Publicat l’informe Duplicitats funcionals i organitzatives entre l’Estat i la Generalitat de Catalunya

L’Institut d’Estudis Autonòmincs, a petició del Govern de la Generalitat, ha elaborat l’Informe Duplicitats funcionals i organitzatives entre l’Estat i la Generalitat de Catalunya: problemes competencials i d’eficiència. L’estudi analitza les duplicitats normatives i executives entre l’Estat i la Generalitat, tant des del punt de vista dels problemes d’eficiència que plantegen com des de la perspectiva competencial.

Algunes de les qüestions que es plantegen les hem començat a analitzar més detingudament en l’àmbit bibliotecari en una primera entrada sobre el tema en aquest bloc. En aquesta entrada oferim uns extractes d’interès relacionats amb les competències en matèria de cultural.

(el text marcat amb negreta és nostre)

Pàg. 8: “L’ordenament jurídic espanyol vigent des de 1978 semblava, en principi, que havia optat per un model que rebutjava les duplicitats. Els preceptes constitucionals que regulen les relacions entre els ordenaments estatal i autonòmics i la tècnica emprada la Constitució (CE) i els Estatuts d’Autonomia a l’hora de regular la distribució de competències feien pensar en un model en el qual les competències no es solapaven unes amb les altres, és a dir, en un model en el qual una competència arribava allà on acabava una altra de confrontant. En definitiva, en els supòsits –freqüents– en què la delimitació entre títols competencials plantejava dubtes, semblava que els intèrprets i
aplicadors del Dret estaven obligats a fer un esforç interpretatiu per tal de delimitar amb la màxima precisió possible l’abast de les de les competències confrontants amb l’objectiu, precisament, d’evitar duplicitats. Dins d’aquest model l’única possible excepció –i encara parcial– era la de la competència sobre cultura, que no es regulava en el llistat de competències de l’article 149.1 CE sinó en un apartat singular i específic (l’apartat segon d’aquest article 149 CE). La doctrina i el legislador estatal van interpretar que aquest article permetia una duplicitat generalitzada i el Tribunal Constitucional, malgrat que en alguna sentencia fa un esforç per delimitar àmbits d’exclusivitat, finalment sol acceptar aquesta concurrència.”

Pàg. 155: “En efecte, en tots els àmbits integrants de la matèria cultura podem trobar com l’Estat i la Generalitat de Catalunya tenen atribuïdes funcions executives, generant-se, en conseqüència, una situació generalitzada de duplicitats que, en alguns casos, són de caràcter estricta.”

Pàg. 158-159: “Corresponen a l’Estat funcions de gestió bibliotecària (Gestió del Sistema Espanyol de Biblioteques, que inclou el Ministeri de Cultura, la Biblioteca Nacional i, també, la resta de biblioteques de titularitat estatal, els sistemes bibliotecaris autonòmics, provincials i locals, i d’entitats privades, en funció del principi de voluntarietat); foment i promoció (plans de foment de la lectura; suport a l’obertura de les biblioteques escolars; campanyes de promoció dels autors que s’expressen en castellà o en llengües oficials de les comunitats autònomes; promoció de la indústria editorial i del comerç del llibre; promoció del desenvolupament del conjunt de biblioteques; promoció de la creació de biblioteques digitals; foment de la igualtat en l’accés al servei públic de biblioteca de qualitat; manteniment d’un sistema de premis; impuls d’iniciatives i projectes bibliotecaris; impuls de la investigació científica i el desenvolupament i innovació tecnològica; impuls de la cooperació bibliotecària); àmbit exterior (promoció de la projecció internacional de les llengües espanyoles; contribució a l’expansió internacional de la indústria del llibre espanyol; foment de la cooperació internacional) i cooperació (col·laboració amb les associacions de professionals del sector del llibre).

Corresponen a la Generalitat funcions de gestió bibliotecària (gestió del Registre de les biblioteques del Sistema de Lectura Pública; integració d’una biblioteca en el Sistema de Lectura Pública;); foment i promoció (promoure el desenvolupament del conjunt de biblioteques, sistemes, xarxes i consorcis; foment de la igualtat en l’accés a un servei públic de biblioteca de qualitat; foment de la lectura pública); tutela bibliogràfica (recollir, conservar i difondre la producció bibliogràfica catalana; adquirir, conservar i difondre els fons generals multidisciplinaris i d’abast universal; elaborar i gestionar la bibliografia nacional i el catàleg col·lectiu del patrimoni bibliogràfic; prestar serveis de suport a la protecció del patrimoni bibliogràfic; Gestió del Catàleg Col·lectiu de la Lectura Pública); àmbit exterior (contribuir a l’expansió internacional de la indústria del llibre espanyol) i intervenció administrativa (potestat inspectora i sancionadora)”.

