Les biblioteques de la República Catalana

El passat dimecres 13 de maig vam celebrar a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació un debat sobre com millorar el nostre sistema bibliotecari, una iniciativa emmarcada en el projecte de l’ANC El país que volem que promou la implicació ciutadana a través de propostes de millora al voltant de determinats reptes.

Des de la Sectorial vam voler contribuir-hi organitzant aquesta trobada per tal de compartir inquietuds referents al nostre àmbit professional. Per això, vam convidar nou ponents que van presentar diferents propostes en matèria d’accés a la informació, innovació i gestió del coneixement, suport a la recerca, a la ciència i a la tecnologia, digitalizació i patrimoni.

En Lluís Anglada, que va participar com a ponent, ha publicat al seu blog un article molt recomanable del qual hem extret el següent resum de les propostes:

«El repte “Garantir l’accés lliure i gratuït dels ciutadans a la lectura i a la informació” va rebre tres propostes. Carme Renedo va defensar la creació d’un cos únic de bibliotecaris-documentalistes mitjançant l’habilitació estatal. Mònica Baró va proposar que hi hagués biblioteques a tots els centres d’ensenyament i ho va argumentar des del punt de vista que això és una garantia per a la igualtat d’oportunitats dels futurs ciutadans que hauran de viure en la societat de la informació. Va defensar l’existència de biblioteques escolars i va proposar un model en el que “les biblioteques escolars s’incardinin amb les públiques i estableixin xarxes locals conjuntament amb els serveis educatius territorials”. Laia Ventura va proposar unificar el sistema de lectura publica en una sola xarxa, ja que els serveis bibliotecaris actuals, encara que són bons, estan segregats provincialment, cosa que el ciutadà no entén. Va dir que aquesta xarxa única havia de regir-se pels criteris d’eficàcia, eficiència i espais flexibles i fer-se de forma participativa.

El repte “Com afavorir la innovació i la gestió del coneixement” va iniciar-se amb la proposta de Lluís Anglada de coordinar l’acció de totes les biblioteques per tal de facilitar que el nostre país sigui més culte; va afegir que així no només es milloren potencialment els serveis que poden rebre els usuaris de cada biblioteca, sinó que s’estalvien recursos i es creen sinergies de millora. Josep Matas va proposar una dinàmica nova al voltant de la propietat intel·lectual que s’hauria de basar en diferents accions: potenciar la capacitat de decidir de l’autor, protegir els recursos invertits en continguts en creació, incorporar excepcions (ja que aquestes protegeixen els drets col·lectius), potenciar la cura de les obres òrfenes i reformular el funcionament de les entitats de gestió. Aquestes accions haurien de promoure un cercle virtuós que afavoreix l’accés obert als continguts culturals, cosa que n’incentivarà el consum i l’emergència de nous creadors. Dídac Martínez, a més de propostes, va voler transmetre un esperit (optimisme) i una idea (les coses s’estan fent bé i tenim bones biblioteques). Va posar les idees i la voluntat per davant dels recursos a l’hora de fer coses. Les seves propostes van ser dues:  crear una entitat de gestió col·lectiva dels drets d’autor de les universitat de Catalunya i que les universitats de Catalunya creïn una editorial, la Catalonia University Press.

Sota el repte “com promoure la cultura i les indústries culturals” s’hi van fer tres propostes. Eugènia Serra va proposar fer un pla nacional de digitalització de Catalunya, perquè encara que hi ha moltes iniciatives de digitalització, de diferents materials i entitats, cal assolir una massa crítica de material digitalitzat que sigui atractiva, i, per fer-ho, cal tenir un pla nacional transectorial. Mercè Cabo va defensar la Biblioteca Digital de Catalunya, una col·lecció de recursos digitals per a tothom, àmplia i significativa, de recursos d’informació electrònics de tot tipus, per a totes les biblioteques i tots els centres educatius i de recerca del país amb la finalitat d’afavorir l’estudi i la investigació, eliminant les traves tecnològiques o econòmiques d’accés als recursos d’informació. La BDC faria un país mes igualitari, perquè es donaria igualtat d’oportunitats a tothom. Finalment, Isabel Juncosa va tancar la ronda de propostes parlant en nom de les biblioteques patrimonials per a les quals va demanar un marc legal de cooperació entre els diferents centres tot seguint l’exemple de França o Itàlia.»

A Bibliotecaris per la Independència estem molt contents de l’acte i volem agrair l’assistència tant del públic com dels ponents. Creiem que es va constatar que tenim molt marge (però també molta voluntat) per millorar. Segurament caldrà modificar la legislació, revisar estructures administratives i optimitzar recursos per dur a terme algunes propostes, però a nosaltres ens sembla que la conjuntura actual ens brinda un moment únic per plantejar-ho.

A continuació podeu consultar el text complet de les propostes presentades, tot clicant-hi a sobre del títol de la proposta:

1) Lluís Anglada: Coordinar l’acció de totes les biblioteques per tal de facilitar que el nostre país sigui més culte.

2) Mònica Baró: Biblioteques actives a tots els centres d’ensenyament.

3) Mercè Cabo: Biblioteca Digital de Catalunya.

4) Isabel Juncosa: Les biblioteques patrimonials. Establiment d’un marc legal. Cooperació entre els diferents centres.

5) Dídac Martínez: Creació d’una entitat de gestió col·lectiva de drets d’autor de les Universitats de Catalunya.

6) Dídac Martínez: Creació de l’editorial Catalunya University Press.

7) Josep Matas: El cercle virtuós dels drets d’autor.

8) Carme Renedo: Creació d’un cos únic de bibliotecaris-documentalistes mitjançant el sistema d’habilitació estatal.

9) Eugènia Serra: Pla de Digitalització Nacional de Catalunya.

10) Laia Ventura: Unificació del Sistema de Lectura Pública en una sola xarxa eficient i amb espais flexibles.

 

 

El país que volem: Biblioteques, Informació i Documentació

Des de la Sectorial de Bibliotecaris de l’ANC estem organitzant un debat per reflexionar sobre les biblioteques i els arxius que volem per la Catalunya del segle XXI. El debat s’emmarca dins del projecte de l’ANC El país que volem (http://www.elpaisquevolem.cat/).

Considerem que el repte de millorar el nostre model bibliotecari ha de ser compartit per tots els companys de professió independentment de la seva posició respecte al procés de transició nacional.

Tenim l’oportunitat de somiar plegats!

Començarem el debat amb les propostes de Lluís Anglada, Mercè Cabo, Pep Matas, Laia Ventura, Isabel Juncosa, Mònica Baró, Carme Renedo, Eugènia Serra i Dídac Martínez que abastaran els àmbits de les biblioteques públiques, escolars, especialitzades, la recerca, els drets d’autor, el sistema bibliotecari, el patrimoni, etc.

Comptarem amb una fila 0 de referència: Daniel Gil —President del Col·legi de Bibliotecaris  i Documentalistes—;  Ernest Abadal —Degà de la Facultat—; Carme Fenoll —Cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat—;  Montserrat Espinós  —Directora del Servei de Biblioteques de la UPF—; Jordi Permanyer —Gerent de la Xarxa de Biblioteques— i Pep Torn —Director de Serveis Acadèmics i de Biblioteca de la UOC.

Us convidem a sumar-vos a l’acte i a fer-hi la vostra proposta. Apunteu-vos a l’agenda: Barcelona: 13 de maig, Facultat de Biblioteconomia i Documentació (UB), a les 18 h.

Les propostes per tal de facilitar la seva incorporació al projecte El País que volem han de seguir l’estructura següent:

Títol proposta (curt, clar i concís)

Descripció de la proposta (màxim 1000 paraules)

Objectius específics, eines, instruments, normes, mitjans o recursos necessaris per fer viable la proposta, etc.

Referències. Si la proposta no és de collita pròpia, cal informar d’on s’ha extret, de quin autor és.

Enllaços.  Es poden afegir enllaços web, documents, vídeos o imatges que reforcin o il·lustrin la importància de la proposta.

Si voleu fer una proposta, intenteu enviar-nos-la abans del 13 de maig per tal que el dia del debat les presentacions siguin més àgils.

Ajudeu-nos a què l’acte sigui un èxit i compartiu al vostre facebook l’esdeveniment: https://www.facebook.com/events/1572215436381908/

Pais que volem_13maig_v4

Pais que volem_13maig

Presentació del llibre: Súmate. Cuando todos contamos

Com ja vam comentar en el darrer apunt, fa uns dies, des de Biblitoecaris per la Independència estem impulsant la presentació del llibre Súmate. Cuando todos contamos a les biblioteques.

El llibre està escrit pels periodistes Núria Clotet i Jordi Fexas, amb el pròleg d’Albert Sánchez Piñol. Fa un retrat de l’associació Súmate a partir de nou entrevistes a diferents membres que ens proporciona, a més d’un relat en primera persona, molts i variats arguments en favor de la independència i la llibertat del nostre país.

La propera presentació es farà el proper dijous, 19 de març, a la Biblioteca Les Roquetes, de Nou Barris, a Barcelona. L’acte serà a les 19 h i comptarà amb la presència d’un dels autors del llibre, Jordi Fexas i d’un dels protagonistes entrevistats al llibre, José Rodríguez.

Des de la sectorial de Bibliotecaris per la Independència, de l’ANC, ens volem fer ressò de totes les presentacions de llibres i actes que es facin en les biblioteques entorn del procés cap a la independència de Catalunya, per a enriquir el debat i esvair possibles dubtes, prejudicis o pors que pugui generar el procés.

Per això animem als bibliotecaris i les bibliotecàries, i a tots els ciutadans en general, a convertir les biblioteques en un centre de debat que enforteixi el procés i faci augmentar la majoria social en favor de la independència.

Us convidem a participar en aquest acte, així com a organitzar-ne altres de similars.

 

Presentacions del llibre: Súmate. Cuando todos contamos

Amb la voluntat d’estendre el missatge independentista al màxim possible ens volem fer ressò de la presentació del llibre de l’Associació Súmate — formada per independentistes castellanoparlants— a diverses biblioteques i entitats culturals de Catalunya.

El llibre es titula: Súmate. Cuando todos contamos, i està escrit per Núria Clotet i Jordi Fexas i editat per La Campana. El pròleg és d’Albert Sánchez Piñol. Fa un retrat de l’associació a partir de nou entrevistes a diferents membres que ens proporciona, a més d’un relat en primera persona, molts i variats arguments a favor de la independència i la llibertat del nostre país.

El proper calendari de presentacions del llibre és:

Dimecres 11 de març:

18:45 h Presentació a la Biblioteca de Catalunya

19:00 h Presentació a la Biblioteca BCN. Fort Pienc (Eixample)

 

Divendres 13 de març:

19:30 Presentació a la Casa de la Vila de Montcada i Reixac

 

Dijous 19 de març:

19:00 h Presentació a la biblioteca BCN. Les Roquetes (Nou Barris)

Feu-ne tanta difusió com pugueu, cada gra de sorra compta.

El 27S tot comença

La sectorial  de bibliotecaris de l’ANC participa en projectes que ens proposa l’Assemblea aportant la seva expertesa. Per exemple, revisant i aportant millores als informes  3 i 5 del Llibre Blanc de la transició nacional ­—«les relacions de cooperació entre Catalunya i l’Estat espanyol» i  «les tecnologies de la informació i de la comunicació». També aportem idees i propostes específiques al projecte «el País que volem» o en la proposta d’un nou sistema bibliotecari per al nostre país.

Nosaltres, els que ja formem part de la sectorial, estem convençuts  que Catalunya no pot tirar endavant sense ser un estat propi, però tenim clar que el nou estat ha de ser millor en molts aspectes i sabem que hem de treballar per aconseguir-ho fent propostes, informes, debats… i sobretot fent aquestes activitats amb la participació de molts col·legues de la professió.

Si vols ajudar a construir un país millor, si vols participar amb nosaltres en la revisió dels informes que més ens afecten del Llibre blanc, si vols ajudar-nos a proposar millores del nostre sistema bibliotecari, del sistema d’administració pública: apunta’t a l’ANC i a la nostra sectorial i fes-ho abans del 14 de març per poder assistir a la propera assemblea dels bibliotecaris de l’ANC el dissabte 14 de març a la tarda.

Si et fas membre —12€ el trimestre—  o simpatitzant —zero euros— avisa’ns i t’enviarem l’ordre del dia de l’assemblea, el lloc i l’hora. I si ja ets membre de l’ANC però no de la sectorial, pots demanar formar-ne part, i avisar-nos també.

Ja som 160, però volem ser-ne més, necessitem la teva participació!

2015 Any de les Biblioteques

Aquest any celebrem cent anys del primer pla de biblioteques de la Mancomunitat de Catalunya: a la tardor de 1915 començà a funcionar l’Escola Superior de Bibliotecàries, tres anys després es graduava la primera promoció de bibliotecàries i s’inauguraven les quatre primeres biblioteques de la Mancomunitat: a Valls, Sallent, les Borges Blanques i Olot.

Divendres passat, dia 20 de febrer de 2015, va tenir lloc l’acte oficial que donava per inaugurat l’Any de les Biblioteques. Hi va presidir l’acte el president de la Generalitat, Artur Mas, i hi van assistir, entre altres: el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, l’expresidenta del Col·legi de Bibliotecaris, Carme Mayol, la cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, Carme Fenoll, i la bibliotecària jubilada, Montserrat Busquets. Carla Ollé, estudiant de les darreres promocions del Grau d’Informació i Documentació, va llegir el Manifest de les Biblioteques. Tant les activitats previstes com el text de l’esmentat Manifest ho podreu trobar al dossier de premsa que ha confeccionat el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Podeu repassar el més destacat de les paraules dels representants polítics i del President, per exemple, a través del diari Ara, del Punt-Avui, o dels departaments de premsa de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya.

Totes les activitats relacionades amb aquesta celebració es podran seguir en un lloc web que, però, encara no està operatiu: www.anybiblioteques.cat

Haurem de ser pacients, doncs… i no només amb la posada en marxa d’aquest web. La paciència, però, no ha d’estar renyida amb la necessitat que tenim d’espavilar-nos en molts temes i de prendre les regnes del nostre propi destí. Celebrem que en 100 anys no han aconseguit fer desaparèixer la voluntat de gestionar les nostres pròpies institucions culturals, celebrem-ho, doncs, treballant per aconseguir un país lliure.

Els assistents a l'acte que dóna per inaugurat l'Any de les Biblioteques

Els assistents a l’acte que dóna per inaugurat l’Any de les Biblioteques

El debat després del 9N

Aquesta mateixa setmana els membres de la sectorial estem cridats a donar la nostra opinió al respecte dels punts que caldria incloure en el programa electoral d’unes eleccions avançades, i plebiscitàries. El Secretariat Nacional també ens reclama l’opinió sobre què hem après de la campanya Ara és l’Hora i quin paper hem de jugar d’ara en davant.

Aquesta sectorial convoca una reunió el dimecres 19 de novembre de 14:30 h a 16 h, al restaurant de l’hotel Mimic de Barcelona, carrer Arc del Teatre, 58 (Metro: L3 Paral·lel).

Qui no pugui assistir també pot fer-nos arribar la seva opinió per correu electrònic a l’adreça: bibliotecaris@assemblea.cat

Cal que els comentaris siguin referits específicament als punts que ha marcat el Secretariat Nacional en la seva “Síntesi dels punts que caldria incloure en el programa electoral” i el “Guió per al debat”. Si necessiteu aquests documents no dubteu a demanar-los per correu electrònic a l’adreça de la sectorial que us hem indicat unes línies més amunt.

