El Ministerio de Cultura prepara el desembarcament a les biblioteques catalanes

kindle-españa

  • El Ministeri de Cultura oferirà el préstec de llibres electrònics als usuaris de les biblioteques públiques quan no té competències en el terreny de les biblioteques.
  • El requisit per a la selecció de les obres és que estiguin en castellà.
  • Amb els diners que el Ministeri de Cultura nega a la Generalitat per a la compra de llibres munta un servei propi.

La premsa és plena d’exemples de l’esperit neocolonitzador de l’actual govern del PP. L’estratègia de l’Administració General de l’Estat contra Catalunya és clara: no es tracta només d’ofegar Catalunya econòmicament (via espoli fiscal) i obligar-la a l’augment del dèficit per mantenir els serveis mínims, sinó que el ministre Wert va més enllà. Sense cap mena de pudor, sense embuts, Wert vol espanyolitzar (castellanitzar, suposem que vol dir) els nens catalans a l’escola i també espanyolitzar els lectors, decidint quins llibres electrònics  han de llegir els usuaris de les biblioteques públiques catalanes.

Fent una lectura totalment desproporcionada de l’article 149.1 de la Constitució, el Ministeri de Cultura ha anunciat la contractació d’una plataforma de distribució dels llibres electrònics per als usuaris de les biblioteques públiques espanyoles.

Les competències en qüestió de lectura pública, a tota Espanya, són  dels municipis. A Catalunya, la Generalitat, les diputacions i els consells comarcals són els responsables de prestar serveis de suport (nacionals i regionals) als ajuntaments. Amb tot, el Ministeri de Cultura manté la titularitat de les anomenades biblioteques provincials (tres, a Catalunya) tot i que la gestió (i per tant, la despesa) és competència del Govern de Catalunya.

En conseqüència, les competències de l’Administració General de l’Estat en matèria de biblioteques són residuals.  Es revesteix, tanmateix, d’un poder que no té, suplanta els legítims i legals responsables, per endegar un macro projecte de distribució de llibres electrònics.

Convé evidenciar-ho? No és que el Ministeri tingui previst de donar suport econòmic a les CCAA i  als ajuntaments. No, no es tracta d’això. El Ministerio vol ser el titular i el gestor del servei.  N’hi ha per preguntar-se  si, arribats a final d’any,  Wert enviarà una factura a la Generalitat pels serveis prestats o els descomptarà de la balança de pagaments tal i com ja ha dit que farà amb el cost de l’escolarització en col·legis privats d’estudiants catalans que desitgin l’ensenyament en espanyol.

D’acord amb la informació que s’ha fet pública: “Se prevé que el servicio pueda empezar a funcionar a comienzos del año 2014, con una dotación básica de más 200.000 ejemplares o licencias de libros electrónicos, a los que podrán tener acceso todos los ciudadanos con carnet de biblioteca pública. La inversión por parte de la Secretaría de Estado de Cultura asciende a un total de 2.064.000,00 euros”.

Cal recordar que, avui per avui,  amb l’argument que la Generalitat té més dèficit del previst, les biblioteques catalanes no estan rebent cap ajut econòmic estatal per a la compra de llibres? Cal recordar que pel que fa al repartiment de les subvencions en matèria de digitalització -ja n’hem parlat anteriorment- Catalunya, sistemàticament, en rep les engrunes?

La perversió és absoluta: la partida amb la qual el Ministeri bastirà aquest servei és precisament la partida que hauria de servir per signar acords amb les CCAA per tal de comprar llibres per a les biblioteques públiques. No només no se signaran aquests convenis sinó que el Ministeri utilitzarà aquests diners per crear un servei que és de competència autonòmica (o municipal).

I el Ministeri no es conforma amb la contractació de la plataforma. Farà una selecció de llibres amb el criteri que “con carácter general, todas las obras a ofertar, salvo las que formen parte del Lote 5 “Idiomas”, deberán estar en lengua castellana”.

És a dir, el Ministeri de Cultura:

  • Incompleix allò que disposa el marc constitucional.
  • Atempta contra els principis de la llibertat intel·lectual que deixa molt clar que les obres de els biblioteques han de respondre als interessos dels usuaris.
  • Atempta contra la legislació catalana quan diu (art. 4.1.b del Decret 124/1999) que el model de col·lecció és competència municipal.
  • Menysté, una vegada més, les llengües de l’estat (oficials o no) que no són la castellana

Cal gaire imaginació per suposar que els usuaris –en genèric- tenen interès en disposar de llibres en català,  gallec, asturià o en euskera? I l’interès no té perquè ser circumscrit als usuaris que tinguin aquestes llengües com a pròpies tot i que representen, evidentment, el major gruix.

S’ha de dir tot:  no prohibeixen que hagi llibres en català o en les altres llengües. Hi seran sempre que els pagui la Generalitat (o el govern autonòmic de cada territori). En definitiva, com de costum, els contribuents catalans pagarem el doble amb els nostres impostos:  els llibres electrònics en català i castellà que es consideri adient de posar en aquesta plataforma i els llibres (en castellà) que el Ministeri hagi decidit que cal comprar. Potser el ministre Wert opina com l’expresident Suárez que la física no es pot estudiar (ni llegir) en català.

Potser el Ministeri ignora que el 48% de la població espanyola viu en territoris amb llengua pròpia diferent de la seva. Què ens hauríem de sentir dir si les biblioteques catalanes decidissin comprar només obres en llengua catalana?.

No ens consta que la Generalitat o altres governs autonòmics hagin proposat al Ministeri un projecte d’aquestes característiques. Sí que ens consta, que demanen  diners per a la compra de llibres.

Només és possible de concloure que aquest projecte pot respondre a dues lògiques: o bé és una demostració – una més- de la  força taurina de què es vantava el ministre Wert, o bé, aquesta contractació respon a pressions comercials. No serà que  algun grup gran editorial té interès en monopolitzar la distribució de llibres electrònics a les biblioteques públiques?.  Potser seria més encertat pensar que no existeix cap disjuntiva i les dues lògiques se sumen.

De fet, aquesta barreja entre força animal i monopoli són les dues grans estratègies que ja des dels govern Aznar s’ha anat consolidant en allò s’anomenat, “els negocis de la tribuna del Bernabeu”.

Esperem, en tot cas, que les institucions polítiques i bibliotecàries catalanes denunciïn i impedeixen el desenvolupament d’aquest projecte. Denúncia i oposició pel que suposa un nou atac a les competències de la Generalitat, als principis legals i tècnics  de la selecció de fons bibliogràfics i, probablement, a les lleis del lliure mercat en establir una única plataforma de distribució de llibres electrònics en castellà  per als usuaris de les nostres biblioteques.

Anuncis

Un pensament sobre “El Ministerio de Cultura prepara el desembarcament a les biblioteques catalanes

Deixeu un comentari (es visualitzarà un cop s'hagi moderat)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s