Pàg. 160: “Un cop relacionades les funcions executives que corresponen a l’Administració
de l’Estat i a la Generalitat de Catalunya en matèria de cultura, cal passar a analitzar quins són els trets essencials que es posen de manifest. En tal sentit, és oportú destacar, en primer lloc, que l’anàlisi de la distribució funcional reflecteix, com s’ha assenyalat anteriorment, la concurrència competencial que la doctrina i el propi Tribunal Constitucional interpreten que existeix en la matèria esmentada. En efecte, en la majoria d’àmbits culturals, l’Estat i la Generalitat de Catalunya exerceixen funcions executives que, molts cops, són coincidents, especialment en l’àmbit de la promoció i foment, tutela cultural i gestió d’equipaments públics, cosa que genera duplicitats en sentit estricte, si bé l’objecte de les funcions estatals té, en principi, un component supraautonòmic”.

Pàg. 161-162: “Finalment, una nota comuna als diversos àmbits culturals que cal destacar és l’existència de xarxes d’equipaments culturals estatals, caracteritzats per una teòrica nota d’excel·lència en la seva gestió, a les quals poden afegir-se els equipaments de les comunitats autònomes i d’altres entitats, públiques i privades (Sistema Espanyol d’Arxius, Sistema Espanyol de Biblioteques, Xarxa de Museus d’Espanya).

Tot i que la integració en aquestes xarxes es fonamenta en el principi de la voluntarietat, no es pot obviar l’existència de determinats factors que poden condicionar la decisió autonòmica o d’altres entitats (el mateix criteri d’excel·lència que caracteritza els equipaments integrats a la xarxa, la recerca de noves fonts de finançament que poden provenir de la integració a la xarxa, etc)”.

Pàg. 162-163 : “Àmbit subvencional
L’Estat exerceix de forma molt intensa la seva potestat subvencional en els diversos àmbits culturals. Les convocatòries estatals d’ajuts no preveuen cap tipus de participació autonòmica ni a nivell normatiu ni executiu, ja que, d’una banda, regulen detalladament el règim jurídic aplicable a les subvencions (beneficiaris, actuacions subvencionables, criteris de valoració de les sol·licituds…) i, de l’altra, centralitzen en òrgans estatals les tasques de gestió de les convocatòries (recepció de les sol·licituds, valoració d’aquestes, pagament dels ajuts…). Només, com excepció, en alguns supòsits es preveu la participació de les Comunitats Autònomes en els òrgans de valoració de les sol·licituds, a través de la designació d’algun dels seus vocals.

Les diferents convocatòries fan esment, en les seves exposicions de motius, com a arguments que justifiquen la centralització de les funcions subvencionals en òrgans de l’Administració de l’Estat a la necessitat d’assegurar la plena efectivitat dels ajuts, la finalitat de garantir iguals possibilitats d’obtenció i gaudiment per part dels potencials destinataris en tot el territori nacional, i també el caràcter suprautonòmic o internacional de les actuacions subvencionables.”

En conclusió, podem veure com el tàndem format entre el poder executiu i el poder judicial han posat les bases per a que l’Administració General de l’Estat pugui tenir capacitat normativa i executiva en qualsevol àmbit de la gestió cultural amb les duplicitats ja conegudes i que s’articula bàsicament mitjançant tres vies:

  • Legislant en camps que la Generalitat té competència exclusiva, fet que queda justificat i explicat a partir del que el Tribunal Constitucional avalarà després com competències “concurrents”.
  • Creant de facto estructures de gestió cultura com xarxes de Biblioteques Públiques de l’Estat, de museus, etc. o disposant de capacitat econòmica per “comprar” representació als òrgans de govern de museus i altres institucions culturals catalans.
  • Atorgant discreccionalment subvencions en camps que són propis de la Generalitat. Això permet a l’Administració General de l’Estat crear les seves pròpies polítiques culturals, estiguin en sintonia o no amb les pròpies de la Generalitat.

Tot això estaria molt bé si fos que:

  1. Un cop l’Administració General de l’Estat ha creat i sostingut estructures pròpies de política cultural paral·lela a les estructures de la Generalitat, incentiva un discurs en el qual és la Generalitat qui sembla ser que duplica.
  2. Organitza unes estructures i destina uns recursos que no són transferits als titulars de les competències, sinó que els gestiona directament i els atorga en funció dels seus criteris.

Com en moltes altres ocasions, la quantitat de recursos ecònomiques que el Ministeri de Cultura inverteix no té res a veure ni amb el percentatge de població de Catalunya ni amb la riquesa del seu teixit cultural.

Creiem que queda molt clara la voluntat de l’Administració General de l’Estat de no reconèixer les competències exclusives de la Generalitat en el camp cultural i tampoc sembla que hagi cap voluntat per transferir els recursos que es gestionen des de Madrid a la Generalitat en funció del seu percentatge de població per a que sigui el Gover de Catalunya qui gestioni aquests diners.

Aquesta situació és perjudicial pels interessos culturals dels catalans que es veuen obligats a mantenir dues administracions, la que estatutàriament els correspondria (la Generalitat) i una de de nova (l’Administració General de l’Estat) que fa 30 anys que no accepta la realitat de l’autogovern.

Només la independència de Catalunya pot donar als catalans els instruments legals i econòmics necessaris per construir un sistema cultural modern, eficaç i suficient.

Anuncis

Deixeu un comentari (es visualitzarà un cop s'hagi moderat)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s