Les biblioteques als programes electorals del 25-N (1a part)

El 25-N els catalans i les catalanes estem convocats per votar a les eleccions per al Parlament de Catalunya. Després de la manifestació del darrer 11 de setembre aquestes eleccions no seran unes eleccions com les anteriors. Una part important del poble català va mostrar la seva voluntat per iniciar un camí que ens porti a l’autodeterminació de Catalunya. Encara és més la majoria de catalans que creuen que tenim dret a decidir el nostre futur mitjançant una consulta pública. Tot i que aquestes eleccions no són plebiscitàries, a ningú se li escapa que la composició resultant del Parlament determinarà les possibilitats d’articular la voluntat expressada a la manifestació de l’11 de setembre.

L’ANC ha manifestat en el seu posicionament per a aquestes eleccions que “el vot útil passa per les opcions amb visió de futur, per les opcions que es comprometen a avançar cap a l’Estat propi”.

Des de Bibliotecaris per la Independència volem completar aquest posicionament amb la revisió dels programes electorals dels partits que es presenten a les eleccions per veure quines són les propostes en relació a les biblioteques.

Per fer-ho hem agrupat les propostes en dos grans grups, el primer grup amb els partits que aposten per l’estat propi català (CiU, ERC, ICV, SI, CUP) i un segon grup amb els partits que aposten per mantenir l’encaix amb Espanya amb o sense reformes constitucionals (PSC, PP, Ciutadans).

PARTIDARIS DE L’ESTAT PROPI EN ALGUNA DE LES SEVES FORMES

Programa complet

Pàg. 131 – L’Estat cultural

(…)

Afavorirem la riquesa i la diversitat de la xarxa d’editorials catalanes, de volum, origen, ubicació i vocació molt variades, com a una de les garanties de la creació, la producció i la difusió de continguts en llengua catalana, col·laborant-hi a través de la política de compres bibliotecàries i de la prescripció a través dels canals de l’ensenyament i dels mitjans de comunicació de titularitat pública.

(…)

Organitzarem el sistema cultural en base a diverses capçaleres per cada àmbit.
Així:

– La Biblioteca de Catalunya (BC), entre d’altres funcions, esdevindrà la biblioteca pública digital de Catalunya i es consolidarà com la principal biblioteca patrimonial de Catalunya.

Pàg. 132 – Revisarem les normes reguladores de Patrimoni Cultural, d’Arxius i de Biblioteques, ho farem des d’una visió de contemporaneïtat i equilibri territorial, aprimament administratiu i amb la voluntat que esdevingui un generador de valor econòmic i incentiu de la demanda cultural.(EE).

Programa complet

Pàg. 46 – Atenció primària [salut]

Reforçarem el contingut social als equips d’atenció primària amb la transformació dels actuals centres d’atenció primària (CAP) en Centres Comunitaris de Salut i Socials en què s’integri l’Atenció Primària de Salut, Salut Pública, Rehabilitació i Afers Socials en un sol punt d’entrada per al ciutadà i com a referents de la comunitat. Això implicarà un procés de canvi a llarg termini d’estructures físiques i de cultura, que preveurà la incorporació de centres cívics, biblioteques, serveis de salut i socials, escoles bressol, entre d’altres, en espais interconnectats.

Pàg. 70-71 -Cultura, fonament de cohesió social

UN SISTEMA BIBLIOTECARI HOMOGENI, INTEGRAT I SOSTENIBLE

L’autonomia que tenim

Des de la reinstauració de la democràcia, Catalunya ha millorat sensiblement el conjunt de les biblioteques de Catalunya. Tot i aquesta indiscutible millora, hi ha encara avui dia una sèrie de factors que impedeixen la vertebració de totes les biblioteques de Catalunya de manera que funcionin i es percebin com a un sistema integrat talment com el sistema sanitari o el sistema educatiu. Tot i les inversions que han fet fins ara les diferents administracions hi ha encara dèficits importants en la prestació dels serveis bibliotecaris i en el disseny de serveis de suport nacional a les biblioteques.

La transició que farem

Tot i disposar de competències plenes en matèria de biblioteques, l’Administració General de l’Estat ha redactat diferents normatives que condiciones el desenvolupament del sistema bibliotecari a Catalunya. Des del punt de vista territorial, la coexistència de la divisió provincial, estranya a la realitat catalana, s’ha superposat a la divisió pròpia en comarques i vegueries. En l’àmbit de biblioteca pública això ha provocat una fragmentació del sistema de biblioteques públiques en quatre províncies. En el cas de la província de Barcelona, a més, es constata la desconnexió pràcticament total de les seves biblioteques municipals de la resta de biblioteques municipals del país. No és el model que homes com Prat de la Riba, Eugeni d’Ors o Jordi Rubió havien concebut per a Catalunya. La Mancomunitat de Catalunya havia pensat en una xarxa de biblioteques
públiques única que arribés a tot el país, amb la Biblioteca de Catalunya com a capçalera i centre de referència.