DESGRANEM ELS PRESSUPOSTOS DE CULTURA DEL GOVERN ESPANYOL PER AL 2015

Si algú de vosaltres encara dubta de si ens convé, o no, seguir a l’estat espanyol o pensa que potser el gobierno farà algun esforç per atreure Catalunya i els catalans amb mesures econòmiques o culturals favorables, si us plau, repasseu aquest apunt i veureu de manera breu en què es gastarà, i a on, l’any que ve el pressupost per cultura l’estat espanyol.

Les dades estan tretes del libro amarillo que publica el Ministerio de Hacienda cada any per explicar de manera resumida els pressupostos de l’estat, i que es pot consultar en línia* —les citacions es refereixen a aquest libro amarillo— també adjuntem el resum que han fet al diari El País i al diari digital diario.es.

La partida en cultura augmenta per al 2015 un 4,3%, així d’entrada el titular als diaris de tot l’estat queda molt bé, però a què es deu aquest augment del pressupost? Doncs fonamentalment a les partides següents:

Explicació gràfica 1

 

*Museo de las colecciones reales

De fet, aquesta obra mereix un comentari més extens: es tracta d’una obra monumental que es va projectar amb un cost de 60 milions d’euros l’any 2000. L’any 2010 el projecte ja es va recalcular en més de 170 milions d’euros. Aquest any 2014 es va licitar una de les darreres fases de l’obra per 41,5 milions d’euros, es va fer un concurs i sabeu qui el va guanyar? ACS-Dragados, l’amo de les quals és Florentino Pérez. Heu sentit allò dels negocis que es fan a la llotja del Bernabéu? Doncs es tracta d’aquestes coses, d’augmentar el cost de les obres per adjudicar-les als «amics», això sí, el senyor Pérez fa un favor a tot el món de la cultura ja que la seva oferta reduïa un vint per cent el preu de sortida del Ministerio. Però el més curiós del cas és que l’any 2010 es projectava una despesa de 32 milions d’euros per al 2014. Un cop arribats al 2014 i com ja ningú recorda les previsions de quatre anys enrere, el Ministerio treu a concurs per 41 milions la quarta fase de les obres i: oh! Casualitat! Resulta que l’empresa del senyor Pérez fa una oferta per 34,35 milions d’euros, una mica més del que estava previst el 2010, però de cara a tota la premsa un 20% per sota del preu de licitació. Com aquelles botigues que sempre fan descomptes del 50% o del 70%, durant tot l’any i en gairebé tots els productes.

Per cert, aquest museu, per a qui no ho sàpiga haurà de contenir unes 150.000 peces d’objectes que han pertangut a les diferents cases reials de l’estat espanyol, des dels àustries fins avui dia: carruatges, armes, etc. Alta rellevància per a la cultura d’un país, sense dubte.

 

4I les biblioteques i els arxius? (67,90MEUR)

Doncs el pressupost de biblioteques és un 9% del total de cultura, d’entrada ja veieu que no és precisament la part més important. I, a més, torna a baixar el pressupost, aquest cop la retallada ha estat d’un 2,83% i des del 2008 ja hi ha una reducció acumulada d’un 60%. El senyor Wert és responsable d’una retallada acumulada del 29%.

D’acord, ha baixat el pressupost, però en què s’inverteixen els diners d’aquesta partida? doncs en «créditos para financiar actuaciones en materia de infraestructuras como las obras de construcción de las nuevas sedes del Archivo Histórico y Biblioteca de Ourense, el Archivo Histórico Provincial de Huelva y las Bibliotecas Públicas del Estado en Córdoba y Segovia.»

Si algun periodista hagués preguntat al senyor Montoro o a José María Lassalle —secretari d’estat de Cultura— quant s’invertia en la biblioteca provincial de Barcelona, encara riurien al Ministerio. Els números canten i molt, el pla espanyolitzador del senyor Wert es va desplegant any rere any, sense fre.

 

5-Necessiteu més arguments? Ells (els del gobierno) ens els donen:

«Objetivos de la política de cultura: 1) impulso de los instrumentos de comunicación y cooperación cultural con otras administraciones públicas e instituciones; 2) el fomento de la cultura como elemento esencial de proyección exterior de la marca España y de atracción del turismo; 3) la incentivación de la participación y el protagonismo de la sociedad civil; 4) apoyo a la creación y la producción de la cultura en red, salvaguardando los derechos de propiedad intelectual.» (pàgina 146).

Cal dir que aquest text és exactament el mateix que el de l’any passat, és a dir, els objectius en matèria de cultura no s’han modificat ni una coma, ja veieu l’interès a revisar-ne cap aspecte. No cal. Resumit i explicat: 1) col·laboració amb altres administracions i institucions, 2) marca España i turisme, 3) participació ciutadana, 4) preservació dels drets d’autor a la xarxa.

El senyor Lassalle, el 29 de setembre, va explicar que, finalment, el govern del PP no farà cap ley de mecenazgo tot i que s’hi van comprometre. La idea sobre la política pública en matèria de cultura que hi ha al Ministerio i que s’ha aplicat aquests darrers cinc anys considera prioritaris, fonamentalment, aquests tres eixos: 1) la inversió en conservació del patrimoni històric —ho hem comprovat; 2) la renovació i el desenvolupament de les grans institucions culturals —institucions dites «de capçalera»— que es concentren quasi en exclusiva a Madrid, com heu pogut comprovar en l’extracte de números que us hem fet i 3) la projecció exterior de la llengua i cultura castellana —a l’apartat següent trobareu l’explicació.  No és pas l’objectiu de promocionar el coneixement de la diversitat cultural, ni tan sols de preservar aquesta diversitat. L’objectiu tampoc és repartir territorialment la despesa. Ni tampoc facilitar l’accés a la cultura a la població —hauríem d’anar tots a Madrid per tenir-hi accés.

6-Repassem ara la projecció exterior de la llengua i cultura castellana. Si encara queda algú poc convençut de la necessitat de la independència, ara trobarà nous arguments: a l’apartat de política exterior trobem un paràgraf en què parla de l’Instituto Cervantes:

«Se dotan 135,02 millones (3% más) para Cooperación, promoción y difusión cultural en el exterior (…) La dotación en Cooperación, promoción y difusión cultural en el exterior para 2015 es de 135,02 millones de euros, lo que supone un incremento del 3 por ciento respecto a su  dotación en 2014 (…) El Instituto Cervantes, en sus actividades, atenderá fundamentalmente al patrimonio lingüístico y cultural que es común a los países y pueblos de la comunidad hispanohablante, siendo el objetivo esencial que se encomienda al Instituto el de contribuir a que el español se consolide como una gran lengua de prestigio internacional.» (pàgina 128).

Potser no us heu fixat però la quantitat destinada a la llengua comuna dels «països i pobles de la comunitat hispanoparlant» és el doble de la que es destina a biblioteques i arxius. Que el castellà sigui una llengua de prestigi internacional, és més important, doblement important a què els ciutadans de l’estat espanyol disposin d’un accés de qualitat a la cultura i a la lectura, el doble d’important que tenir un servei de biblioteques que doni satisfacció a les necessitats culturals de la població, el doble d’important que els programes de foment de la lectura, etc.

7-I quina quantitat s’inverteix en altres llengües i/o cultures de l’estat espanyol? Zero. Absolutament res. Podeu fer una cerca a veure quantes vegades apareix la paraula lengua, cultura, diversidad, catalán, etc. Només trobareu una referència al sintagma diversidad cultural en el pressupost assignat al cinema: «el fomento de la cinematografía española como reflejo de la diversidad cultural del país, su promoción y difusión exterior, dando una importancia especial a los países de Iberoamérica, y la recuperación, restauración, conservación y difusión del patrimonio cinematográfico español.» (pàgina 148).

Ja veieu que no es concreta gaire què significa per a ells «diversitat cultural»: pot referir-se a les llengües i cultures de l’estat espanyol altres que la castellana, o pot referir-se a les llengües i cultures de persones nouvingudes d’arreu del món. No trobareu cap altra referència a una inversió concreta dirigida a la protecció i foment de les llengües i cultures altra que la castellana.

8I què ens demostra això? Que l’estat espanyol té una política cultural i lingüística etnocentrista de caire liberal, els objectius de la qual s’encaminen, precisament, a privilegiar socialment una de les cultures existents a l’estat espanyol, tot silenciant, amagant, ocultant l’existència d’altres llengües i cultures.

9-Resum i conclusió: hem comprovat a quin territori de l’estat espanyol es fan les inversions més importants; constatem que no hi ha cap partida destinada a Catalunya que augmenti; constatem, també, el menyspreu per la nostra llengua i cultura. Les biblioteques catalanes, en tant que institucions culturals catalanes surten doblement perjudicades: d’una banda perquè la tasca de les biblioteques importa poc o gens per al ministerio, i d’una altra, perquè vol silenciar-se la cultura catalana. Cal que tots junts fem un país nou, un país en què la cultura assumeixi el rol que la població reclama, perquè sense una població instruïda serà impossible assegurar un futur pròsper. Ens cal la independència de l’estat espanyol com més aviat millor per redreçar aquest despropòsit descomunal.

 

 

*La referència completa del libro amarillo dels pressupostos generals per al 2015:

Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas Secretaría de Estado de Presupuestos y Gastos. Presentación del Proyecto de Presupuestos Generales del Estado 2015. Libro amarillo. En línia a: http://www.sepg.pap.minhap.gob.es/sitios/sepg/es-ES/Presupuestos/ProyectoPGE/Documents/LIBROAMARILLO2015.pdf

 

Per ampliar la informació podeu consultar els següents enllaços:

Resum dels pressupostos al diari El Pais:

http://cultura.elpais.com/cultura/2014/09/30/actualidad/1412087795_432812.html

Anàlisi dels pressupostos en cultura de eldiario.es:

http://www.eldiario.es/cultura/Cultura-aumenta-presupuesto-cientomillones_0_308669412.html

Notícia del diari Expansión sobre l’adjudicació de l’obra del Museo de la Colecciones Reales:

http://www.expansion.com/agencia/efe/2014/05/26/19566220.html

Notícia sobre aquesta adjudicació al diari Vozpópuli:

http://vozpopuli.com/economia-y-finanzas/40460-patrimonio-adjudica-a-acs-la-obra-del-ano-en-madrid-tras-conseguir-una-rebaja-superior-al-20

Notícia de l’any 2010 sobre el pressupost de l’obra del Museo de la Colecciones Reales, diari El País:

http://elpais.com/diario/2010/12/17/madrid/1292588655_850215.html

Informe del Real Instituto Elcano sobre la política cultural de l’estat espanyol:

http://www.realinstitutoelcano.org/documentos/109/040428-JaimeEsp.pdf

 

 

Concentració multitudinària a favor de la UNITAT POLÍTICA i per la INDEPENDÈNCIA

Diumenge passat, 19 d’octubre de 2014, ens vam reunir a la plaça Catalunya de Barcelona més de 100.000 persones per reclamar unitat als partits polítics i per expressar el nostre desig d’una Catalunya lliure de les cadenes que ens engrillonen a l’estat espanyol.

El sentiment general dels qui érem allà, si més no allò que vam copsar, era una barreja d’il·lusió —pel futur del nostre país— i d’expectació per la resposta que el secretariat nacional oferia després de la desunió dels partits polítics pro consulta. Al final, satisfacció i il·lusions renovades.

L’ANC s’ha compromès amb el 9N, com no podia ser de cap altra manera. Entre tots hem de fer que sigui una jornada modèlica, un nou acte d’autoafirmació col·lectiva, no tant per demostrar-nos a nosaltres mateixos de què som capaços quan ens ho proposem —tot i que també— com per (de)mostrar a la comunitat internacional la nostra determinació a decidir el nostre futur polític, per demostrar-los que, efectivament, som una nació i exercim el nostre dret a decidir.

L’ANC també reclama eleccions al més aviat possible. Davant tots els impediments i traves que ha posat l’estat espanyol per poder fer un referèndum amb el màxim de garanties legals i democràtiques, l’única via possible per assolir la nostra llibertat de manera democràtica és a través d’unes eleccions plebiscitàries o referendàries. Els crits d’aprovació i els aplaudiments van esclatar quan Carme Forcadell va reclamar eleccions abans de tres mesos.

Finalment, l’ANC demana unitat als partits polítics favorables a la consulta del 9N i que mantinguin aquesta unitat fins a la celebració d’unes eleccions plebiscitàries. Segurament el crit de: «Unitat! Unitat!» va ser dels més reproduïts durant la concentració de diumenge. La manera com faran aquesta unitat de cara a unes eleccions plebiscitàries encara és un misteri per tots nosaltres, simples ciutadans desconnectats de les «altes esferes», però de ben segur que haurem de seguir amatents i expectants per tal que no es desviïn del camí que entre tots els hem traçat: el camí cap a la llibertat.

Membres de la sectorial després de la concentració

Membres de la sectorial després de la concentració

 

 

 

Diumenge 19 d’octubre, 12:30 h, tothom a plaça Catalunya!

Aquest proper diumenge 19 d’octubre l’ANC ja fa temps que tenia programat l’acte central de la campanya «Ara és l’hora». Després que els partits polítics hagin trencat o esquerdat la seva unitat, constatem que l’actual situació és d’una transcendència enorme.

Diumenge 19 d’octubre a la plaça Catalunya de Barcelona, l’ANC i Omnium Cultural presentaran una proposta per a Catalunya, una proposta unitària de la societat civil organitzada. És per això que t’esperem a tu i als teus familiars i amics aquest diumenge a les 12.30 h a la plaça Catalunya de Barcelona.

La gent som la força del procés que ens durà a la independència. Ara és l’hora de la unitat. Ara és l’hora de fer un pas endavant i per aconseguir-ho hi hem de ser tots.

La sectorial de Bibliotecaris per la Independència hi serà. El punt de trobada que hem establert és: cantonada Casp amb Passeig de Gràcia a les 12 h.

Podeu descarregar-vos el logo de la sectorial, imprimir-lo i enganxar-vos-el o bé portar-lo de tal manera que el feu visible i poder-nos reconèixer.

Us hi esperem!

Poetes i escriptors catalans per la independència i pel 9N

El passat 1 d’octubre es va fer públic un manifest signat per gairebé dos-cents cinquanta poetes catalans on, els nostres autors, reclamen poder anar a votar el 9-N i defensen un vot per la independència de Catalunya:

«Els poetes que firmem aquest manifest ens declarem a favor de la independència de Catalunya. Volem exercir el nostre dret d’anar a votar el 9 de novembre»

Repassen de manera breu i concisa els greuges que acumula el país respecte de l’estat espanyol: els atacs a la llengua i a la immersió lingüística; la manca d’inversions; el maltractament fiscal i el menyspreu a les institucions catalanes tant des de la política com des del món intel·lectual. Per tot això conclouen que la:

«submissió que ha de tenir el poble de Catalunya a l’estat espanyol, ens porten a la situació de poder-nos separar democràticament per tal de poder crear un estat propi.»

 

La possibilitat d’un pacte o d’una tercera via és del tot inviable ja que:

«El gran risc que tenim és continuar depenent d’un estat que no podrà pactar mai unes condicions de tracte per a Catalunya, ja que això comportaria una derrota dels seus principis d’estat-nació-imperi.»

