Per què s’españolitza als catàlegs bibliogràfics la Generalitat i no el Foreign Office?

Llegint la resolució de la Junta Electoral Central sobre la campanya publicitària per fomentar la participació en les properes eleccions, no només resulta estranya la conclusió sinó que fa mal a la vista l’ús insistent dels termes “Parlamento de Cataluña” i “Generalidad de Cataluña”. És de fet habitual que tant l’Administració General de l’Estat com el poder judicial insisteixin en utilitzar les traduccions castellanes dels noms d’aquestes dues entitats en lloc d’utilitzar els seus noms originals (això és, en català).

Ens hem preguntat quin tractament reben aquestes dues institucions en els catàlegs estatals i, com no podria ser d’una altra manera, les formes acceptades per exemple, al catàleg d’autoritats de la Biblioteca Nacional d’Espanya són “Cataluña. Parlamento” i “Cataluña. Generalidad”. De la mateixa forma, la Xunta de Galícia passa a ser “Galicia. Junta” i la Generalitat valenciana “Comunidad Valenciana. Generalidad”.

Si revisem la normativa catalogràfica, veurem com la traducció dels noms d’aquests governs al castellà (la llengua del catàleg de la BNE) és una decisió que té més a veure amb la política (o de la visió que es té de l’Estat espanyol en la seva màxima “federalitat”) que no pas amb la normativa de catalogació.

Sabem que mentre a Catalunya usem les Regles Angloamericanes de catalogació per construir els encapçalaments, a la resta de l’Estat hi ha la tradició d’emprar les Normas de Catalogación. Si bé es cert que hom pot trobar-hi diferències, pel que respecta a la normalització dels encapçalaments de governs, les normes són iguals.

El primer que sobta és que en el catàleg d’autoritats de la BNE només es tradueixen al castellà els noms dels governs dels territoris estatasl que tenen llengua pròpia, és a dir, els noms dels governs originaris en català, gallec i basc. Així, mentre que la Generalitat de Catalunya passa a ser “Cataluña. Generalidad”, la forma acceptada pel Ministeri d’Afers Exteriors britànic continua sent… “Gran Bretaña. Foreign Office” !.

Hem consultat les Normas de Catalogación per si fos el cas que una interpretació “federalitzant” de la seva normativa acceptés fer una especial excepció en la construcció dels encapçalaments dels governs autonòmics de territoris amb llengua pròpia no castellana.

Com es pot constatar, la norma diu textualment que “se usará el nombre de la entidad, precedido del nombre del lugar sobre el que ejerze su jurisdicción”.

 

És correcte, doncs, indicar en primer lloc el geogràfic (en la llengua del catàleg, això és en castellà) però seguit del nom de la entidat. I quin és el nom de la entitat?. Suposem que cada entitat és la font més indicada per saber com es diu. D’aquesta forma, en el cas de la Generalitat de Catalunya podem constatar que el seu nom és “Generalitat de Catalunya”. És més, en el seu propi Programa d’Identificació Visual hom pot veure clarament que en la “traducció” a altres llengües, el nom bàsic en català queda inalterat. Podem concloure clarament que el nom “oficial” de la Generalitat i del Parlament són en català, de la mateixa manera que el nom “oficial” del Foreign Office és en anglès. I és així que cal respectar-ho tal i com estableix la norma.

En el cas dels encapçalaments de caps de govern i altres autoritats, la pràctica que s’està fent contradiu directament les mateixes Normas de Catalogación. La norma és molt clara:

Es diu que “el encabezamiento se formará con el nombre del lugar sobre el que ejerza su autoridad, seguido del nombre oficial del cargo en su idioma. Així, l’encapçalament que li correspondria al President de la Generalitat seria “Cataluña. President de la Generalitat”. Doncs, no, l’encapçalament acceptat al catàleg d’autoritats de la BNE és “Cataluña. Presidente de la Generalidad”.

Aquest criteri només es pot entendre des d’un criteri estrictament polític d’impermeabilitat a la realitat lingüística de l’Estat espanyol. Es respecta el nom oficial d’un govern o càrrec institucional en qualsevol llengua sempre i quan no sigui en alguna de les llengües pròpies dels Països Catalans, Galícia o el País Basc. Una biblioteca és lliure d’acceptar o no les normes internacionals però a un catàleg se li demana coherència i aquest no és el cas. O es tradueix tot, o no es tradueix res. Una traducció a la carta denota en tot cas una expressa voluntat política.

El resultat?, per exemple, intentar fer una cerca exhaustiva per aquests encapçalaments a les 52 biblioteques públiques de l’Estat (BPE) i dels 17 sistemes bibliotecaris autònomics de biblioteques públiques mitjançant la interfície que ofereix el Ministerio de Cultura resulta impossible pel fet que coexisteixen dos criteris catalogràfics diferents, el bo i el dolent.

I què passa en els catàlegs internacionals?. A banda de la gravetat que té de per si el criteri emprat a la BNE en aquest tema, cal tenir en compte que altres biblioteques nacionals del món poden tenir el catàleg de la BNE com a referent, de manera que poc a poc la construcció incorrecta dels encapçalament d’institucions catalanes es podria anar extenent de forma vírica.

Hem fet una primera cata a tres catàlegs de referència (Library Of Congress, British Library i Bibliothèque Nationale de France). Les conclusions preliminars indiquen que hi ha, per sort, un ús correcte de l’encapçalament. Al Library Congress Authorities trobem que la forma acceptada per al Govern de la Generalitat és “Catalonia (Spain)” seguit del nom en català del departament o entitat corresponent. Una construcció que en sentit pur seria la més correcta ja que el concepte “Catalonia” ja indica que és un govern i no caldria posar “Generalitat”, però això és una altra qüestió. És el mateix criteri que trobem al catàleg de la BNF on la forma acceptada és “Catalogne” seguit després del nom de l’organisme (departament, etc.) en català. La British Library usa per als seus encapçalaments el Library of Congress / NACO Authority File (LC/NAF) per la qual cosa el criteri és el mateix. Malgrat això sí que es poden constatar criteris diferenciats al seu catàleg en funció de la llengua del document.

Podem concloure que l’únic criteri divergent que hem trobat és el de la Biblioteca Nacional d’Espanya que, al nostre entendre, aplica criteris divergents amb la pràctica professional en la construcció d’aquests encapçalaments.

De fet, en una Catalunya independent, aleshores sí, la BNE tractaria les autoritats catalanes amb el mateix criteri que la resta d’autoritats estrangeres, ja sabem, doncs, quina és la solució.

Anuncis

Deixeu un comentari (es visualitzarà un cop s'hagi moderat)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s