La realitat bibliotecària de Catalunya desmenteix Arturo Pérez Reverte

reverteSegons l’escriptor Arturo Pérez Reverte el problema dels catalans és que ens falta cultura i atribueix a aquest fet el suport d’una àmplia capa de la societat a la causa independentista. Certament sorprenen les declaracions d’aquest periodista, ara escriptor, si tenim en compte que sempre ha dit que per escriure les seves novel·les es documenta d’una manera extraordinària.

Malauradament en aquest cas no deu ser així. Diu Pérez Reverte en una entrevista a El Periódico que “l’independentisme també és un problema d’educació. A un poble poc educat, acrític i sense lucidesa intel·lectual se’l manipula fàcilment“. Oblida el creador del Capitán Alatriste que, malauradament, una major cultura no sempre és sinònim d’esperit crític, i sinó, només cal saber una mica d’història europea i recordar com el nacionalsocialisme va aconseguir enganxar la majoria d’un dels pobles més cultes d’Europa: l’alemany, intel·lectuals inclosos.

Aclarit aquest punt, però, caldria recordar a l’insigne escriptor que si per alguna cosa s’ha caracteritzat Catalunya és per la importància que la cultura sempre ha tingut per al catalanisme polític, i per extensió, al sobiranisme. Per ser una petita nació sense estat, déu n’hi do els personatges del món de la cultura catalana que internacionalment són coneguts: Casals, Miró, Gaudí, Tàpies, Carreras, Savall, La Fura del Baus, Dalí, etc., etc.

Pérez Reverte, però, encara insisteix més en la qüestió i afirma que ell no seria mai independentista (entenem que independentista català) “perquè tinc biblioteca, he llegit molt, tinc memòria, he viatjat pel món, he vist de prop altres independentismes i conec el resultat de l’acció dels polítics mediocres“. La realitat catalana, emperò, és tossuda i una simple consulta dels principals indicadors bibliotecaris hagués evitat a aquest autor ficar-se de peus a la galleda, ja que Catalunya, com ell hauria de saber, té precisament un dels millor indicadors bibliotecaris d’Espanya, tant pel que fa referència als índex de lectura, com pel que fa als indicadors d’ús de les biblioteques i disponibilitat de col·leccions. Encara més, se n’oblida (per desconeixement?) que precisament ha estat la biblioteconomia catalana la qui ha liderat el discurs bibliotecari espanyol. El sistema de biblioteques públiques que s’inicià a Espanya durant el període de la II República no és sinó un calc dels projecte de les biblioteques populars que concebé la Mancomunitat de Catalunya, esforç continuat per la Generalitat republicana i que va ser estroncat per la victòria del feixisme espanyol. Ni el catalanisme ni l’independentisme van cremar biblioteques, van prohibir llibres, ni perseguiren i assassinaren intel·lectuals. Per ser els catalans un poble amb tanta poca cultura, molts han estat els esforços continuats des dels diferents governs espanyols per eradicar-la.

Potser a la biblioteca de Pérez Reverte falten llibres com el de Josep Benet L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya o Cronologia de la repressió de la llengua i la cultura catalanes (1936-1975) de Josep Maria Solé i Sabaté i Joan Villarroya i Font.

Pocs arguments sembla que li queden a un mestre de la paraula com Pérez Reverte si ha de recórrer a la simple desqualificació intel·lectual dels catalans que només volen que el seu futur depengui d’allò que ells decideixen, hi ha cap acte realmente més democràticament pensat?.

Anuncis

Un pensament sobre “La realitat bibliotecària de Catalunya desmenteix Arturo Pérez Reverte

  1. Ha llegit res, el Sr. Reverte, sobre la repressió borbònica post 1714? Ha consultat les fonts originals fetes precisament pel poder central?
    Potser qui cal que es documenti millor és ell i no pas els catalans:
    “que en las escuelas no se permitan libros en lengua catalana, escribir ni hablar en ella y que la doctrina cristiana sea y la aprendan en castellano…” (1715) by Patiño

    Precisament, des de fa segles i fins fa ben poquet, qui demonitza el coneixement (Inquisició), qui tanca universitats (catalanes, és clar), qui prohibeix ensenyaments, escrits i llibres en llengua no castellana, qui fa les lleis de censura més antidemocràtiques és precisament el govern de Madrid, sigui borbònic o franquista! Quina poca memòria, don Reverte!

    Au, que se’t veu el llautó! Tu defenses únicament la mentalitat castellana! Perfecte! Però no consentirem que trepitgis la història i les vies democràtiques dels catalans!

    I una darrera dada. En aquest món, afortunadament, no cal disposar de biblioteca per ser una persona llegida. El temps en que només les elits disposaven de biblioteca forma part del passat! Avui tenim obertes les portes de totes les biblioteques del país, si més no a Catalunya! Per cert, perquè no denuncia que es tanquin les portes als arxius històrics de Defensa i del Ministeri d’Afers Exteriors? De què te por l’estat espanyol? Per què amaga la consulta de papers diplomàtics del segle XV?

Deixeu un comentari (es visualitzarà un cop s'hagi moderat)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s