«Catalunya, de moment, és un poble sense un estat que el pugui representar, ja que l’Estat espanyol no ens vol, ni ens pot representar de forma justa.»

 

També argumenten a favor de la independència perquè:

«implicaria una millora social, de futur, i crearia noves oportunitats i també nous reptes. Volem garantir els nostres drets socials, de benestar, i ser solidaris entre nosaltres mateixos, creant un nou model de país.»

 

En relació amb això, aquest proper dijous dia 16 d’octubre es farà públic un altre manifest d’escriptors catalans a favor de la consulta del 9N i a favor de la independència. Es farà públic en un acte a la Biblioteca de Catalunya, a la Sala Caritat, a les 16 h del dijous 16 d’octubre, segons ens ha informat la pròpia BC en consulta telefònica.

Des de la sectorial de bibliotecaris per la independència de l’ANC volem expressar el nostre suport a aquest manifest i a d’altres del mateix signe que persones rellevants de la nostra cultura presentin al conjunt de la societat. Per això us els donem a conèixer i us demanem que feu tanta difusió com pugueu entre els usuaris de les biblioteques i entre els vostres companys i familiars, també podeu copiar l’enllaç d’aquest apunt i reenviar-lo per difondre’l.

Acabem, com fan els nostres poetes, amb les paraules que clouen el seu manifest:

«Volem ser un poble i viure com un poble
per dir realment que som un poble»

La “V” també a la Biblioteca de Catalunya

BC_V

El passat 4 de setembre el col·lectiu BCatFutur, grup de treballadors de la Biblioteca de Catalunya per la Idependència, amb la col·laboració d’algunes persones afins, van desplegar una senyera amb forma de V” al mig del pati de l’antic l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona (Jardins Rubió i Lluch).

El mateix col·lectiu de treballadors, amb el lema VINC A TREBALLAR. NO TINC RES A CELEBRAR”, el dia 12 de l’octubre passat, va prendre la iniciativa d’anar a treballar i obrir les sales de la Biblioteca de Catalunya sense cap mena de compensació.

Fem la “V” davant de la Biblioteca de Catalunya: dijous 4 de setembre

viaEl dijous 4 de setembre un grup de treballadors de la Biblioteca de Catalunya muntaran una V al mig del pati de l’antic l’Hospital (Jardins Rubió i Lluch).

La convocatòria és a les 14, 15 h. i es demana el màxim de puntualitat per organitzar l’acte el més ràpid possible i fer la foto.

Es desplegarà una senyera llarga entre els assistents amb forma de V al voltant de la creu del pati i davant l’entrada de la Biblioteca. Podeu venir amb la indumentària que vulgueu, però si porteu estelades es posaran davant de tot.

És una iniciativa de BCatFutur, un grup de treballadors que treballen a la Biblioteca de Catalunya, i aquest acte no està vinculat amb la Institució.

El grup BCatFutur necessita la teva col·laboració!!!!

Fes-lo córrer per si algú vol i pot participar.

bcatfutur@gmail.com

Lloc i dia de la trobada:
Creu del pati de l’antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona (Jardins Rubió i Lluch), davant l’entrada de la Biblioteca de Catalunya

C/ Hospital, 56
08001 Barcelona
Dijous 4 de setembre a les 14,15 h (al voltant de les 14,30 h es muntarà la V i es farà la foto)

Lectures d’estiu abans de la cita per a l’11 de setembre

Des de Bibliotecaris per la independència us fem arribar un seguit de lectures recomanades per llegir-les durant el temps que falta per acabar l’estiu i amb la mirada posada a la cita que tots i totes tenim el proper 11 de setembre per aconseguir l’èxit de la formació de la “V“.

Els temes sobre els quals tracten les obres seleccionades són economia, llengua, i nacionalitat catalana.

economiallenguanacionalitat

 

 

 

 

 

Us podeu descarregar els cartells en format .PDF aquí:

Bona lectura !

 

 

Document presentat a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Ja podeu accedir al material difós a la presentació de Bibliotecaris per la Independència el passat 20 de maig a la Facultat de Biblioteconomia de la UB.

Moltes gràcies a totes les persones que vau venir !!.

Presentació FBID 2014

Presentació a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació (UB) de Bibliotecaris per la Independència

PresentacioUBEl proper dimarts 20 de maig a les 13:30, la sectorial de bibliotecaris de l’Assemblea Nacional Catalana fa una presentació de les seves activitats dirigides a totes les persones que hi estiguin interessades. L’acte es durà a terme a l’aula 307 de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona (c/ Melcior de Palau, 140. Barcelona).

Tant si estàs interessat en saber què fem des de Bibliotecaris per la Independència per contribuir al procés d’independència del nostre país com si vols col·laborar amb nosaltres en alguna de les diferents accions que duem a terme, no hi pots faltar.

Si vols ajudar-nos a difondre aquest acte pots reenviar a aquesta informació i descarregar-te el cartell de difusió aquí.

 

S’inicia la campanya “Cap gran biblioteca sense el llibre El Món ho ha de saber”

Imatge cartell el mon

  • L’objectiu de la campanya és fer arribar el llibre a les principals biblioteques del món.
  • Mitjançant el públic de les biblioteques és possible arribar a molts ciutadans de diferents països.
  • La campanya es basa en el micromecenatge per adquirir els exemplars a enviar.

Coincidint amb la diada de Sant Jordi, la sectorial de Bibliotecaris-Documentalistes de l’Assemblea Nacional Catalana inicia la campanya Cap gran biblioteca sense el llibre El Món ho ha de saberque té objectiu fer arribar un exemplar del llibre Catalonia Calling : el món ho ha de saber a les principals biblioteques europees del món.

Aquesta campanya es fonamenta en el micromecenatge de les persones que vulguin fer arribar un exemplar d’aquest llibre a una biblioteca concreta. Per poder-ho fer s’ha creat una pàgina web on es poden seleccionar alguna de les cent biblioteques més importants del món i des d’on és possible formalitzar la inscripció a la campanya.

Entre les primeres cent biblioteques seleccionades es poden seleccionar biblioteques nacionals com la Library of Congress (EUA) o la British Library (Regne Unit); biblioteques públiques entre les quals destaquen la Bibliothèque Publique d’Information Centre Pompidou (París) o la New York Public Library; biblioteques universitàries de renom internacional com la de Cambridge o la del MIT. També es poden enviar els exemplars a les associacions bibliotecàries internacionals (IFLA-UNESCO, American Library Association, etc.).

Bibliotecaris-Documentalistes per la Independència farà arribar, a més a més, un correu electrònic a les biblioteques triades per informar-les de la recepció futura d’un exemplar del llibre i el nom de la persona que ha fet l’adquisició (sempre i quan així ho vulgui aquesta persona).

A mesura que es vagin acomplint els objectius de la campanya, Bibliotecaris-Documentalistes per la Independència proposarà noves biblioteques on enviar els documents. La persona participant, però, també por enviar l’exemplar que adquireixi a la biblioteca de la seva elecció encara que no estigui entre les proposades a la campanya.

Pot participar en aquesta campanya qualsevol persona interessada en fer arribar a les biblioteques i als seus públic informacions sobre el procés que està vivint Catalunya en aquests moments.

La campanya estarà activa fins el proper 30 de maig de 2014.

El cartell de la campanya el trobareu aquí.

Per a més informació:

Web de la campanya

http://wp.me/P2PBR0-cp

bibliotecaris.elmon@gmail.com

Novetats independentistes per Sant Jordi : lectures suggerides

Recomanacions de Sant JordiContinuant amb la col·lecció de cartells amb recomanacions bibliogràfiques sobre la independència que hem començat, us presentem un nou cartell amb lectures suggerides que podeu adquirir per Sant Jordi, per a vosaltres o els vostres familiars i amics.

El mercat editorial ens presenta una bona oferta de llibres sobre la temàtica independentista i aquí us oferim una petita mostra que anirem incrementar amb la publicació periòdica de més cartells de difusió.

Us podeu descarregar el cartell aquí

S’inicia una col·lecció de cartells amb recomanacions bibliogràfiques sobre la independència

Cartell recomanacions bibliogràfiquesAprofitant la proximitat de la festa de Sant Jordi – patró de Catalunya i  Dia Mundial del Llibre- i en la línia de reivindicar aquesta data com a dia també de les biblioteques a Catalunya, us informem que des de Bibliotecaris per la Independència de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) hem preparat un petit cartell a mode de guia de lectura que recull una selecció dels molts llibres editats recentment sobre la independència política de Catalunya. El cartell que us presentem avui és el primer d’una sèrie general de guies de lectures que anirem preparant.

Tot i el gran nombre de llibres existents al mercat sobre la qüestió, hem preferit elaborar una petita selecció feta amb la voluntat de mostrar diferents plantejaments en relació als arguments i a la seva presentació. Entre els títols seleccionats, n’hi ha que estudien la independència des d’un vessant més històric, per explicar com hem arribat fins avui, i n’hi ha que ho fan d’una manera més personal i subjectiva;  alguns se centren en l’economia i d’altres ho fan en els aspectes culturals i socials.

Creiem que el resultat és una tria variada i, per això, d’interès divulgatiu que anirem ampliant amb d’altres cartells per anar cobrint tot l’espectre disponible.

És la nostra intenció que aquest i la resta de cartells que anirem publicant siguin d’interès per als professionals de les biblioteques i el públic en general interessats en aprofundir en el tema de la independència de Catalunya i el seu procés.

Us emplacem a fer-ne difusió entre totes aquelles persones del vostre entorn que considereu que poden estar interessades.

Si teniu qualsevol dubte o suggeriment estarem encantats de rebres notícies vostres. Us animem a col·laborar amb Bibliotecaris per la Independència i a participar en aquesta sectorial de l’ANC, tenim molta feina per fer i com bé diu la dita: “si camines sol podràs anar més ràpid, però junts arribarem més lluny”

Descarregueu-vos el cartell aquí.

Allau de noves inscripcions també a Bibliotecaris per la Independència

cropped-bibliotecaris

  • Augmenten un 20% el nombre de membres de Bibliotecaris per la Independència
  • Els rumors sobre la possible recerca d’eines legals per il·legalitzar l’ANC disparen el suport popular a la nostra organització.

Després que l’exdirector de La Vanguardia, José Antich, comentés a la tertúlia del programa radiofònic “El món” de RAC1 que “hi ha membres del PP que han demanat al ministeri de Justícia que s’investigui a l’Assemblea Nacional Catalana perquè sigui il·legalitzada”, el nombre de noves inscripcions a l’ANC s’ha disparat com a mostra de suport a la tasca d’aquesta organització cívica. És així que en pocs dies, més de 1.000 persones es van donar d’alta com a nous membres. D’aquesta manera, l’ANC té actualment més de 25.000 membres de ple dret.

La sectorial de bibliotecaris de l’ANC, no ha estat al marge d’aquest creixement i en poc dies Bibliotecaris per la Independència ha vist incrementat el seu cens en un 20% cosa que fa que actualment BxI tingui ja més de 100 membres.

Si bé hom podria pensar que es tracta d’un simple rumor no confirmat, el fet que diaris tan diferents com l’ABC o el País hagin dedicat sengles editorials i articles en contra de l’ANC pot ser la mostra que finalment, més enllà de Catalunya, s’han adonat que el procés iniciat a Catalunya no és una aventura solitària dels polítics catalans, sinó la projecció d’un moviment popular de gran abast. No cal dir la importància que l’ANC ha tingut i té en cohesionar aquest moviment i queda clar que qualsevol intent de neutralitzar el procés català cap a la independència podria acabar passant per mirar de frenar per tots els mitjans l’ANC.

Des de Bibliotecaris per la Independència volem agrair a tots els bibliotecaris-documentalistes i arxivers que aquests darrers dies han volgut participar a la nostra sectorial amb la resta de companys i companyes que ja en formen part. Continuarem treballant per a la independència de Catalunya amb la resta de gent de l’ANC amb els únics recursos que sabem utilitzar, els arguments de la democràcia.

Les persones que vulgueu donar suport al projecte de l’ANC des de l’òptica dels bibliotecaris-documentalistes, ho podeu fer aquí.

 

 

Ángel de la Fuente respon la pregunta de Bibliotecaris per la Independència sobre el repartiment de les subvencions del Ministeri de Cultura

Angel-Fuente-CSIC-Cataluna-Europa_EDIIMA20131129_0655_4El Sr. Ángel de la Fuente, l’expert contractat pel Ministeri d’Hisenda per presentar les balances fiscals segons un nou sistema ad hoc ha contestat el correu que des de Bibliotecaris per la independència li vam adreçar en referència a la distribució de subvencions.

En una entrada recent d’aquest bloc, Bibliotecaris per la Independència denunciava el repartiment de les subvencions efectuada pel Ministeri de Cultura per a arxius privats. Les conclusions realitzades per la sectorial de l’ANC eren concloents:

  • Madrid concentra el 41% dels ajuts del Ministeri de Cultura als arxius privats, mentre que a Catalunya arriba només el 5%
  • Dels 216.280 € repartits pel Ministeri, 51.907 € provenen de Catalunya però només retornen 11.000 € i es crea un dèficit fiscal en aquesta convocatòria de 40.907 €.
  • Els beneficiaris de la solidaritat són la Comunitat de Madrid i Navarra.

En resposta al nostre correu, el Sr. de la Fuente ens confirma que el seu estudi recollirà el repartiment de les subvencions i que a partir d’aquesta informació en podrem discutir amb més dades i que qualsevol situació injusta sortirà a la foto. Ens aclareix, però, que l’estudi que està realitzant no tindrà tant de detall com per analitzar totes i cadascuna de les línies de subvenció i que, en tot cas, sí que es veurà el total del programa (en aquest cas el d’arxius).

Tot i això, el Sr. de la Fuente ens aclareix que aquests ajuts es tracten de subvencions competitives, això és, que cal sol·licitar-les i que (ho afegim nosaltres), la decisió final depèn d’un criteris tècnics i que caldria saber quantes sol·licituds hi van haver i la qualitat dels projectes. Reconeix, però, que no té aquesta informació ni temps disponible per poder realitzar els càlculs.

És necessari reconèixer el gest del Sr. de la Fuente de contestar el correu que li fou tramès per Bibliotecaris per la Independència, la resposta, de fet, no va ni tardar 10 minuts en arribar.

Agraïda, doncs, la disponibilitat i amabilitat del Sr. de la Fuente, sí que li vam contestar que l’argument de la competitivitat i de la qualitat dels projectes no ens preocupava en absolut, ja que estem segurs de la qualitat dels projectes que es presenten des de Catalunya. Ara bé, tot i que nosaltres tampoc podem saber quants projectes catalans es van presentar sí que sabem que Catalunya i Madrid (i segurament Andalusia) són els territoris amb més biblioteques i arxius (per pura qüestió de distribució territorial) i, com que no qüestionem la qualitat dels professionals bibliotecaris i arxivers del país, entenem que la qualitat dels provinents de Catalunya són, com a mínim, igual a la resta de territoris. Per pura lògica, també, hem de suposar un repartiment proporcional de les sol·licituds realitzades entre tots els territoris. Passa, però, que el repartiment final no respon a cap lògica: es beneficien les comunitats amb una renda per càpita més baixa? No, ja que ens apareixen Madrid i Navarra; les més poblades? no, ens falta Catalunya.

