El Ministerio de Cultura espanyolitzarà també els teatres catalans

liceueEl Ministeri de Cultura espanyol s’ha tret de la màniga el nou programa Platea per donar suport a les arts escèniques. Segons podem poder llegir a les bases de l’esmentat programa, els teatres de titularitat municipal (que no els autonòmics) podran programar espectacles a compte del Ministeri a partir d’un catàleg d’espectacles prèviament seleccionats.

Fins aquí podria semblar, fins i tot, una bona iniciativa. Ara bé, si s’analitzen bé les bases del programa i l’autoria del mateix, l’Inaem dependent del ministre Wert, és més que òbvia la intencionalitat ideològica del programa que, amb l’esquer dels diners, vol condicionar la programació dels teatres, també els catalans. I com ho fa?:

  • D’entrada hom podria preguntar-se per què el Ministeri repeteix un model de programa que ja funciona, per exemple a Catalunya. Tenint en compte la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de cultura, seria més lògic que el Ministeri repartís els diners disponibles entre aquelles administracions que tenen la competència i els programes ja en marxa i no posar-se a fer de programador, confeccionant nous catàlegs d’espectacles i iniciant centenars de nous expedients de subvencions per justificar l’existència d’un ministeri sobrer.
  • En d’altres entrades d’aquest bloc ja hem denunciat les retallades del Ministeri de Cultura, especialment en les partides corresponents a les transferències a les comunitats autonòmes. Aquí es repeteix el mateix model. Els diners que el Ministeri retalla de les transferències a les CCAA els utilitza per endegar projectes que recentralitzen la cultura (plataforma de llibres electrònics, etc.).
  • Com es triarà el catàleg d’espectacles?. No hem estat capaços de determinar quins seran els membres de la comissió que establirà quines obres s’inclouran en el catàleg del qual els municipis podran triar els espectacles. No existeix informació pública més enllà de les bases del programa que diuen que el “comité asesor formado por expertos independientes de reconocido prestigio y representantes de las entidades locales y de las Comunidades Autónomas”. Alerta, perquè quan diu de “las Comunidades Autónomas” no vol dir 17 representants. Normalment són 2 o 3 i, òbviament, no tenen perquè ser catalans cap d’ells.
  • I ara un dels aspectes més interessants, ideològicament parlant, de les bases. El 80% de la programació del teatre municipal que es presenti haurà de ser d’espectacles del catàleg (espectacles prèviament seleccionats pel Ministeri), però, i atenció a la cirereta del programa, aquesta programació “constará de un mínimo de 4 y un máximo de 15 funciones de artes escénicas (teatro, danza y circo) en el espacio escénico adherido, de grupos y compañías procedentes de al menos tres Comunidades Autónomas o Ciudades Autónomas distintas de la propia”. Per què 3 i no 2 o 1?. No cal ser gaire malpensat per recordar que són precisament tres les comunitats autònomes que tenen com a llengua pròpia el català (bé, de fet en serien quatre si Aragó reconegués el català com a tal). D’aquesta manera, el Ministeri aconsegueix dos objectius: el primer, que els municipis catalans, si volen accedir al programa, es vegin obligats a contractar companyies de fora de Catalunya. No en tindrà prou, però, amb companyies del País Valencià i Mallorca sinó que forçosament hauran de contractar espectacles en llengua castellana (a no ser que siguin espectacles de circ, mim o dansa). Certament, la contractació d’espectacles en llengua castellana és una cosa normal i diària a casa nostra, però es fa amb criteris de qualitat i idoneïtat del titular del teatre, no de l’administració. El ministre Wert aconsegueix una altra cosa, i és que amb aquesta norma, si el 80% de les obres han de ser del catàleg del Ministeri i, a més a més, de 3 comunitats diferents a la pròpia, les companyies catalanes ho tindran molt difícil. Es donarà el cas, doncs, que totes les companyies espanyoles podran actuar a Catalunya, mentre que les companyies catalanes que tenen espectacles en català difícilment seran contractades fora de Catalunya (precisament perquè tenen l’espectacle en català). Algun optimista creu que municipis de les comunitats d’en Fabra i en Bouzá tindran gaire interès en contractar obres en català?, no parlem, doncs, de la resta de comunitats.
  • Per acabar d’arrodonir la qüestió, un dels criteris de selecció dels programes presentats pels municipis serà l’“autoría española”. No sabem si per autoria volen dir de l’autor, del director, de l’escenografia, música, etc, però queda que autors catalans d’Andorra, l’Alguer o la Catalunya Nord, queden totalment vetats. Per no parlar de Molière, Fo o Ibsen, no fos cas…

Serà molt interessant veure el repartiment dels sis milions d’euros destinats al programa. Catalunya és la segona comunitat més poblada de l’estat, la que més impostos aporta i la que segurament més companyies de teatre té… quin serà el retorn?. Ho veurem aviat.

Com que no som experts en l’àmbit de les arts escèniques, no sabem si aquest programa gaudirà del suport de les companyies catalanes, és per això que estarem encantants de rebre els comentaris de col·legues d’aquest sector i que ens aportin el seu punt de vista.

Anuncis

Deixeu un comentari (es visualitzarà un cop s'hagi moderat)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s