Una segona conseqüència derivada d’aquesta divisió provincial és el fet que encara avui dia l’Administració General de l’Estat conserva la titularitat de les anomenades biblioteques de l’Estat a Catalunya, una per cada província catalana a excepció de la Barcelona. Aquestes biblioteques, tot i que són gestionades per la Generalitat no es poden integrar plenament en el sistema bibliotecari de Catalunya, perquè són biblioteques de titularitat estatal i estan sotmeses a la normativa legal de caire general de l’Administració General de l’Estat.

Així doncs, i fins que Catalunya no esdevingui un Estat independent cal adoptar les mesures necessàries per minimitzar l’impacte de la normativa i esquemes estatals en la gestió de les biblioteques. Igualment, cal continuar apostant per les biblioteques com a infraestructures bàsiques de la societat del coneixement en tant que recopilen, organitzen i faciliten l’accés a les produccions culturals de la humanitat. Paral·lelament són elements fonamentals de la democràcia en tant que posen a disposició de la ciutadania informacions bàsiques del seu interès per tal de fomentar un esperit lliure i crític i també afavoreixen l’adquisició de competències bàsiques en competència lectora i competència digital, dos prerequisits de la societat del coneixement.

Per tal d’avançar en la construcció d’un sistema bibliotecari homogeni, equilibrat i sostenible:

– Potenciar el paper de les biblioteques com a centres d’informació i d’accés al coneixement
– Garantirem la prestació dels serveis bibliotecaris a tota la ciutadania i a tot el territori desplegant un nou pla de biblioteques.
– Fomentant el seu paper actiu com a centres de foment de la lectura i de prescripció literària, dotant als professionals que hi treballen d’un paper actiu i de reconeixement i de prestigi social.
– Potenciarem la Biblioteca de Catalunya com a capçalera del Sistema Bibliotecari de Catalunya i com a prestadora dels serveis nacionals de suport a les biblioteques.
– Finalitzarem la construcció del Catàleg Nacional de Catalunya i garantirem un sistema de préstec interbibliotecari per a tot el territori.
– Crearem la Biblioteca Pública Digital de Catalunya que garantirà l’accés de la ciutadania a informació electrònica rellevant i de qualitat.
– Reestructurarem la prestació de suport bibliotecari als municipis de manera que s’evitin les duplicitats entre institucions.
– Impulsarem un Pla de Digitalització del Patrimoni coordinat entre les grans institucions culturals de Catalunya.
– Dotarem econòmicament un nou programa de construcció, millora i manteniment de biblioteques públiques.
– Assegurarem la construcció de la Biblioteca Pública de Barcelona, la finalització de les obres de la nova Biblioteca Pública de Girona i la futura construcció d’una nova Biblioteca Pública de Tarragona.
– Elaborarem un pla de suport a les biblioteques per al desenvolupament de programes de suport a la comprensió lectora i a l’adquisició de competències digitals.
– Impulsarem les biblioteques en tant que centres de referència en matèria d’informació d’interès ciutadà.

La República que volem

Una Catalunya independent ens permetria:

– Incrementar els recursos econòmics destinats a reforçar el sistema de biblioteques de
Catalunya.
– Reformar plenament les competències de les administracions en matèria de biblioteques, eliminant les diputacions i reforçant l’autonomia dels municipis.
– Disposar d’una llei de mecenatge que afavoreixi les donacions i dacions de fons bibliogràfics o altres recursos d’interès a la biblioteques.
– Establir un tipus d’IVA dels documents electrònics igual al dels documents en paper.
– Aplicar l’IVA superreduït als productes de la indústria editorial.
– Millorar el règim de dipòsit legal, assignació d’ISBN i ISSN facilitant la feina al sector editorial.
– Participar com a membres de ple dret en projectes europeus d’interès per a les biblioteques, com ara Europeana.

Pàg. 109 – Societat de la informació

(…)

Així mateix cal treure el màxim profit dels espais de titularitat pública on es puguin desplegar serveis sense problemes de competència amb els operadors. Estem parlant de biblioteques, col·legis, universitats, centres socials, però també de museus, llars d’avis, poliesportius, estacions de tren i zones de lleure. En tots aquests espais s’hauria de permetre l’accés wi-fi amb total llibertat, sense restricció d’accés. En l’actual moment de desenvolupament dels smart-phones, l’accés a Internet es fa cada cop més des d’aquests dispositius, més accessibles i barats que els ordinadors. El tipus d’utilització que es fa d’aquests dispositius exigeix que l’accés a Internet no tingui barreres, i que el ciutadà, en la seva mobilitat a través de diversos espais públics, pugui accedir de forma immediata i transparent a la xarxa, sense necessitat de feixucs i lents processos de demanar claus, permisos, etc., en cada espai públic diferent que utilitza. El cost d’aquest tipus d’accions és molt reduït, i el benefici social que se’n treu, enorme.