Com li vam exposar al Sr de la Fuente, en el ajuts per a la digitalització a repositoris, Catalunya va rebre en la darrera convocatòria l’equivalent a 0 euros, tot i que sabem que moltes universitats i altres institucions s’hi van presentar i amb projectes la qualitat dels quals està fora de qualsevol dubte.

En tot cas, seguirem molt de prop el treball del Sr. de la Fuente i, si mai es publiquen els resultats amb prou detall, analitzarem les dades sectorials de biblioteques i arxius.

Malauradament estem segurs del resultat.

A Montoro i de la Fuente: paguen les persones però Madrid s’enduu el 41% dels ajuts per arxius; Catalunya, el 5%

imatge

  • Madrid concentra el 41% dels ajuts del Ministeri de Cultura als arxius privats, mentre que a Catalunya arriba només el 5%
  • Dels 216.280 € repartits pel Ministeri, 51.907 € provenen de Catalunya però només retornen 11.000 € i es crea un dèficit fiscal en aquesta convocatòria de 40.907 €.
  • Els beneficiaris de la solidaritat són la Comunitat de Madrid i Navarra.

En plena discussió sobre l’existència o no de dèficit fiscal envers els ciutadans que viuen a Catalunya, des de Bibliotecaris per la Independència presentem un nou estudi sobre la distribució de les subvencions del Ministeri de Cultura. Tal i com hem demostrar en d’altres estudis similars, a l’hora de repartir els diners pagats per tots els ciutadans, els que viuen a Catalunya reben molt menys d’allò que seria lògic per índex de població, aportació de recursos i nivell de desenvolupament del sector.

Avui estudiem la distribució de sengles convocatòries d’ajuts per arxius, concretament la Resolución de 29 de noviembre de 2013, de la Secretaría de Estado de Cultura, por la que se conceden ayudas a entidades privadas sin ánimo de lucro para el desarrollo de proyectos archivísticos, correspondientes al año 2013 i la Resolución de 28 de noviembre de 2013, de la Secretaría de Estado de Cultura, por la que se conceden ayudas a entidades privadas sin ánimo de lucro para la mejora de las instalaciones y el equipamiento de sus archivos, correspondientes al año 2013.

En totes dues resolucions cal felicitar als arxius de la Comunitat de Madrid ja que es veuran beneficiats amb el 41% dels ajuts atorgats en ambdues convocatòries. Els arxius catalans, però, hauran d’esperar-se i conformar-se amb tant sols un 5% del ajuts. El País Valencià, menys encara, amb el 2%. D’un total de 216.280 € repartits, els arxius catalans rebran 11.000 € mentre que els projectes presentats per arxius de la capital de l’Estat espanyol reben un suport de 89.290 €. En aquest quadre es poden veure els imports globals de les subvencions atorgades a arxius i la distribució per territoris de les dues convocatòries estudiades:

Gràfic AB1Les mateixes dades, però, expressades en percentatge no ofereixen cap tipus de dubte:

Gràfic AB2L’anàlisi separada de les dues convocatòries ens ofereix exactament la mateixa tendència. D’aquesta manera, a la primera resolució d’ajuts, la corresponent a ayudas a entidades privadas sin ánimo de lucro para el desarrollo de proyectos archivísticos, correspondientes al año 2013, el Ministeri de Cultura ha repartit un total de 153.290 € entre 18 entitats. Tal i com es pot veure al gràfic adjunt, els arxius de la Comunitat de Madrid són els més beneficiats amb 80.100 € (52% del total), mentre que els arxius catalans rebran només 3.200 € (2.09%). De fet, només un projecte català ha estat seleccionat, el que proposava el Bisbat de Girona i que gaudirà d’un ajut de 3.200 €.

Gràfic A1A la distribució per percentatges, els ajuts es concentren en un 52% als projectes presentats per institucions de la Comunitat de Madrid:

Gràfic A2

En l’altre convocatòria, la destinada a ayudas a entidades privadas sin ánimo de lucro para la mejora de las instalaciones y el equipamiento de sus archivos, correspondientes al año 2013, el repartiment dels ajuts segueix la tònica habitual i els projectes arxivístics catalans reben només el 12% del total distribuït, Catalunya se situa en penúltim lloc de la llista. El darrer lloc és per al País Valencià amb un 8% dels ajuts. Encapçalen la llista dels territoris més beneficiats Andalusia i Aragó amb un 26% i 22% respectivament dels ajuts. D’un total de 62.990 €, els arxius catalans es veuen beneficiats amb 7.800 €.

Gràfic B1Gràfic B2

Ja hem comentat en d’altres entrades d’aquest bloc la pràctica sistemàtica del Ministeri de Cultura de minorar els projectes d’institucions catalanes en el repartiment de subvencions a biblioteques i arxius. Per població, aportació al PIB, al sistema tributari i nombre d’arxius i biblioteques al seu territori, Catalunya hauria d’estar a la part alta dels ajuts (com Madrid), però com hem demostrat en aquesta anàlisi, mai ho està. D’altres anàlisis realitzades en aquest bloc ho confirmen:

Tota aquesta distribució injusta per Catalunya dels ajuts del Ministeri a biblioteques i arxius es dóna actualment en el moment que el ministre Montoro ha “fitxat” un nou expert de les balances fiscal, el senyor Ángel de la Fuente, investigador del Instituto de Análisis Económico del CSIC i que abona la incompleta teoria que els impostos els paguen les persones i els territoris. Es dóna, però, el cas, que les persones reben els serveis i ajuts en un territori determinat i quan aquest ciutadà viu a Catalunya (que certament paga en funció dels seus ingressos) es presenta als ajuts del Ministeri de Cultura, rep molt menys finaçament que una altra persona d’un altre territori. En aquest sentit ens encantaria preguntar al Sr. de la Fuente al seu correu professional que apareix al web del CSIC com pot explicar el fet que en el repartiment dels ajuts del Ministeri de Cultura Catalunya sempre queda per sota de qualsevol indicador demogràfic, professional o econòmic.

Si, com hem fet en d’altres estudis, apliquem en aquest cas també el mètode bàsic de càlcul de balances fiscal per flux monetari, els catalans aportem el 24% dels impostos recaptats a tot l’Estat. Podem aleshores considerar que dels 216.280 € repartits (neutralitzant els obtinguts mitjançant el deute públic, perquè tard o d’hora s’hauran de pagar), 51.907 € provenen de Catalunya. Com que només s’han finançat projectes d’arxius catalans per un valor d’11.000 € podem calcular que el dèficit fiscal d’aquesta convocatòria és de 40.907 €. En resum, 40.907 € que suposadament aniran a la solidaritat amb els territoris més desfavorits…. la Comunitat de Madrid ! (que rep el 41% del total dels ajuts).

L’analista contractat pel Ministeri d’Hisenda per crear un nou càlcul de les balances fiscal, Ángel de la Fuente ha declarat que el mètode proposat per ell, “distingirà les partides segons les comunitats, oferirà el càlcul exacte del que rep cada ciutadà, i no una comparativa del que aporta i el que rep cada territori”.

Doncs bé, prenem la paraula al Sr. de la Fuente i ens permetem de calcular el que ha rebut cada ciutadà català en aquestes dues convocatòries per a la millora dels arxius. Els resultats són demolidors. En una distribució homogènia, cada ciutadà espanyol hauria de rebre 0’0046 € pel concepte de la subvenció. La realitat, hi ha ciutadans que reben 0 € (els de les Illes Balears per exemple) i els catalans en reben 0’0015 €, només per sota dels ciutadans del País Valencià que reben 0’0010 €. Qui són els grans beneficiats?, els ciutadans d’Aragó amb 0’0171 €, els de Madrid amb 0’0140 € i Navarra amb 0’0129 € per habitant. Sembla ser, doncs, que els beneficiaris de la solidaritat són comunitats com Madrid i Navarra (aquesta darrera comunitat amb concert econòmic !).

Gràfic C1Segons declaracions del senyor de la Fuente “el dèficit que arrossega Catalunya es deu bàsicament al fet que és una comunitat “rica” i que, per tant, ha de pagar més impostos. De la Fuente ha reconegut que cal un nou sistema de finançament però ha afegit que, tot i això, a Catalunya no hi ha maltractament ni espoli.

Com podem demostrar, en aquest cas, les dades desmenteixen qualsevol explicació, ja que comunitats com Madrid i Navarra, que tenen un PIB per habitant superior a Catalunya (són més “riques”) reben molts més diners per habitant que Catalunya en aquesta convocatòria.

No ens cansarem de denunciar l’espoli fiscal que també pateix el nostre país en allò que fa relació al repartiment d’ajuts i subvencions. Aquesta pràctica, com hem demostrat amb moltes altres convocatòries, és contínua i sistemàtica a les subvencions que atorga l’Administració General de l’Estat. Tampoc no ens cansarem de repetir que arribats a aquest punt només hi ha una sortida i és la independència, per poder decidir on van els nostres impostos i aplicar una distribució que realment respongui a criteris socials i professionals.

Tampoc entrarem a valorar la qualitat dels projectes subvencionats ja que el Ministeri no fa pública totes les sol·licituds rebudes. En tot cas, i com sempre fem, us deixem el fitxer de les dades amb què hem treballat i a partir de les quals cadascú podrà fer-se la seva pròpia idea.

La realitat bibliotecària de Catalunya desmenteix Arturo Pérez Reverte

reverteSegons l’escriptor Arturo Pérez Reverte el problema dels catalans és que ens falta cultura i atribueix a aquest fet el suport d’una àmplia capa de la societat a la causa independentista. Certament sorprenen les declaracions d’aquest periodista, ara escriptor, si tenim en compte que sempre ha dit que per escriure les seves novel·les es documenta d’una manera extraordinària.

Malauradament en aquest cas no deu ser així. Diu Pérez Reverte en una entrevista a El Periódico que “l’independentisme també és un problema d’educació. A un poble poc educat, acrític i sense lucidesa intel·lectual se’l manipula fàcilment“. Oblida el creador del Capitán Alatriste que, malauradament, una major cultura no sempre és sinònim d’esperit crític, i sinó, només cal saber una mica d’història europea i recordar com el nacionalsocialisme va aconseguir enganxar la majoria d’un dels pobles més cultes d’Europa: l’alemany, intel·lectuals inclosos.

Aclarit aquest punt, però, caldria recordar a l’insigne escriptor que si per alguna cosa s’ha caracteritzat Catalunya és per la importància que la cultura sempre ha tingut per al catalanisme polític, i per extensió, al sobiranisme. Per ser una petita nació sense estat, déu n’hi do els personatges del món de la cultura catalana que internacionalment són coneguts: Casals, Miró, Gaudí, Tàpies, Carreras, Savall, La Fura del Baus, Dalí, etc., etc.

Pérez Reverte, però, encara insisteix més en la qüestió i afirma que ell no seria mai independentista (entenem que independentista català) “perquè tinc biblioteca, he llegit molt, tinc memòria, he viatjat pel món, he vist de prop altres independentismes i conec el resultat de l’acció dels polítics mediocres“. La realitat catalana, emperò, és tossuda i una simple consulta dels principals indicadors bibliotecaris hagués evitat a aquest autor ficar-se de peus a la galleda, ja que Catalunya, com ell hauria de saber, té precisament un dels millor indicadors bibliotecaris d’Espanya, tant pel que fa referència als índex de lectura, com pel que fa als indicadors d’ús de les biblioteques i disponibilitat de col·leccions. Encara més, se n’oblida (per desconeixement?) que precisament ha estat la biblioteconomia catalana la qui ha liderat el discurs bibliotecari espanyol. El sistema de biblioteques públiques que s’inicià a Espanya durant el període de la II República no és sinó un calc dels projecte de les biblioteques populars que concebé la Mancomunitat de Catalunya, esforç continuat per la Generalitat republicana i que va ser estroncat per la victòria del feixisme espanyol. Ni el catalanisme ni l’independentisme van cremar biblioteques, van prohibir llibres, ni perseguiren i assassinaren intel·lectuals. Per ser els catalans un poble amb tanta poca cultura, molts han estat els esforços continuats des dels diferents governs espanyols per eradicar-la.

Potser a la biblioteca de Pérez Reverte falten llibres com el de Josep Benet L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya o Cronologia de la repressió de la llengua i la cultura catalanes (1936-1975) de Josep Maria Solé i Sabaté i Joan Villarroya i Font.

Pocs arguments sembla que li queden a un mestre de la paraula com Pérez Reverte si ha de recórrer a la simple desqualificació intel·lectual dels catalans que només volen que el seu futur depengui d’allò que ells decideixen, hi ha cap acte realmente més democràticament pensat?.

La Vanguardia ens llegeix?… sembla que sí, o potser no.

Notícia la VanguardiaEl dilluns 2 de desembre vam poder llegir amb satisfacció un article a La Vanguardia on es posaven de manifest els retards en la construcció de la Biblioteca Pública de Barcelona. Cal destacar que el relat històric dels fets coincideix abastament amb les dades publicades en aquest bloc a l’entrada La Biblioteca Pública de Barcelona entre les deslleialtats de l’Estat respecte de Catalunya. Ja que La Vanguardia no esmenta pas la font de les seves dades, hem de suposar que és fruit de la seva pròpia investigació, per la qual cosa només podem que felicitar-nos pel fet que les dades elaborades des de Bibliotecaris per la Independència coincideixin amb les ofertes per una diari de prestigi reconegut com La Vanguardia.

Èxit de participació a la presentació de Bibliotecaris per la Independència : GRÀCIES !!!

Presentació COBDCMés de cinquanta persones han  assistir a una les dues sessions de presentació que s’han celebrat al Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya.

El impulsors de Bibliotecaris per la Independència hem fet un resum de la constitució d’aquesta sectorial dins de l’Assemblea Nacional Catalana i de la feina feta fins al moment.

Hem comptat amb la presència d’en Jordi Manyà, coordinador del secretariat de l’ANC, del Josep Colomer, coordinador de sectorials de l’ANC i amb el parlament de benvinguda de la Begonya Aguilera en nom del COBDC.

L’objectiu principal de la trobada era presentar al col·lectiu professional les accions previstes durant el període 2013-2014. Aquestes accions s’emmarquen en els eixos de treball previstos per l’Assemblea Nacional Catalana i a partir dels quals Bibliotecaris per la Independència proposa una sèrie d’activitats.

objectius

Bibliotecaris per la Independència ha presentat també les persones que s’han fet càrrec de les diferents responsabilitats que marquen els estatuts de l’Assemblea Nacional per a les seves sectorials (coordinació, secretaria i tresoreria). Les persones que actualment han assumit aquestes tasques són:

  • Coordinació: Anna Valls
  • Secretaria: Mercè Rivas
  • Tresoreria: Gisela Vicenç

Paral·lelament s’han presentat també les vocalies que s’han considerat necessàries de constituir per dur a terme el pla de treball proposat:

  • Vocalia de Comunicació i Difusió: Ignasi Bonet
  • Vocalia d’Estratègia i Argumentaris: Josep Vives
  • Vocalia de projectes: pendent de proposar

A cadascun dels projectes que es duran a terme s’assignarà una persona responsable d’entre les persones que formen part de l’assemblea de la sectorial.

Entre els projectes més importants que es volen dur a terme, podem destacar:

  1. Organització de l’arxiu de l’ANC
  2. Creació de la Biblioteca Digital de la Independència
  3. Extensió de la campanya “El món ho ha de saber” a les principals biblioteques del món.
  4. Redacció del document “Les biblioteques en una Catalunya independent”.
  5. Organització de les I Jornades sobre sistemes bibliotecaris de nous estats.

