciutadans a la lectura i a la informació” va rebre tres propostes. Carme Renedo va defensar la creació d’un cos únic de bibliotecaris-documentalistes mitjançant l’habilitació estatal. Mònica Baró va proposar que hi hagués biblioteques a tots els centres d’ensenyament i ho va argumentar des del punt de vista que això és una garantia per a la igualtat d’oportunitats dels futurs ciutadans que hauran de viure en la societat de la informació. Va defensar l’existència de biblioteques escolars i va proposar un model en el que “les biblioteques escolars s’incardinin amb les públiques i estableixin xarxes locals conjuntament amb els serveis educatius territorials”. Laia Ventura va proposar unificar el sistema de lectura publica en una sola xarxa, ja que els serveis bibliotecaris actuals, encara que són bons, estan segregats provincialment, cosa que el ciutadà no entén. Va dir que aquesta xarxa única havia de regir-se pels criteris d’eficàcia, eficiència i espais flexibles i fer-se de forma participativa.
El repte “Com afavorir la innovació i la gestió del coneixement” va iniciar-se amb la proposta de Lluís Anglada de coordinar l’acció de totes les biblioteques per tal de facilitar que el nostre país sigui més culte; va afegir que així no només es milloren potencialment els serveis que poden rebre els usuaris de cada biblioteca, sinó que s’estalvien recursos i es creen sinergies de millora. Josep Matas va proposar una dinàmica nova al voltant de la propietat intel·lectual que s’hauria de basar en diferents accions: potenciar la capacitat de decidir de l’autor, protegir els recursos invertits en continguts en creació, incorporar excepcions (ja que aquestes protegeixen els drets col·lectius), potenciar la cura de les obres òrfenes i reformular el funcionament de les entitats de gestió. Aquestes accions haurien de promoure un cercle virtuós que afavoreix l’accés obert als continguts culturals, cosa que n’incentivarà el consum i l’emergència de nous creadors. Dídac Martínez, a més de propostes, va voler transmetre un esperit (optimisme) i una idea (les coses s’estan fent bé i tenim bones biblioteques). Va posar les idees i la voluntat per davant dels recursos a l’hora de fer coses. Les seves propostes van ser dues: crear una entitat de gestió col·lectiva dels drets d’autor de les universitat de Catalunya i que les universitats de Catalunya creïn una editorial, la Catalonia University Press.
Sota el repte “com promoure la cultura i les indústries culturals” s’hi van fer tres propostes. Eugènia Serra va proposar fer un pla nacional de digitalització de Catalunya, perquè encara que hi ha moltes iniciatives de digitalització, de diferents materials i entitats, cal assolir una massa crítica de material digitalitzat que sigui atractiva, i, per fer-ho, cal tenir un pla nacional transectorial. Mercè Cabo va defensar la Biblioteca Digital de Catalunya, una col·lecció de recursos digitals per a tothom, àmplia i significativa, de recursos d’informació electrònics de tot tipus, per a totes les biblioteques i tots els centres educatius i de recerca del país amb la finalitat d’afavorir l’estudi i la investigació, eliminant les traves tecnològiques o econòmiques d’accés als recursos d’informació. La BDC faria un país mes igualitari, perquè es donaria igualtat d’oportunitats a tothom. Finalment, Isabel Juncosa va tancar la ronda de propostes parlant en nom de les biblioteques patrimonials per a les quals va demanar un marc legal de cooperació entre els diferents centres tot seguint l’exemple de França o Itàlia.»
A Bibliotecaris per la Independència estem molt contents de l’acte i volem agrair l’assistència tant del públic com dels ponents. Creiem que es va constatar que tenim molt marge (però també molta voluntat) per millorar. Segurament caldrà modificar la legislació, revisar estructures administratives i optimitzar recursos per dur a terme algunes propostes, però a nosaltres ens sembla que la conjuntura actual ens brinda un moment únic per plantejar-ho.
A continuació podeu consultar el text complet de les propostes presentades, tot clicant-hi a sobre del títol de la proposta:
1) Lluís Anglada: Coordinar l’acció de totes les biblioteques per tal de facilitar que el nostre país sigui més culte.
2) Mònica Baró: Biblioteques actives a tots els centres d’ensenyament.
3) Mercè Cabo: Biblioteca Digital de Catalunya.
4) Isabel Juncosa: Les biblioteques patrimonials. Establiment d’un marc legal. Cooperació entre els diferents centres.
5) Dídac Martínez: Creació d’una entitat de gestió col·lectiva de drets d’autor de les Universitats de Catalunya.
6) Dídac Martínez: Creació de l’editorial Catalunya University Press.
7) Josep Matas: El cercle virtuós dels drets d’autor.
8) Carme Renedo: Creació d’un cos únic de bibliotecaris-documentalistes mitjançant el sistema d’habilitació estatal.
9) Eugènia Serra: Pla de Digitalització Nacional de Catalunya.
10) Laia Ventura: Unificació del Sistema de Lectura Pública en una sola xarxa eficient i amb espais flexibles.
bibliotecaris per la independència (ANC) 