Pàg 156 -Les lletres, el llibre i la lectura

(…)

En pocs anys la indústria del llibre s’ha adaptat a les conseqüències de la revolució tecnològica i ha fet el trànsit cap a la digitalització. En els anys que ERC va ser al Govern es va acompanyar aquest sector econòmic en aquest camí cap al nou paradigma tecnològic creant ajuts específics per a la digitalització dels processos, tant de producció com de distribució i difusió, sense perjudicar la idea de defensar i impulsar la llibreria com a canal de venda i impulsant la figura del llibreter i del bibliotecari com a prescriptors de lectura.

Pàg. 157 – El futur Estat Català pensarem en els serveis de proximitat com a una porta d’accés inicial i alhora universal a la cultura. En aquest sentit, hi ha un àmbit específic del sector que reuneix com cap altre, degut a les seves característiques, aquesta condició de “primera porta d’accés cultural”. Ens referim al punt que concentra tota l’activitat existent entorn d’allò que coneixem com a “lectura pública”, és a dir, la biblioteca, que esdevé el punt cultural de proximitat per excel·lència.

(…)

– Potenciar el paper de les biblioteques com a centres d’informació i d’accés al coneixement:

– Fomentant el seu paper actiu com a centres de foment de la lectura i de prescripció literària, dotant als professionals que hi treballen d’un paper actiu i de reconeixement i de prestigi social.
– Actualitzant el sistema bibliotecari del país en el marc de la societat de la informació
– Consolidant el concepte de Sistema Nacional de Lectura Pública.
– Promoure la construcció de biblioteques públiques municipals arreu del territori i treballar
per dotar de serveis bibliotecaris els municipis menors de 3.000 habitants.

Pàg. 163 -Patrimoni cultural

(…)

Caldrà establir els mecanismes necessaris per evitar l’espoli del patrimoni cultural per part de l’Administració General de l’Estat en allò que fa referència a la compra de fons arxivístic, bibliogràfics, fotogràfics o de qualsevol altre tipus.

Pàg. 163 – Dona i cultura

(…)

Formarem amb perspectiva de gènere als agents socials, bibliotecaris, monitors, docents….és a dir a tota la comunitat educativa del nostre país.

Programa complet

Pàg. 83 – Millorar la qualitat, l’equitat i l’èxit escolar amb més recursos i més autonomia per als centres, amb innovació educativa i treball en xarxa amb l’entorn.

(…)

Dotar de més autonomia econòmica, organitzativa, curricular i de gestió educativa els centres docents. Incrementar els recursos humans, materials, organitzatius i pedagògics dels centres, així com de serveis i programes educatius per atendre els infants amb necessitats educatives especials i per garantir l’atenció a la diversitat i la integració. Impulsar la creació d’unitats escolars als hospitals dotats amb servei de pediatria. Promoure nous serveis de suport a la docència: personal d’administració als centres d’educació primària, manteniment informàtic, auxiliars de biblioteca.

Pàg. 101 – Aprofundiment en la qualitat democràtica

(…)

Liberalitzar els productes propis de la CCMA i posar les biblioteques en servei
del comú.

Pàg. 101 – La Cultura en l’horitzó de país

(…)

Prioritzar en el mapa de lectura pública la construcció de les biblioteques en els municipis de més de 5.000 habitants i la xarxa de bibliobusos (resta pendent de completar la xarxa dels bibliobusos de les vegueries de Terres de l’Ebre, Lleida, Alt Pirineu i Aran, Camp de Tarragona i regió de Girona).

Garantir un fons a les biblioteques públiques que respongui a la diversitat cultural tenint en consideració el document marc de l’IFLA per a biblioteques culturalment diverses i multilingües.

Pàg. 178 – Eix llibertats sexuals

(…)

Programa d’educació en la diversitat afectivosexual que tingui com a objectius la formació del professorat, la prevenció del VIH, foment i suport de tutories LGTB, assessoria a departaments i equips d’orientació, educació sexual que contempli una perspectiva més àmplia que la genital, atenció a la població immigrant, diversitat familiar, edició de materials i dotació de biblioteques.

[Atès que el pdf disponible al seu web dóna problemes en copiar el text, hem incorporat directament una imatge amb els fragments d’interès]

Pàg. 17 – Creació i empresa cultural

Pàg. 18 –  Biblioteques

Pàg. 54 – Telecomunicacions

No hem trobat cap referència específica sota el terme “biblio” al seu programa electoral.

Les propostes dels partits que no aposten per un estat propi català les podeu consultar en aquesta entrada.

Anuncis

2 pensaments sobre “Les biblioteques als programes electorals del 25-N (1a part)

  1. Jo també he fet la meva cerca particular: he buscat per “biblioteques escolars” i per un munt de possibles termes relacionats, amb tots els truncaments imaginables i…. res! només he vist una proposta al programa d’Iniciativa de dotar els centres educatius amb auxiliars de biblioteca. Vaja, que amb poca cosa n’hi ha prou, com que ara mateix ja estan tan ben servits! I això en un context en què l’adquisició de competències en l’ús de la informació és clau…

Deixeu un comentari (es visualitzarà un cop s'hagi moderat)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s