El pla de treball de Bibliotecaris-Documentalistes és obert i s’anirà ampliant a mesura que vagi creixent el nombre de persones col·laboradores, que actualment és de 47 persones (sense comptar les persones que s’incorporaran pròximament com a resultat d’aquesta sessió de presentació).

La presentació amb els objectius de treball es pot trobar en aquest enllaç. Igualment, teniu a la vostra disposició el formulari de participació a la nostra sectorial.

Com hem repetit a la sessió, el nostre país es troba a un pas d’aconseguir un somni col·lectiu pel qual generacions anteriors i actuals han treballat i continuen treballant-hi. Tothom pot formar part d’aquest procés històric i ser-ne protagonista col·laborant en la forma que li sigui possible.

Des de Bibliotecaris per la Independència volem agrair a totes les persones que ens heu donat el vostre suport presencialment o a través de la xarxa, als membres del secretariat de l’ANC per la seva col·laboració i al COBDC per facilitar-nos un espai de trobada.

Presentació pública de Bibliotecaris per la Independència el 28 de novembre

20131128 - CARTELL COBDC.001El proper dijous  28 de  novembre Bibliotecaris per la independència  farà la seva presentació pública en dues sessions a les 11.00 h i a les 19.00 h a la seu del COBDC (c/ Ribera 8, Barcelona).

Podeu descarregar el cartell de l’acte des d’aquest enllaç.

Bibliotecaris  per la independència forma part de l’ANC. Les sectorials, són part de  l’ànima de l’ANC,  agrupen col•lectius professionals, gremials, d´oci, opinió,  de caire tècnic, científic, pedagògic o lúdic…i actuen de complement a les seccions  territorials. A través de les sectorials es pot arribar a col•lectius als quals d’altra forma no s’hi arribaria, i a més l’ANC necessita el seu coneixement específic per proposar alternatives dins el nou marc de relacions que comportarà la Catalunya sobirana.

Si ets un professional de les biblioteques i/o el món de la documentació en general que creus en la independència de Catalunya vine el proper dia 28 !

Exposarem les línies de treball i projectes de futur que tenim.

Necessitem la col·laboració de tothom i tothom pot participar-hi !

Per qüestions d’aforament us agrairem ens feu un missatge de correu si teniu intenció d’assistir a la reunió i especifiqueu-hi, si us plau,  si serà a la sessió del matí o de la tarda <bibliotecaris@assemblea.cat>.

Us esperem el proper dia 28 de novembre a la seu del COBDC !

La Biblioteca Pública de Barcelona entre les deslleialtats de l’Estat respecte de Catalunya

Solar on s'havia de construir la Biblioteca Pública de BarcelonaEl solar que apareix a la foto de l’esquerra correspon a la ubicació d’allò que hauria de ser la Biblioteca Pública de Barcelona, equipament que l’Administració General de l’Estat té pendent de construir a Catalunya des de fa dècades.

L’informe realitzat per la Generalitat “La deslleialtat de l‟Estat respecte de Catalunyas” recull un seguit d’incompliments reiterats de l’Estat en relació a biblioteques i arxius, alguns d’ells comentats en aquest mateix bloc.

Així, dins dels traspassos pendents, el Govern de Catalunya insisteix en els següents incompliments:

Pel que fa al nombre d’àmbits o matèries susceptibles de traspàs pendents de ser desenvolupats són:
1. Arxiu Històric Provincial de Barcelona.
2. Fons propis de Catalunya situats a l‟Arxiu de la Corona d‟Aragó i a l‟Arxiu Reial de Barcelona.
3. Fons bibliogràfics de caràcter històric de les biblioteques provincials.
4. Museu Arqueològic de Tarragona.

En relació als pressupostos de l’Estat per al 2014, dels quals n’hem parlat abastament en aquest bloc, l’informe de la Generalitat recull els següents incumpliments:

Els PGE del 2014 consoliden i no corregeixen la desprogramació de diverses inversions de l‟Estat a Catalunya en la construcció de grans equipaments culturals que, en unes ocasions, aprofundeixen dèficits històrics i, en d‟altres, posen en perill la conservació i l‟exposició dels béns culturals.

Paralització de les grans obres: la Biblioteca Provincial de Barcelona, l‟Arxiu Provincial de Girona i el Museu Nacional d’Arqueologia de Tarragona.

  • Biblioteca Provincial de Barcelona. Suprimida l’anualitat 2013 de 500.000 euros. A més a més, retarden dos anys la finalització del projecte. Paralitza un projecte iniciat l’any 2006. No preveu iniciar-lo fins al 2016. Esdevé l‟única província de l‟Estat sense Biblioteca provincial.
  • Arxiu Provincial de Girona. Suprimida ja la partida en el 2013 de 100.000 euros. Retard en l‟inici d‟una llarga reivindicació històrica que substituiria un edifici amb greus mancances estructurals.
  • Desaparició de les partides nominatives per a projectes concrets (pont de Besalú, Cotonera d‟Igualada, Museu del Paisatge).

“Papers de Salamanca”: A dia d‟avui encara resta pendent el retorn de gran part de la documentació confiscada, tot i que han transcorregut més de 30 anys de les primeres sol·licituds de devolució de la documentació sostreta de Catalunya durant la Guerra Civil i més de set anys de l‟aprovació de la Llei 21/2005, de 17 de novembre, de restitució a la Generalitat de Catalunya dels documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil.

Des de Bibliotecaris per la Independència hem analitzat els pressupostos de l’Estat de 2006 a 2014 per veure l’evolució del projecte d’aquesta biblioteca des del punt de vista de la dotació econòmica  prevista i, en conseqüència, de la voluntat real del Ministeri de Cultura envers aquest equipament.

Abans, però, una petita cronologia sobre aquesta biblioteca per tal de situar el debat.

El 1813, el ministeri corresponent va aprovar el Reglamento de Bibliotecas Provinciales y de la Planta Fundamental de la Biblioteca Nacional Española per tal de crear una biblioteca pública a cada capital de província. El 1989 es va arribar al primer acord entre el conseller Guitart i el ministre Semprún per a la construcció de la biblioteca. Es preveia que s’iniciaria el 1992 i que tindria un cost de 12.020.242 €, però no va ser fins el 1993 que es va anunciar la construcció per al 1994. El 1994 el Ministeri es comprometia a tenir-la el 1995.

No fou fins el 1996 que es proposa el Mercat del Born como a seu de la biblioteca i el 1997 se signa un conveni entre el conseller Joan Maria Pujals, l’alcalde de Barcelona Joan Clos i la ministra Esperanza Aguirre per construir una biblioteca de 15.000 m2 i amb un cost de 22.237.447,86 €. L’acord feia una previsió d’inversió anual entre 1998 i 2002, data en la qual la biblioteca estaria feta. De fet, no es va fer gran cosa i el 2002 es va signar un nou conveni (addenda) entre la ministra Pilar del Castillo, el conseller Jordi Vilajoana i l’alcalde Joan Clos on hi constava una inversió total de 34.191.579 € i una programació d’obres des de l’any 2000 fins el 2005. El 2002, però, apareixen les restes arqueològics de 1714 al Born i les obres es paralitzen.

Al 2006 s’acordarà la construcció de la biblioteca en terrenys de l’actual Estació de França i el 2008 es modifica el Pla General Metropolità per fer-ho possible. No serà fins el 2010 que es presenta el nou projecte arquitectònic que preveu, ara, una biblioteca de 18.000 m2 construïts, 37 milions d’euros de cost i un temps d’execució de 36 meses.

bpb

La convocatòria del concurs del projecte el 2009 és, de fet, l’única inversió realitzada per l’Estat en el nou terreny per un total de 1.754.268,00 € i que fou adjudicat finalment el 2010.

Des de 2006 i fins a l’actualitat, les previsions plurianuals d’inversió a la Biblioteca Pública de Barcelona són un seguit d’incompliments reiterats. Com es pot veure a la següent taula, si el pressupost de 2006 preveia la finalització de les obres el 2010, el pressupost de 2014 ja parla de finalitzar les obres… el 2018 !.

preTotes les previsions que apareixen a la taula s’han incomplert i, de fet, actualment no s’està duent a terme cap acció en el solar de l’Estació de França. L’única despesa que s’ha realitzat és la convocatòria del concurs per al projecte arquitectònic que hem esmentat abans. Sí que queda clar que durant 2012, 2013 i 2014 no s’ha invertit res en aquest projecte. Els pressupostos de 2013 i 2014, però, ho deixem molt clar, 0 euros d’inversió i si hem de fer cas al pressupost de 2014, fins el 2016 no es faria la primera inversió.

Resulta impactant, igualment, veure com el cost de la biblioteca ha anat canviant any rere any en unes quantitats que no sembla que tinguin cap lògica (de 20 milions d’euros el 2006 a 52 milions d’euros el 2014 !) cosa que ens permet pensar que els imports consignats responen més a ajustos pressupostaris interns (per a que el global quadri) que a una veritable planificació.

Arribats a aquest punt, som de l’opinió que aquesta biblioteca no veurà mai la llum, almenys en la forma que estava prevista i que, en tot cas, aquest projecte haurà de formar part del paquet de qüestions a negociar amb el govern espanyol durant el procés de desconnexió de Catalunya de l’Estat espanyol a partir del procés cap a la independència que ha iniciat el nostre país. Aquesta biblioteca és un deute més a retornar per part d’Espanya. Altrament, és més que probable que la imatge del solar que es veu en aquesta entrada romangui igual durant molt de temps.

El Ministerio de Cultura espanyolitzarà també els teatres catalans

liceueEl Ministeri de Cultura espanyol s’ha tret de la màniga el nou programa Platea per donar suport a les arts escèniques. Segons podem poder llegir a les bases de l’esmentat programa, els teatres de titularitat municipal (que no els autonòmics) podran programar espectacles a compte del Ministeri a partir d’un catàleg d’espectacles prèviament seleccionats.

Fins aquí podria semblar, fins i tot, una bona iniciativa. Ara bé, si s’analitzen bé les bases del programa i l’autoria del mateix, l’Inaem dependent del ministre Wert, és més que òbvia la intencionalitat ideològica del programa que, amb l’esquer dels diners, vol condicionar la programació dels teatres, també els catalans. I com ho fa?:

  • D’entrada hom podria preguntar-se per què el Ministeri repeteix un model de programa que ja funciona, per exemple a Catalunya. Tenint en compte la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de cultura, seria més lògic que el Ministeri repartís els diners disponibles entre aquelles administracions que tenen la competència i els programes ja en marxa i no posar-se a fer de programador, confeccionant nous catàlegs d’espectacles i iniciant centenars de nous expedients de subvencions per justificar l’existència d’un ministeri sobrer.
  • En d’altres entrades d’aquest bloc ja hem denunciat les retallades del Ministeri de Cultura, especialment en les partides corresponents a les transferències a les comunitats autonòmes. Aquí es repeteix el mateix model. Els diners que el Ministeri retalla de les transferències a les CCAA els utilitza per endegar projectes que recentralitzen la cultura (plataforma de llibres electrònics, etc.).
  • Com es triarà el catàleg d’espectacles?. No hem estat capaços de determinar quins seran els membres de la comissió que establirà quines obres s’inclouran en el catàleg del qual els municipis podran triar els espectacles. No existeix informació pública més enllà de les bases del programa que diuen que el “comité asesor formado por expertos independientes de reconocido prestigio y representantes de las entidades locales y de las Comunidades Autónomas”. Alerta, perquè quan diu de “las Comunidades Autónomas” no vol dir 17 representants. Normalment són 2 o 3 i, òbviament, no tenen perquè ser catalans cap d’ells.
  • I ara un dels aspectes més interessants, ideològicament parlant, de les bases. El 80% de la programació del teatre municipal que es presenti haurà de ser d’espectacles del catàleg (espectacles prèviament seleccionats pel Ministeri), però, i atenció a la cirereta del programa, aquesta programació “constará de un mínimo de 4 y un máximo de 15 funciones de artes escénicas (teatro, danza y circo) en el espacio escénico adherido, de grupos y compañías procedentes de al menos tres Comunidades Autónomas o Ciudades Autónomas distintas de la propia”. Per què 3 i no 2 o 1?. No cal ser gaire malpensat per recordar que són precisament tres les comunitats autònomes que tenen com a llengua pròpia el català (bé, de fet en serien quatre si Aragó reconegués el català com a tal). D’aquesta manera, el Ministeri aconsegueix dos objectius: el primer, que els municipis catalans, si volen accedir al programa, es vegin obligats a contractar companyies de fora de Catalunya. No en tindrà prou, però, amb companyies del País Valencià i Mallorca sinó que forçosament hauran de contractar espectacles en llengua castellana (a no ser que siguin espectacles de circ, mim o dansa). Certament, la contractació d’espectacles en llengua castellana és una cosa normal i diària a casa nostra, però es fa amb criteris de qualitat i idoneïtat del titular del teatre, no de l’administració. El ministre Wert aconsegueix una altra cosa, i és que amb aquesta norma, si el 80% de les obres han de ser del catàleg del Ministeri i, a més a més, de 3 comunitats diferents a la pròpia, les companyies catalanes ho tindran molt difícil. Es donarà el cas, doncs, que totes les companyies espanyoles podran actuar a Catalunya, mentre que les companyies catalanes que tenen espectacles en català difícilment seran contractades fora de Catalunya (precisament perquè tenen l’espectacle en català). Algun optimista creu que municipis de les comunitats d’en Fabra i en Bouzá tindran gaire interès en contractar obres en català?, no parlem, doncs, de la resta de comunitats.
  • Per acabar d’arrodonir la qüestió, un dels criteris de selecció dels programes presentats pels municipis serà l’“autoría española”. No sabem si per autoria volen dir de l’autor, del director, de l’escenografia, música, etc, però queda que autors catalans d’Andorra, l’Alguer o la Catalunya Nord, queden totalment vetats. Per no parlar de Molière, Fo o Ibsen, no fos cas…

Serà molt interessant veure el repartiment dels sis milions d’euros destinats al programa. Catalunya és la segona comunitat més poblada de l’estat, la que més impostos aporta i la que segurament més companyies de teatre té… quin serà el retorn?. Ho veurem aviat.

Com que no som experts en l’àmbit de les arts escèniques, no sabem si aquest programa gaudirà del suport de les companyies catalanes, és per això que estarem encantants de rebre els comentaris de col·legues d’aquest sector i que ens aportin el seu punt de vista.

Èxit de participació a la presentació de “Súmate” a la Biblioteca de Bellvitge

sumaEl passat 3 d’octubre, l’auditori de la Biblioteca de Bellvitge va acollir la presentació del col·lectiu Súmate. Tal i es diu al seu web, Súmatees una asociación sin ánimo de lucro y no partidista constituida por ciudadanos y entidades cívicas y sociales, cuyo objetivo es extender el debate social y político abierto en Cataluña sobre su futuro como pueblo.”  Al manifest aprovat per a l’associació es conclou que “ahora más que nunca, la Cataluña social que queremos y necesitamos merece decidir democráticamente su futuro y construir una Cataluña soberana.”
Els mitjans de comunicació s’han fet especial ressò del naixement d’aquest nou col·lectiu independentista format per persones que tenen la llengua castellana com a llengua d’ús habitual.

