La Biblioteca Nacional de España continua catalogant “en valenciano” els llibres escrits en català del País Valencià

Com molts professionals recordaran, al novembre de 2002 va saltar la polèmica per la catalogació que la Biblioteca Nacional de España feina de les obres escrites en català i publicades al País Valencià i a les Illes. La pràctica establerta consistia en utilizar els codis “val” i “bal” en lloc del preceptiu codi “cat” com marquen les normes catalogràfiques internacionals. Les variants d’una mateixa llengua tenen només un codi, d’aquesta forma, al francès del Quebec li correspon codi genèric [fre], a l’anglès nordamericà el codi [eng] i al castellà  del Perú [spa]. De la mateixa, l’únic codi vàlid per a la llengua catalana, amb independència de la seva variant, és d’acord amb la norma ISO 639.2, el codi [cat]. Després de diferents gestions realitzades des d’algunes institucions bibliotecàries del país, la Biblioteca Nacional de España es va comprometre a resoldre aquesta anòmala i incorrecta pràctica professional. I així va ser. De fet és fàcil de comprovar que els llibres escrits en català que es publiquen al País Valencià incorporen ja el preceptiu [cat].

És per això que són sorprenents algunes de les informacions que ens arriben de diferents professionals que han detectat que si bé el codi emprat ara en la catalogació d’aquests documents és el correcte, constaten l’existència d’una misteriosa “nova” nota de llengua en el registre catalogràfic on es pot llegir “en valenciano”, “en mallorquín” o “en menorquín”. El registre que posem de mostra és del….. 2012 !

La nota utilitzada correspon al camp MARC 546 que com sabem els bibliotecaris correspon a un camp destinat a “informació textual sobre la llengua dels materials descrits. També s’hi pot incloure una descripció de l’alfabet, l’escriptura o un altre sistema de símbols (per exemple, alfabet àrab, ASCII, sistema de notació musical, codi de barres, signes logarítmics). La informació codificada s’inclou en els camps 008/35-37 (Llengua) i/o 041 (Codi de llengua).” El seu ús habitual no és repetir informació ja codificada sinó ampliar alguna informació sobre la llengua del document, especialment en el cas d’edicions bilingües, etc. Se’ns escapa, doncs, el sentit d’incorporar en un llibre escrit en català i publicat al País Valencià una nota “explicativa” que indica “en valenciano” quan el registre ja incorpora el preceptiu codi únic de llengua [cat].

És clar que hem fet les oportunes comprovacions per constatar si els llibres escrits en castellà i públicats al Perú, per exemple, també “expliquen” en nota “en peruano” però no consta que aquest sigui el criteri per la qual cosa hom podria arribar a entendre que el criteri que continua aplicant la Biblioteca Nacional de España és que el valencià és quelcolm diferent al català i que per això cal “explicar-ho” i “explicitar-ho” en els seus registres bibliogràfics per a millor comprensió dels usuaris del seu catàleg.

Doncs bé, com que aquest criteri no seria científic només podem entendre dues coses, que o bé és un criteri ad hoc institucional -que aleshores caldrà canviar per acientífic- o bé que es tracta de pràctiques particulars en algunes catalogacions per la qual cosa faria bé la Biblioteca Nacional de España d’aclarir al seu departament de catalogació que valencià, mallorquí, menorquí, lleidatà, etc. són els diferents noms que rep la mateixa llengua catalana en determinats territoris i que l’aplicació de la nota 546 no és pertinent professionalment parlant.

Anuncis

Deixeu un comentari (es visualitzarà un cop s'hagi moderat)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s