Tal i com es pot veure a partir de les fotografies d’algunes de les cròniques que s’han publicat de l’acte, la convocatòria realitzada a la Biblioteca de Bellvitge va ser tot un èxit de participació.

El Govern espanyol redueix el pressupost per biblioteques un 29%

Library love2L’anàlisi dels pressupostos de l’Estat per a 2014 constaten la manca d’interès per part del govern espanyol en l’àmbit bibliotecari. De fet, és coneguda l’antipatia d’aquest govern cap els cercles culturals, antipatia que es fa palesa en el seu enfrontrament amb el món del cinema.

En el tercer pressupost que presenta el ministeri Wert, les biblioteques pateixen una retallada de pràcticament el 29%.

Aquesta seria la dada de 2014, però si agafem, per exemple, el període de 2008 a 2014, la retallada total ha estat del 60%. Sí, des del 2008 i fins ara, l’Estat espanyol ha anat reduint la seva aportació al sistema bibliotecari espanyol un 59’07%, passant dels 105 milions d’euros del 2008 als 43 milions de 2014.

És la crisi?. Com es pot veure en la taula que adjuntem, la crisi econòmica no explica per si sola aquesta davallada. De fet de 2008 a 2014 el pressupost general de l’Estat ha pujat un 8’40% (ministeris i organismes autònoms, pensions, deute públic, etc.) mentre que el pressupost del Ministeri de Cultura ha caigut un 41%. En paral·lel, però, els diners destinats a biblioteques s’han reduït un 59’07%.

Pressupost MC2El més sorprenent és que les partides que tenen un impacte més directe entre la ciutadania s’han retallat molt per sobre de la mitjana o han desaparegut. D’aquesta manera les inversions en infraestructures s’han reduït un 65’58% (construcció i millora de biblioteques) i, casualment (?), les transferències a les Comunitats Autònomes han baixat un 98’38%.

La següent taula ens permet observar més de prop els tres darrers pressupostos proposats pel PP i permeten albirar allò que en podríem dir retallades “ideològiques”.

Pressupost MC3Com es pot observar, les retallades corresponents a allò que serien els serveis propis de l’Administració General de l’Estat es mantenen dins de la mitjana de davallada del pressupost mentre que els diners destinats als territoris i els governs autonòmics pràcticament han desaparegut. Si el 2012 hi havien 4.461.000 €, pel 2014 s’han reduït a 355.000 € (un 92’04% menys).

El cas més paradigmàtic és la partida destinada a la millora de les col·leccions bibliogràfiques, partida que a partir de 2013 és exactament de 0 €. Aquesta partida havia arribat a disposar de pràcticament 20 milions d’euros (2009). La qüestió, però, és que aquesta partida es traspassava a les Comunitats Autònomes i atesa una normativa imposada per la mateixa Administració General de l’Estat, moltes d’elles no hi podien accedir (entre elles Catalunya) ja que incomplien els objectius de dèficit que, igualment, havia fixat prèviament l’Administració General de l’Estat.

La darrera partida de 2012 (3.000.000 €), fins on sabem, no es va arribar a transferir i en canvi s’emprarà per a un dels projectes centralitzadors del ministre Wert, la plataforma de llibres electrònics (que exclouen el català i de la qual ja n’hem parlat en aquest bloc).

També han patit una desproporcionada retallada les quantitats destinades a projectes de digitalització i elaboració de catalogació patrimonial als quals es podien presentar els governs autonòmics, la partida s’ha reduït el 75’70%.

Igualment, les inversions al territori mitjançant la construcció i millora de les biblioteques de titularitat estatal (però que gestionen les CCAA, i segurament aquesta és la raó), ha patit un descens del 43’77%. D’aquest forma, la Biblioteca Pública de Barcelona, desapareix del pressupost.

Tot i l’ambient de retallades, el Ministeri ha trobat marge per incloure una nova partida pressupostària anomenada “premios” dotada amb 200.000 € el 2012, 355.000 € el 2013 i 100.000 € el 2014. Suposem que aquesta partida és per a millor glòria i cultura d’aparador dels responsables dels ministeri.

Tampoc ens hem d’oblidar de com s’han anat configurant els ajuts per a la digitalització de forma que s’han reduït cada cop més els ajuts dirigits a institucions públiques i, en canvi, s’han incrementat els dirigits a institucions privades (fundacions, universitats i escoles privades, etc.). Recordem que el 2012, i tal com ja vam denunciar, Catalunya no va gaudir de cap ajut per aquest concepte.

És difícil, doncs, explicar aquests pressupostos només des de la perspectiva de les retallades imposades per la situació econòmica ja que s’ha vist que la repercussió de les mateixes és asimètrica i carrega precisament en allò que des de Madrid en diuen la “periferia”. Mentrestant no consta que l’estructura ministerial dels afers culturals de l’Administració General de l’Estat hagi estat “alleugerida” sinó que es repercuteix més la retallada a qui sí té la competència, en aquest cas els governs autonòmics.

La conclusió és clara, l’Estat espanyol no té un especial interès en els afers culturals i en el cas del govern espanyol actual, a més a més, hom hi detecta un rebuig frontal a tot allò que pugui representar el món de la creació i el pensament. És així que, en el moment que cal aplicar retallades, es preserva al màxim allò que des d’allà es considera “estat” i es deixen en caiguda lliure els serveis que presten la resta d’administracions, que són al cap i a la fi, les que tenen la competència i les que forneixen la majoria de ciutadans dels serveis culturals que necessiten.

El ministre Wert vol controlar també els llibres de text digitals

Tot i que el sistema cultural (també l’espanyol) és a punt de fer fallida total, el ministre Wert continua dedicant esforços i recursos econòmics a implantar mesures que permetin recuperar la seva España ideal: “una” i “castellana”. El ministeri que dirigeix ha anunciat la creació d’una plataforma digital per a llibres de text escolars que s’anomenarà “Punto Netro”. Tenint en compte l’habilitat d’aquest govern en pervertir el sentit de les paraules, podem preveure que aquesta plataforma de “neutra”, en tindrà molt poc.

I és que el Ministre Wert, que poques competències té ja en matèria d’educació, reprodueix el model de plataforma electrònica per al  préstec de llibres a les biblioteques (projecte que ja vam qüestionar en aquesta entrada). Amb el pretext de facilitar llibres de text a bon preu per a les famílies (entenem que també per a les famílies a les quals ha baixat el sou), Wert muntarà un nou “xiringuito” digital que se sumarà al que ja tenen algunes comunitats autònomes com és el cas de Catalunya. D’aquesta manera, però, Wert serà l’amo i senyor dels continguts educatius i podrà decidir, en tot cas, què és el millor per a les dolces animetes escolars.

Ja no es tracta només de la invasió competencial (una altra) que aquest projecte suposa, sinó també del malbaratament de recursos públics que suposa duplicar allò que altres administracions realitzen. Wert s’atribueix unes competències que no té per justificar l’existència d’un ministeri que fa molt de temps que hauria d’haver desaparegut. En lloc d’aportar els diners necessaris per a beques, projectes, etc. els inverteix en exercir i duplicar projectes que no són de la seva competència.

A falta de conèixer els requeriments tècnics i funcionals de la proposta ja ens podem imaginar que en aquesta plataforma només hi seran aquells documents que passin el docte filtre d’allò que el ministre considera que és una bona educació i on suposem que la tauromàquia, per exemple, hi tindrà un lloc destacat.

La Biblioteca de Catalunya no tancarà durant el 12-O

Gràcies al treball voluntari d’un seguit de treballadors de la Biblioteca de Catalunya, la nostra biblioteca nacional romandrà oberta durant la festivitat del 12 d’octubre. Els treballadors de la biblioteca han subscrit el següent manifest:

MANIFEST D’UN GRUP DE TREBALLADORS/RES DE LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA AMB MOTIU DE LA “FIESTA NACIONAL DE ESPAÑA”

A petició d’un grup de treballadors i treballadores, la Biblioteca de Catalunya obre les sales de consulta el dia 12 d’octubre en l’horari habitual dels dissabtes, de 9 a 14 h.

Aquesta acció la duem a terme de forma voluntària sense percebre cap compensació ni econòmica ni en hores de lliure disposició. Volem remarcar que la iniciativa no és institucional, sinó personal.

Les raons per les quals fem aquesta acció són, bàsicament:

  • perquè una jornada que pretén celebrar un agermanament entre territoris, allò que en realitat commemora és l’expansió d’un imperi que no va respectar les diverses cultures envaïdes, i que manté aquesta tradició;
  • per coherència amb el punt anterior, ja que l’Estat espanyol ens nega reiteradament el dret a decidir quina és la forma de convivència que volem exercir amb la resta dels pobles, i no protegeix, sinó que dificulta, l’ús i el desenvolupament de la nostra llengua i la nostra cultura, i
  • perquè Catalunya ja té la seva pròpia diada nacional, nascuda com a reivindicació d’aquests drets que reclamem.


Barcelona, 27 de setembre de 2013

Bcatfutur. Grup de treballadors/res de la Biblioteca de Catalunya
bcatfutur@gmail.com

Des de Bibliotecaris-Documentalistes per la Independència no podem més que celebrar aquesta iniciativa atès que igualment compartim el seu rebuig a celebrar l’inici d’un dels majors genocidis de la història.

Igualment, donem suport a la voluntat de deixar de seguir celebracions que no tenen res a veure amb les tradicions pròpies catalanes com és el 12 d’octubre, o d’altres com l’anomenat Día de la Biblioteca (24 d’octubre).

Imatge

La bibliotecària Dolors Serra va tancar la Via Catalana al Pertús

dolors serraDolors Serra, bibliotecària del Centre de Documentació i Animació de la Cultura Catalana de Perpinyà, va ser la persona triada per donar la seva mà esquerra al primer participant del ramal nord-català de la Via Catalana. Serra, va fundar l’Associació Arrels i ha estat tota la vida vinculada a la lluita independentista.

Més informació:

Via Catalana: Obrint Pas crida a participar al tram nord-català (Vilaweb)
Dolors Serra: «França ha posat traves» (El Periódico)

El Ministerio de Cultura prepara el desembarcament a les biblioteques catalanes

kindle-españa

  • El Ministeri de Cultura oferirà el préstec de llibres electrònics als usuaris de les biblioteques públiques quan no té competències en el terreny de les biblioteques.
  • El requisit per a la selecció de les obres és que estiguin en castellà.
  • Amb els diners que el Ministeri de Cultura nega a la Generalitat per a la compra de llibres munta un servei propi.

La premsa és plena d’exemples de l’esperit neocolonitzador de l’actual govern del PP. L’estratègia de l’Administració General de l’Estat contra Catalunya és clara: no es tracta només d’ofegar Catalunya econòmicament (via espoli fiscal) i obligar-la a l’augment del dèficit per mantenir els serveis mínims, sinó que el ministre Wert va més enllà. Sense cap mena de pudor, sense embuts, Wert vol espanyolitzar (castellanitzar, suposem que vol dir) els nens catalans a l’escola i també espanyolitzar els lectors, decidint quins llibres electrònics  han de llegir els usuaris de les biblioteques públiques catalanes.

Fent una lectura totalment desproporcionada de l’article 149.1 de la Constitució, el Ministeri de Cultura ha anunciat la contractació d’una plataforma de distribució dels llibres electrònics per als usuaris de les biblioteques públiques espanyoles.

Les competències en qüestió de lectura pública, a tota Espanya, són  dels municipis. A Catalunya, la Generalitat, les diputacions i els consells comarcals són els responsables de prestar serveis de suport (nacionals i regionals) als ajuntaments. Amb tot, el Ministeri de Cultura manté la titularitat de les anomenades biblioteques provincials (tres, a Catalunya) tot i que la gestió (i per tant, la despesa) és competència del Govern de Catalunya.

En conseqüència, les competències de l’Administració General de l’Estat en matèria de biblioteques són residuals.  Es revesteix, tanmateix, d’un poder que no té, suplanta els legítims i legals responsables, per endegar un macro projecte de distribució de llibres electrònics.

Convé evidenciar-ho? No és que el Ministeri tingui previst de donar suport econòmic a les CCAA i  als ajuntaments. No, no es tracta d’això. El Ministerio vol ser el titular i el gestor del servei.  N’hi ha per preguntar-se  si, arribats a final d’any,  Wert enviarà una factura a la Generalitat pels serveis prestats o els descomptarà de la balança de pagaments tal i com ja ha dit que farà amb el cost de l’escolarització en col·legis privats d’estudiants catalans que desitgin l’ensenyament en espanyol.

D’acord amb la informació que s’ha fet pública: “Se prevé que el servicio pueda empezar a funcionar a comienzos del año 2014, con una dotación básica de más 200.000 ejemplares o licencias de libros electrónicos, a los que podrán tener acceso todos los ciudadanos con carnet de biblioteca pública. La inversión por parte de la Secretaría de Estado de Cultura asciende a un total de 2.064.000,00 euros”.

Cal recordar que, avui per avui,  amb l’argument que la Generalitat té més dèficit del previst, les biblioteques catalanes no estan rebent cap ajut econòmic estatal per a la compra de llibres? Cal recordar que pel que fa al repartiment de les subvencions en matèria de digitalització -ja n’hem parlat anteriorment- Catalunya, sistemàticament, en rep les engrunes?

La perversió és absoluta: la partida amb la qual el Ministeri bastirà aquest servei és precisament la partida que hauria de servir per signar acords amb les CCAA per tal de comprar llibres per a les biblioteques públiques. No només no se signaran aquests convenis sinó que el Ministeri utilitzarà aquests diners per crear un servei que és de competència autonòmica (o municipal).

I el Ministeri no es conforma amb la contractació de la plataforma. Farà una selecció de llibres amb el criteri que “con carácter general, todas las obras a ofertar, salvo las que formen parte del Lote 5 “Idiomas”, deberán estar en lengua castellana”.

És a dir, el Ministeri de Cultura:

  • Incompleix allò que disposa el marc constitucional.
  • Atempta contra els principis de la llibertat intel·lectual que deixa molt clar que les obres de els biblioteques han de respondre als interessos dels usuaris.
  • Atempta contra la legislació catalana quan diu (art. 4.1.b del Decret 124/1999) que el model de col·lecció és competència municipal.
  • Menysté, una vegada més, les llengües de l’estat (oficials o no) que no són la castellana

Cal gaire imaginació per suposar que els usuaris –en genèric- tenen interès en disposar de llibres en català,  gallec, asturià o en euskera? I l’interès no té perquè ser circumscrit als usuaris que tinguin aquestes llengües com a pròpies tot i que representen, evidentment, el major gruix.

S’ha de dir tot:  no prohibeixen que hagi llibres en català o en les altres llengües. Hi seran sempre que els pagui la Generalitat (o el govern autonòmic de cada territori). En definitiva, com de costum, els contribuents catalans pagarem el doble amb els nostres impostos:  els llibres electrònics en català i castellà que es consideri adient de posar en aquesta plataforma i els llibres (en castellà) que el Ministeri hagi decidit que cal comprar. Potser el ministre Wert opina com l’expresident Suárez que la física no es pot estudiar (ni llegir) en català.

Potser el Ministeri ignora que el 48% de la població espanyola viu en territoris amb llengua pròpia diferent de la seva. Què ens hauríem de sentir dir si les biblioteques catalanes decidissin comprar només obres en llengua catalana?.

No ens consta que la Generalitat o altres governs autonòmics hagin proposat al Ministeri un projecte d’aquestes característiques. Sí que ens consta, que demanen  diners per a la compra de llibres.

Només és possible de concloure que aquest projecte pot respondre a dues lògiques: o bé és una demostració – una més- de la  força taurina de què es vantava el ministre Wert, o bé, aquesta contractació respon a pressions comercials. No serà que  algun grup gran editorial té interès en monopolitzar la distribució de llibres electrònics a les biblioteques públiques?.  Potser seria més encertat pensar que no existeix cap disjuntiva i les dues lògiques se sumen.

De fet, aquesta barreja entre força animal i monopoli són les dues grans estratègies que ja des dels govern Aznar s’ha anat consolidant en allò s’anomenat, “els negocis de la tribuna del Bernabeu”.

Esperem, en tot cas, que les institucions polítiques i bibliotecàries catalanes denunciïn i impedeixen el desenvolupament d’aquest projecte. Denúncia i oposició pel que suposa un nou atac a les competències de la Generalitat, als principis legals i tècnics  de la selecció de fons bibliogràfics i, probablement, a les lleis del lliure mercat en establir una única plataforma de distribució de llibres electrònics en castellà  per als usuaris de les nostres biblioteques.

0’0 : el Ministerio de Cultura no dedica ni un euro per digitalitzar fons d’institucions catalanes als ajuts de repositoris de 2012

2012_Grafic 3El 3 de desembre de 2012, el Ministerio de Cultura va publicar la Resolución de 3 de diciembre de 2012, de la Secretaría de Estado de Cultura, por la que se conceden ayudas al patrimonio para la creación y transformación de recursos digitales y su difusión y preservación mediante repositorios. Com ja acostuma a ser habitual, les institucions culturals catalanes surten molt mal parades de la distribució de recursos estatals ja que el Ministerio de Cultura ha previst exactament 0’0 (zero coma zero) euros per a projectes d’institucions catalanes.

La qüestió, però, va més enllà. Si la Resolución de 21 de junio de 2012, de la Secretaría de Estado de Cultura, por la que se convocan ayudas al patrimonio para la creación y transformación de recursos digitales y su difusión y preservación mediante repositorios preveia un total de 1.590.000 € en ajuts, la resolució de concessió, però, només inclou ajuts per un total de 390.000 €. És a dir, només s’han concedit el 24.5% dels ajuts previstos inicialment i pel camí s’han “perdut” 1.200.000 €.

Hom podria pensar que aquesta reducció és el resultat de les mesures d’austeritat (retallades) de l’Administració General de l’Estat -sempre en serveis prestats, mai en estructura-, però, la cosa és més molt kafkiana. El Ministeri ha decidit eliminar directament les franges d’ajuts destinades a les Comunitats Autònomes (800.000 €) i els ajuts per a les universitats públiques (400.000 €). D’aquesta manera, l’ajust no es realitza proporcionalment en totes les franges sinó que directament se n’eliminen algunes concretes.

2012_Grafic 4

(Ministerio de Cultura. Plan Estratégico General : 2012-2015)

Quins sectors, doncs, subvencionarà el Ministerio de Cultura?, quines són nuestras bibliotecas a les que es fa referència al Plan Estratégico General : 2012-2015 del Ministeri de Cultura?. D’acord amb la resolució de concessió, els ajuts distribuïts corresponen a:

  • Entitats locals (90.000  €)
  • Entitats privades sense ànim de lucre (100.000 €)
  • Reials acadèmies (200.000 €)

No cal donar gaire més detalls de les prioritats de l’inefable ministre Wert en allò que es refereix a les polítiques culturals: es prioritzen descaradament les entitats com la Fundación Museo del Ejército o universitats privades (Universidad de Navarra o la Universidad Pontificia) i les reials acadèmies. El 77% dels ajuts van destinats, doncs, efectivament a institucions privades.

Pel que respecta a la distribució territorial dels ajuts, els següents gràfics són prou aclaridors, les institucions catalanes no reben ni un sol euro.

Ajuts per territori

Distribució territorial dels ajuts

Poques coses més a dir, Madrid s’enduu el 26% dels ajuts. La suma dels ajuts al País Basc i Navarra (que recordem que gaudeixen de concert econòmic) és del 26.5%.

En termes de dèficit fiscal relatiu d’aquesta convocatòria, el nostre país aporta el 24% dels impostos recaptats a l’Estat espanyol, això és que dels 390.000 € distribuïts, a Catalunya se n’han recaptat 93.600 €. Com que la quantitat rebuda per les institucions catalanes és zero, és fàcil calcular que el dèficit relatiu és de 93.600 €.

2012_Grafic 5

En aquesta convocatòria, el Ministeri de Cultura, en allò que sembla una mesura d’establir mesures de “consolació”, ha creat una llista d’institucions suplents per si alguna de les subvencions aprovades no es poguessin finalment tramitar. A la categoria d’entitats locals, d’un total de nou ens locals podem trobar, per fi, la primera institució catalana: la Diputació de Girona. A llista de suplències de la franja d’entitats privades sense finalitats de lucre podem trobar 7 institucions catalanes d’un total de 20.

Què podem dir?

  • El Ministerio de Cultura està finançant projectes de digitalització que no tenen documents d’accés públic a Internet i que ni apareixen al buscador de col·leccions digital Hispana del mateix Ministerio però no finança projectes catalans d’accés públic i de solvència tècnica constrastada.
  • El Ministeri de Cultura finança projectes de digitalització d’institucions de les quals l’Administració General de l’Estat és, al mateix temps també patró.
  • El Ministeri de Cultura deixa l’Institut d’Estudis Catalans a la llista de suplents de la categoria “entitats privades sense ànim de lucre” però sí que subvenciona els de les reials acadèmies (espanyoles).
  • El Ministeri de Cultura no subvenciona cap projecte de digitalització de les universitats públiques (que han liderat l’organització de repositoris) però sí que financen els projectes de les universitats privades.

En definitiva, l’atorgament dels ajuts sembla guiat ja no només per uns criteris que perjudiquen greument les institucions catalans, sinó que també els podem arribar a considerar com a antisocials.

Materials per a una exposició: Dubtes? la Catalunya del demà

o demaL’Assemblea Territorial d’Artés (Bages) de l’Assemblea Nacional Catalana ha elaborat l’exposició Dubtes? la Catalunya del demà que tracta els principals punts relacionats amb el procés d’independència de Catalunya i que pot ser d’interès per a les biblioteques de Catalunya.

L’exposició consta de 10 plafons que  tracten sobre els temes de Llengua, Ciutadania, Unió Europea, Boicot?, Infraestructures, Funcionaris, Subsidis i Pensions, Trauran l’exèrcit..?.

Descripció tècnica:

Les quatre lones porten els títols de: Ahir, Avui, I demà?, O demà?.

L’AT d’Artès ofereix els materials d’aquesta exposició a qualsevol institució o persona que la vulgui exposar.

El cost de lloguer de l’exposició és de  25€ en concepte només de manteniment. S’ofereix també la possibilitat d’un servei de lliurament i recollida per 50€ pel muntatge i transport.

Atès l’alt nombre de comandes rebudes, si es vol disposar d’una còpia en propietat existeix l’opció de comprar-ne una còpia per 450 €.

Les persones o institucions interessades poden contactar directament amb l’Assemblea Territorial d’Artés (artes@assemblea.cat).

[GENERAL] Manual per la independència / Dolors Feliu. Barcelona : Angle, 2013. ISBN 978-84-15695-9

See on Scoop.it01. Guia de lectura sobre el procés d’independència de Catalunya

Que Catalunya vol ser independent ja és una obvietat. els motius son clars i vénen de lluny: el difícil encaix de Catalunya en una Espanya que nega les nacions que la constitueixen, l’espoli fiscal permanent, la negació constant de la realitat i les aspiracions catalanes, i el menysteniment, la confrontació i els greuges habituals cap a Catalunya. però com pot arribar a la independència? És cert que el govern de Madird ho pot impedir? Quin paper jugarà Europa? És democràtic no escoltar la veu d’un poble? Dolors Feliu planteja els itineraris possibles per assolir la independència d’acord amb amb la legislació vigent nacional i internacional. Ara, Catalunya està demanant un canvi del seu estatus polític i els principis fonamentals han de garantir que el poble català pugui decidir. Si la societat catalana manifesta una clara voluntat independentista, Catalunya serà un dels nous estats d’Europa. Aquesta és l’afirmació que es desprèn del llibre, perquè els instruments polítics i legals ho fan possible i perquè fins i tot hi ha més d’un camí per arribar-hi de forma absolutament pacífica i democràtica.

See on www.angleeditorial.com

El Ministerio de Cultura subvenciona amb només 3.600 € els projectes arxivístics catalans

ParesUn lector d’aquest bloc ens ha informat que el passat 5 de desembre es va publicar al BOE la Resolución de 5 de diciembre de 2012, de la Secretaría de Estado de Cultura, por la que se conceden ayudas a entidades privadas sin ánimo de lucro para el desarrollo de proyectos archivísticos en el año 2012. Com podreu comprovar fàcilment, d’un total de 203.800 € totals concedits, a les institucions catalanes només els correpon un ridícul 1.76% del total, és a dir, 3.600 € per a l’únic projecte català aprovat.

Sí, d’un total de 22 projectes presentats, sembla que només un ha tingut la consideració del tribunal. Paral·lelament, dels 10 projectes suplents seleccionats, cap és presentat per una institució catalana.

Distribució

El fitxer amb les dades amb què hem treballat és aquest –>  Ajuts arxius 2012

En d’altres entrades ja hem parlat de la política de subvencions del Ministeri de Cultura, política que bàsicament entra en conflicte amb les competències de la Generalitat i que, a més a més, maltracta econòmicament les nostres biblioteques i arxius. Recordem que Catalunya és la segona Comunitat Autònoma més poblada de l’Estat, una de les comunitats capdavanteres en biblioteques i arxius, però sembla que a l’hora de fer projectes, o no ens presentem, o no en sabem, o senzillament es compleix allò de que qui remena la cassola, es queda el millor tall.

No ho sabrem mai perquè el BOE no reporta el nombre total de peticions i la seva distribució territorial però sí que sabem que quan és el Ministeri de Cultura qui reparteix, a Catalunya sempre li correspon una quantitat molt inferior al que pertocaria per població, contribució als ingressos generals de l’Estat espanyol i riquesa de fons i institucions documentals. El nostre país aporta un 24% del total dels impostos, per tant, dels 203.800 € repartits pels Ministeri, 48.912 € van ser recaptats a Catalunya, ens en retornen només 3.600 €.

Si Catalunya rebés el 35% dels ajuts en alguna subvenció del Ministerio de Cultura (com és aquí el cas de la Comunitat de Madrid), estem segurs que ràpidament s’establiria un topall màxim per territori per allò de la solidaridad interregional. Com que no és cas, suposem que hem d’acceptar amb normalitat constitucional que Madrid arreplegui el 35% de les subvencions. Tampoc sembla lògic que País Basc i Navarra, que gaudeixen de concert econòmic, participin en el repartiment com si fossin governs del règim econòmic general. Al final, Catalunya, paga més i rep pràcticament res.

  • Dejad que ellos [los diputados] hagan las leyes, yo haré el reglamento D. Álvaro de Figueroa y Torres, Conde de Romanones

Si donem un cop d’ull a les bases de la convocatòria potser podrem trobar algunes claus que ens expliquin aquesta situació econòmicament injusta per als nostres arxius.

D’entrada, la Resolución de 11 de junio de 2012, de la Secretaría de Estado de Cultura, por la que se convocan ayudas a entidades privadas sin ánimo de lucro para el desarrollo de proyectos archivísticos, correspondientes al año 2012 indica a la seva introducció que La Constitución Española atribuye la competencia al Estado en la defensa del patrimonio cultural, artístico y monumental español contra la exportación y la expoliación; museos, bibliotecas y archivos de titularidad estatal, sin perjuicio de su gestión por parte de las Comunidades Autónomas y el artículo 149.2 de la Constitución Española determina que el Estado «considerará el servicio de la cultura como deber y atribución esencial y facilitará la comunicación cultural entre las Comunidades Autónomas». És l’apel·lació habitual a les competències concurrents de l’Administració General que permeten interferir en les competències exclusives de la Generalitat i de la qual ja hem parlat en aquest bloc.

Per a que aquestes subvencions entrin en allò del deber y atribución esencial el Ministeri justifica els ajuts en el fet que “las ayudas contempladas en la presente convocatoria demandan una regulación unitaria de todos sus aspectos. La gestión centralizada de las mismas se justifica por el especial carácter de las medidas que se contemplan. En este sentido, y de acuerdo con la jurisprudencia consolidada del Tribunal Constitucional en materia de subvenciones, corresponde al Estado la gestión en los casos en que resulte imprescindible para asegurar la plena efectividad de las ayudas dentro de la ordenación básica del sector. Resulta necesaria la gestión centralizada de estas ayudas para garantizar iguales posibilidades de obtención y disfrute por parte de sus potenciales destinatarios en todo el territorio nacional, coadyuvando a la preservación del patrimonio documental común a través de actividades desarrolladas a un nivel suprautonómico, nacional o internacional”.

La resolució inclou la necessitat que “la concesión de ayudas en régimen de concurrencia competitiva, a entidades o instituciones privadas sin ánimo de lucro para llevar a cabo proyectos archivísticos de ámbito nacional o de ámbito al menos superior al de una Comunidad Autónoma que redunden en la mejor conservación y difusión de nuestros archivos, cuyos fondos documentales constituyen un testimonio único del proceso histórico de vertebración del Estado y de la cultura española y de su proyección internacional.”

Si observem alguns dels projectes finançats és més que dubtós que sigui necessari que sigui l’Administració General de l’Estat i no les Comunitats Autònomes qui administrin aquests diners: restauració d’actes capitulars d’una església, digitalització d’una col·lecció de fotografies, llibres de butlles papals, etc. No hi veiem ni l’àmbit nacional o superior d’almenys d’una Comunitat per enlloc.

Una altra condició de les bases és especialment sorprenent per a l’autonomia dels centres, ja que diu que “los proyectos de descripción obligatoriamente se realizarán con el software proporcionado por la Subdirección General de los Archivos Estatales, según el punto 5 del apartado decimotercero”.

És com dir-li a una biblioteca que tindrà ajuts si cataloga amb el sistema informàtic del Ministeri. Això, naturalment una intromissió en l’organització territorial dels arxius atès que segurament els seus respectius governs autonòmics els ha facilitat ja un sistema de gestió i ara n’han de sumar un altre. Amb aquests ajuts, els arxius han de triar si opten per un o altre o fer la feina dos cops. Tot un impuls a l’eficiència i l’eliminació de duplicitats.

Es pot entendre que el Ministeri demanés una descripció normalitzada i que demanés una extracció de dades, però no que imposi un determinat programari de gestió per tal d’accedir a les subvencions.

Tampoc s’entén que es mantingui una estructura administrativa (tot un ministeri per molt que li diguin secretaria de cultura) per repartir uns ajuts econòmics que haurien de ser transferits a les Comunitats Autònomes que són en definitiva les que tenen les competències.

El pitjor de tot plegat, és, però, que quan Catalunya juga a la lliga estatal amb les regles espanyoles, el resultat sempre és el mateix….. DÈFICIT FISCAL.

Aquesta és la darrera convocatòria d’aquests ajuts, però des de Bibliotecaris per la Independència ens comprometem a analitzar la resta de convocatòries i facilitar-vos les dades globals.

Catalunya rep només el 9.85% dels premis del concurs estatal de bones pràctiques a biblioteques escolars

bibliotecasLa Resolución de 1 de diciembre de 2011, de la Secretaría de Estado de Educación y Formación Profesional, por la que se resuelve el concurso nacional de buenas prácticas para la dinamización e innovación de las bibliotecas de los centros escolares para el año 2011 atorga un exigu 9.85% del total dels premis a les biblioteques escolars catalanes. Només 3 premis d’un total de 27 han estat atorgats a biblioteques d’escoles catalanes. En total, la resolució preveia un repartiment de 213.000 € dels quals, la suma dels premis corresponents a escoles catalanes és de 21.000 €, és a dir, només un 9.95% del total quan Catalunya és la segona comunitat de l’Estat espanyol amb més població escolar, amb 16.1% del total estatal.

De les tres escoles catalanes premiades, només el Centre d’Educació Especial La Ginesta (Barcelona) és de titularitat pública, les altres dues són escoles privades concertades (Col·legi La Salle, de Figueres i Escola Pia d’Olot).

La relació de les escoles premiades la trobareu en aquest fitxer — Ajuts digitalitzacio 2011 – Còpia.

La distribució dels ajuts per territoris és la següent:

importpremisCom es pot comprovar, Catalunya ocupa la cinquena comunitat per volum econòmic dels premis rebuts, mentre que per nombre de població escolar és la 2a comunitat amb nombre d’estudiants després d’Andalusia.

distribucioalumnatEn entrades anteriors d’aquest bloc ja ens hem referit a com des dels organismes de l’Administració General de l’Estat és dupliquen funcions atribuïdes a la Generalitat de Catalunya. Una de les pràctiques més discutibles dels ministeris espanyols és la de donar subvencions, premis, etc. sobre matèries que el Govern de Catalunya té la competència de la titularitat o la gestió en lloc de transferir els diners als governs autònoms.

Ja no es tracta només d’aquesta constant voluntat estatal de ser en aquells àmbits on no tenen competències directes. El més greu, és que quan reparteixen els recursos econòmics, Catalunya sempre surt mal parada, aquest n’és un exemple: tenim el 16% de la població escolar, però el Ministeri atorga només el 9.85% dels premis a Catalunya. Recordem que vam comentar en aquest bloc que les biblioteques catalanes han rebut només l’11% del total dels ajuts per a la digitalització del Ministerio de Cultura. Tal i com vam fer en aquell moment podem establir el dèficit fiscal ara en aquests premis. Si considerem que Catalunya aporta el 24% dels impostos que es recapten a Espanya vol dir que dels 213.000 € repartits, de Catalunya van sortir-ne 51.120 €, dels quals es “recuperen” només 21.000 €. El dèficit fiscal, doncs, en aquest cas seria de 30.120 €, una quantitat que és fins i tot superior a la que es rep.

Hom podria objectar a aquestes dades que les bases de la convocatòria preveuen una sèrie d’avaluacions de les candidatures a partir dels mèrits aportats. Com que el Ministeri no publica quantes escoles catalanes s’hi van presentar ni quins són els projectes avaluats només podem que imaginar. Resulta en tot cas difícil d’acceptar que de 4.000 escoles que hi ha a Catalunya (3.000 públiques i 1.000 privades concertades), només tres (1 de pública !) mereixen aquest premi si tenim en compte que de les tres mil escoles públiques, més de 1.062 participen en el projecte PuntEdu del Departament d’Ensenyament.

Ens trobem, doncs, davant d’un exemple més dels costos que com a país ens suposa pertànyer al Regne d’Espanya, situació de la qual no en són alienes les biblioteques catalanes.

Publicada una guia de lectura sobre la independència de Catalunya a Scoop.it!

guia

[2a edició !]

Des de Bibliotecaris per la Independència us presentem la Guia de Lectura per a la Independència. Per accedir a la guia cal fer-ho mitjançant Scoop.it! (us podeu registrar o identificar mitjançant el vostre perfil de Facebook o Twitter).

L’objectiu d’aquesta guia bibliogràfica és fer una selecció de l’extensa literatura que els darrers anys s’ha publicat al voltant del procés d’independència del nostre país.

La selecció s’ha realitzat a partir de catàlegs editorials i de les obres disponibles a les biblioteques catalanes.

Creiem que la a Guia de Lectura per a la Independència pot ser una eina útil tant per a la ciutadania en general com per a les biblioteques, a les que animen a elaborar guies bibliogràfiques específiques sobre la qüestió des de totes les perspectives d’opinió.

L'”Atles del Catalanisme”, un volum que recull la història d’aquest moviment durant els últims 200 anys

See on Scoop.it00. Biblioteca per la independència (Assemblea Nacional de Catalunya)

Barcelona

L'”Atles del Catalanisme”, un volum que recull la història d’aquest moviment durant els últims 200 anys

Redacció Actualitzat a les 13:03 h   30/10/2012

L’Enciclopèdia Catalana ha presentat L'”Atles del catalanisme”, un document de gran format (30×38) que reflecteix el recorregut del catalanisme durant els últims 200 anys. El catedràtic d’Història de la Universitat de Barcelona, Jordi Casassas, i un equip de 12 autors i diversos cartògrafs han confeccionat el recull al llarg de dos anys amb 200 mapes, 400 fotografies i 150 unitats temàtiques. L’equip assegura que es tracta d’un recorregut del catalanisme i no de la història de Catalunya i el fet que hagi estat presentat en un context polític com l’actual és coincidència. A més, expliquen que no només es presenta una perspectiva política, sinó plural, amb totes aquelles manifestacions que han ajudat a construir la identitat catalana.

El director del volum explica que el catalanisme ha deixat de ser un moviment cultural i identitari per ser un moviment de resistència i reivindicació, i afegeix que és probable que estiguem a les portes del final d’un estadi. “Els que ens dediquem a la història hem estudiat molts moments com aquests i tenim el relativisme més conscient. És evident que si hi ha un canvi en les estructures d’Estat, el marc canviarà moltíssim”, ha afegit Casassas.

Per confeccionar aquest volum, l’equip ha partit de la tesi que si el catalanisme ha resistit no ha estat només per la política sinó perquè tot un país ha manifestat la seva identitat de manera persistent. Segons Casasses, la tasca més difícil ha estat cartografiar alguns elements “espirituals o intel·lectuals” però afegeix que han trobat manifestacions del catalanisme en gent molt diversa i que això és un dels elements que han ajudat a mantenir viu el moviment durant tant de temps. L’atles també presenta les àrees de més actuació del territori català.

El catedràtic de la UB ha dit que si es presenten queixes poden ser per “errors, oblits o excés” o bé “perquè diguin que s’ha inclòs en el catalanisme coses que consideren que no ho són”. Tot i estar fet per especialistes en els segles XVIII, XIX i XX, el volum es dirigeix a un públic ampli i inclou textos il·lustratius.

See on www.324.cat

Verkami | Crowdfunding for creative souls: Edició del llibre “Delenda est Hispania”

See on Scoop.it01. Guia de lectura sobre el procés d’independència de Catalunya

El contingut de Delenda est Hispania és clau en el moment actual previ a la recuperació de la sobirania de Catalunya. Amb el mecenatge pensem cobrir les despeses d’edició i així assegurar que vegi la llum el nou llibre.

See on www.verkami.com

Les raons econòmiques de l’Estat propi (Cercle Català de Negocis)

See on Scoop.it03. Economia de la independència

Capítol 1 L‟Estat espanyol està arrossegant Catalunya a la decadència econòmica.
Capítol 2 Amb un Estat Propi, Catalunya seria més pròspera econòmicament.
Capítol 3 Assolir l‟Estat Propi és possible.
Capítol 4 Sabem quines línies estratègiques caldrà dur a terme.

See on www.ccncat.cat

Les biblioteques catalanes han rebut només l’11% del total dels ajuts per a la digitalització del Ministerio de Cultura

Des de Bibliotecaris per la Independència hem estudiat totes les resolucions del Ministerio de Cultura per les quals atorga els ajuts per a la digitalització i hem pogut constatar que Catalunya rep molt menys diners no ja del que aporta a l’Estat sinó també del que li tocaria rebre per població o per importància del seu sistema bibliotecari.

La matriu de dades amb la qual hem treballat la trobareu disponible en aquest fitxer: Estadistiques de digitalització (podeu consultar un llistat complet de les subvencions atorgades, les taules que hem creat i els gràfics generats).

En el període 2007-2011, el Ministerio de Cultura va distribuir un total de 9.633.823,61 € en 265 subvencions. D’aquestes subvencions, les institucions catalanes que s’hi van presentar van obtenir un total de 1.060.939,05 € (l’11.01% del total).

 El gràfic de distribució de les subvencions distribuïdes és el següent:

Com es pot observar, Catalunya és la comunitat que ocupa el quart lloc pel que respecta al total de recursos rebuts.

Ara bé, si tenim en compte el % de població del nostre país i la percepció per habitant en el total d’aquests ajuts, la distribució dels ajuts del Ministerio de Cultura perjudiquen greument les institucions catalanes ja que Catalunya passa del lloc quart al 12è i, a més a més, Catalunya queda per sota de la mitjana estatal.

Som plenament conscients que aquests ajuts són repartits a partir d’uns requisits tècnics. Tot i això se’ns fa difícil d’acceptar que les biblioteques i arxius catalans presentin projectes tècnicament poc atractius o inferiors a la resta de territoris. Si donem per suposada la qualitat tècnica dels projectes catalans, no s’acaba d’entendre que tenint Catalunya més biblioteques, més arxius i una més que solvent professionalitat en matèria de digitalització, quedi tant per sota de la majoria de territoris. Les comparacions són odioses i les fem només en clau de dades agrupades, però resulta paradoxal que la Comunitat de Madrid, amb menys població que Catalunya rebi pràcticament el doble d’ajuts que el nostre país. Potser, en paraules del Conseller Mas-Colell, passa que: qui remena la cassola, es queda el millor tall.

Els defensors de l’actual encaixde Catalunya Espanya, per tal de negar l’existència del dèficit fiscal que pateix el nostre país, expliquen una teoria segons la qual són les persones i no els territoris qui paguen els impostos.

Certament, són les persones qui paguen els seus impostos, i els que més en tenen més en paguen (però alerta, Catalunya és nomes la quarta comunitat per renda familiar, per sota de Madrid, Navarra i el País Basc). Fins aquí l’argument és correcte. Ara bé, resulta que aquestes mateixes persones reben els seus serveis en un territori determinat (carreteres, hospitals, etc.) i aleshores, és aquí on podem constatar que, si bé amb la mateixa renda es paga el mateix (cosa que no és del tot certa perquè les Comunitats Autònomes poden introduir trams diferents), és igualment cert que no es reben els mateixos serveis a tots els territoris. És a dir, hi ha territoris més ben finançats que d’altres. Com es cobreixen, doncs, aquests dèficits?, amb peatges, copagaments i generant deute.

Algunes dades econòmiques molt ben fonamentades permeten afirmar que:

  •  Catalunya representa el 20% del PIB espanyol.
  • Catalunya aporta el 24% de tots els impostos que es recapten a l’Estat.
  • Catalunya representa el 16% del total de la població.

… però, finalment, només es destinen el 10% dels recursos econòmics de l’Estat a Catalunya.

Aquesta xifra genèrica del 10% coincideix bastant amb el resultat que hem obtingut des de Bibliotecaris per la Independència de l’11.01% on les nostres biblioteques i arxius han rebut en matèria de digitalització aquests darrers anys.

A partir d’aquestes dades podem traslladar el concepte de dèficit fiscal a l’atorgament dels ajuts a la digitalització. És a dir, si els catalans aporten el 24% dels impostos que es paguen a Espanya, podem dir que dels 9.633.823,61 euros pressupostats pel Ministerio de Cultura per aquests ajuts, des de Catalunya se’n van aportar 2.312.117,67 mitjançant impostos. Tenint en compte que a les nostres biblioteques i arxius han retornat només 1.060.939,05 € mitjançant els ajuts concedits, tindríem, doncs, un dèficit digital de 1.251.178,62 euros.

Es pot entendre que els territoris que més recursos generin, siguin els que més impostos paguin. Es pot entendre que part d’aquests recursos vagin als territoris que menys recursos tenen. El que no es pot entendre és que després d’aquest procés que hom ha anomenat solidaritat, Catalunya quedi no ja al 12è lloc, sinó que quedi per sota de la mitjana espanyola per habitant !.

Catalunya queda molt per sota de comunitats menys poblades (Madrid) però també de territoris que es beneficien del concert econòmic (País Basc i Navarra). Com es sabut els territoris amb concert econòmic només aporten a l’Estat espanyol les despeses que l’Administració General de l’Estat té als seus territoris i una part de despeses generals (política exterior, defensa, etc.), però no fa cap aportació a l’anomenat fons de solidaritat.

Les dades amb les que hem treballat les teniu disponibles en aquest fitxer Estadistiques de digitalització i amb molt de gust rebrem els vostres comentaris (possibles errors en el tractament de dades, valoració de la metodologia emprada, etc.).

Aquest petit estudi d’una qüestió que afecta molt greument a les biblioteques i arxius catalans, és només un exemple de la situació econòmica general. Per mantenir els projectes de digitalització, els diners que no arriben via Madrid els han d’aportar les administracions i institucions catalanes desviant recursos d’altres projectes o d’augmentant el nostre deute.

Estarem atents a la publicació de laresolució dels ajuts de 2012.

Tenim clar que la independència de Catalunya permetrà recuperar recursos que actualment queden distribuïts amb criteris més que discutibles entre altres territoris.

Informe sobre l’ampliació interna de la Unió Europea

See on Scoop.itBiblioteca per la independència (Assemblea Nacional de Catalunya)

L’estudi que aquí presentem parteix de la permanència del vincle entre el nou estat i la Unió, tot considerant que la decisió democràtica que ha d’estar en l’origen de la independència és expressió de la voluntat de constituir un estat propi dintre de la Unió Europea.

Així doncs, d’acord amb el respecte al principi democràtic, que informa la personalitat política de la Unió des del Preàmbul del Tractat de la Unió Europea, així com amb el respecte pels drets dels ciutadans del nou estat membre en tant que ciutadans de la Unió, l’informe defensa que la condició de membre del nou estat és automàtica.

En aquest sentit, el dret de la Unió no pot constituir un obstacle que frustri la voluntat democràtica legítima dels ciutadans europeus que, en un determinat territori d’Europa, decideixen constituir-se en un nou estat a través d’un procediment democràtic i pacífic.

See on www.catradio.cat

Neix “catalans”, una xarxa social per a catalunya – Collonades

See on Scoop.itBiblioteca per la independència (Assemblea Nacional de Catalunya)

NEIX CATALANS, UNA XARXA SOCIAL PER A CATALUNYA. L’empresa Questionity ha anunciat el llançament de Catalans una xarxa social que té com a objectiu que els seus usuaris puguin compartir interessos, organitzar …

See on kollonades.blogspot.fr

Què opines dels programes electorals del 25-N?

En una entrada anterior us hem presentat les referències bibliotecàries contingudes als diferents programes electorals dels principals partits que es presenten a les eleccions del 25-N. Podeu trobar també una anàlisi posterior publicada a l’Observatori Professional del COBDC.

Ara us volem preguntar la vostra opinió al respecte dels programes electorals.